(Vinaròs). Fou alcalde de la ciutat des de 1921. Fou llavors entrevistat en la revista local “Patria”. El seu manament va ser molt curt, ja que sols va governar el nostre Ajuntament des del 22 de maig fins el 3 de juliol del mateix any, durant poc més d’un mes.
Guimerà Roso, Joan Josep
(Vinaròs). Doctor en Geologia. Professor de Geodinàmica Interna de la Universitat de Barcelona. És autor de “Estudi estructural de les zones de fractura de Garraf i Vallcarca (massís de Garraf)”, publicat a Barcelona al 1982 per l’Institut d’Estudis Catalans i de la tesi doctoral “ Estudi estructural de l’enllaç entre la serralada ibèrica…” de l’any 1990.
Guimaraens Igual, Guillermo
(Vinaròs). Arquitecte per la Universitat Politècnica de València. Premi Extraordinari del Projecte fi de Carrera COACV, 1999-2000; “Centro de salud en el Centro Histórico”. Com a excel.lent dibuixant va il.lustrar el mètode d’anglés d’Aurora Bricio sobre frases fetes i ambient vinarossenc que té per títol “Step by step”. Com a arquiecte avantatjat ha donat conferències en diversos punts d’Espanya sobre espais i fortificacions militars de la Regió de Múrcia.
Guillem, Antoni
(Vinaròs, ). Mestre campaner. En 1804 va refondre la campana «La Còrdula» o «Racona» de la Catedral de Tortosa. En 1825 va refondre «La Rúfula» de la mateixa Seu i el mateix any va fondre la campana anomenada «La Càndida».
Guilló Barceló, Vicent
(Vinaròs, 28-III-1645,-València 12-III-1698). Pintor. S’ha questionat per diversos autors si és fill o no del nostre poble. Existeix la seua partida de naiximent en el llibre corresponent de baptismes, que diu així: «A 28 de Mars de 1645, Jo Frey Mathias Fraga, Retor, bategí a Vicent Xsfol. Guillo, fill de Vicent Guillo, sastre y de Paula Barcelona, conjugues. Foren padrins Christòfol de Ledesma, y Candia March». Els Guilló eren vuit germans.
Els dos pintors que treballaran conjuntament durant molts anys seran Vicent i son germà Eugeni, els quals com podem vore, tenien una diferència d’edat de 21 anys. També consta a l’Arxiu Parroquial, el casament del pintor Vicent Guillo amb Paula Cano, el 22 de febrer de 1673.
VICENT GUILLO, CLAVARI: Per notícies soltes de les Bolletes existents a l’Arxiu Municipal de Vinaròs, corresponents a l’any 1684-1685, número 16, transcrites per Joan Bover, sabem que:» En aquest dia els jurats de Vinaròs Damià Domènech i Sebastià Forner cobren de Vicent Guillo, pintor, clavari de la borsa comuna, 1 lliura, 14 sous i 4 diners» per raho de lo que se acostuma pagar al carnicer y donar de almoina del bou de Sant Joan y es per lo bou del present any que la present vila a fet matar per son conte segons determinaciò conciliar de 22 de 
maig propassat».
CRONOLOGIA DELS PINTORS GUILLO:
1645.-Naix Vicent
1666.-Naix Eugeni
1671.- Vicent daura el penó i peanya de S. Antoni de Catí per 16 lliures. (Mossèn Puig. Historia breve y doc. de Catí).
1673.-Es casa Vicent amb Paula Cano.
1673.-Pinta el quadre per al baptisteri de Vinaròs
1674.-Naix la primera filla de Vicent, Sebastiana Josepa
1675.-Naix la segona filla de Vicent, Mariana Paula
1678.-Naix la tercera filla de Vicent, Pasquala Vicenta
1679-80.-Pinta l’orgue de Vinaròs.
1681.-Daura la clau de l’orgue de Vinaròs
1684.-Vicent Guillo ocupa el càrrec de Clavari de la Borsa Comuna.(Vide id.)
1684.-A Vicent li encarreguen el daurat de l’altar d’Albocàsser
1685.-Pinta un llenç per a l’ermita de Lledó de Castelló.
1687.-Vicent daura el retaule de l’església d’ Albocàsser
(?). Pinta vuit quadres per a la pradela de l’altar major de l’església del Seminari de Tortosa.
1690.- Pinta (a Barcelona ?) un quadre de l’Adoració dels Reis o «Epifania», per a l’Hospital de Santa Tecla a Tarragona. També quatre llenços per a les portes de l’orgue d’Alcalà de Xivert.
1690-91.-Pinta amb Eugeni, l’ermita de S. Pau, d’Albocàsser.
1691.-Vicent pinta el presbiteri i els dos llenços laterals de Vinaròs.
1692.-Vicent pinta dos quadres en Alcalà de Xivert.
1693.-Pinten la Capella de Sant Joan de València
1694.-Eugeni actua d’actor en una comèdia. 2 de febrer.
1694.-Eugeni daura l’altar de S. Sebastià de la capella de Vinaròs.
1694.-Vicent pinta els quadres de la Mare de Deu dels Angels de S. Mateu
1695.-Comencen a pintar l’església dels Sants Joans en València
1697.-Deixen de pintar l’anterior de València.
1698.-Eugeni dissenya la portalada barroca de la P. de Vinaròs.
1698.-Mor Vicent del disgust. 12 de març.
1699?.-Es casa Eugeni amb Josepa Montull a Albocàsser
1700.- Eugeni pinta un quadre de Sant Sebastiá per a l’ermita d’Alcanar.
1703.-Eugeni pinta l’altar del Roser de Vinaròs?. Pag. 211
1704.-Eugeni pinta a Castelló la capella dels Dominics. (Cultura i Aula.Mediterraneo. 11 d’octubre de 1989)
1736.-Pinta Eugeni Guillo en Traiguera.
DESCRIPCIÓ DELS FETS PICTORICS. QUADRE PER AL BAPTISTERI DE VINARÒS.1673: Per al baptisteri parroquial de Vinaròs se li va encarregar a Vicent Guillo un llenç en el que es representava a San Joan Baptista batejant a Jesús. En la visita pastoral efectuada pel bisbe de la Diòcesi de Tortosa, el Dr. Josep Fageda, efectuada el dia de Sant Pasqual Bailon, el 17 de maig de 1667, havent reparat en el quadre que hi havia en el baptisteri i trobant-li a faltar mèrit i poca consonància per a tal parròquia tan rica en art, va recomanar que en quant hi haguès ocasió se’l rellevara. Va ser llavors quan se li va encarregar a Vicent Guillo, qui el va acabar i es va estrenar el 22 de novembre de 1673, tenint llavors l’artista 28 anys. Aquest quadre va permanèixer fins la Guerra Civil 1936-39, en que es deuria cremar. Borrás Jarque fa notar que en unes obres que l’arxiprest mossèn Pasqual Bono va manar fer l’any 1922 va apareixer baix del quadre de Guillo l’altre quadre que havia postergat.
PINTAT DE L’ORGUE. 1679: Tal com es solia fer llavors, i segons va poder corroborar l’historiador local Borrás Jarque, en el nostre arxiu parroquial existien les minucioses capitulacions entre el clergat de Vinaròs i Vicent Guillo en que a aquest se li va encarregar la pintura i daurat de l’orgue. Es va ajustar amb 150 lliures la mà d’obra, i pagant-li els colors i l’or apart. Dit orgue el construïa el mestre Roc Blasco, mentre obrers i fusters anaven ocupant de l’adaptació de l’altar de Sant Josep, on es tenia previst instal.lar-lo. Els encarregats d‘embellir-lo serien els vinarossencs Jaume Morales, escultor i el pintor-dorador Vicent Guillo. La quantitat d’or que es va utilitzar donen idea de la seua magnificència ja que segons les notes de “l’Almoina» es fan constar diverses vegades les despeses amb tal motiu: El 7 de novembre de 1679 es van pagar dos lliures i vint sous «per tres llibres dor pera daurar la clau de l’orgue«. El 31 de desembre, segona volta, 12 lliures «a Vicent Guillo, pintor, a bon compte de 35 lliures bestreta del or per a daurar la flauteria que se li devia«. I per tercera vegada, el 28 de gener de 1680, «23 lliures a compliment de 35 lliures per lo cost del or de daurar la flauteria», i finalment el 10 de febrer de 1681 10 lliures més pel valor de 600 pans d’or i una mallada de plata per daurar la clau de l’orgue.
VICENT GUILLO PINTA UN LLENC PER A LLEDO EN 1685: Segons afirma Àngel Sánchez Gozalbo en la Revista Peñagolosa, número 1, de desembre de 1955, Vicent Guillo va pintar el llenç bocaporta del retaule que havia fet per aquell temps, 1685. VICENT DAURA EL RETAULE DE L’ESGLESIA D’ALBOCASSER EN 1687: En Albocàsser va treballar Vicent Guillo en el retaule de l’Església de l’Assumció el qual va daurar l’any 1687, segons inscripció en el mateix retaule, el qual va ser destruit en la guerra civil última. Les capitulacions entre el pintor i el Consell de la Vila havien dut a terme anys abans, en 1684, el 12 de setembre. El preu estipulat va ser de 980 lliures valencianes. Se li va concedir al pintor any i mig per realitzar el seu treball, havent-li de desmontar, previament, el retaule a peces, tal com consta en els protocols notarials del Jaume Montull, de l’Arxiu Parroquial d’Albocàsser.
VICENT PINTA UN QUADRE EN BARCELONA EN 1690: En algunes de les seues biografies (Diccionario biográfico de artistas valencianos» del Baró d’Alcahalí), es diu entre altres coses que Vicent és l’autor d’un quadre de l’Adoració dels Reis que es troba a l’Hospital de Santa Tecla, a Tarragona i que apareix amb la seua signatura molt clara al peu: «Vicentius Guillo faciebat, Barcinone, 1690». QUADRES D’ALCALA DE XIVERT DE 1690: Segons el baró d’Alcahalí, diu que són de la mateixa data que el de Tarragona, els quadres d’Alcalà, on figuren passatges de la vida del rei David, inspirats en els llibres dels Psalms. Segons dit autor, els referits quatre quadres, de gran tamany, es trobaven (en 1897) molt maltractats i arraconats en l’arxiu de la parroquia. Així mateix va pintar al fresc el sagrari i es conservava també un grabat en coure que representava a Crist Crucificat, copia d’un quadre de Claudi Coello. Altres autors afirmen que els quadres d’Alcalà són de l’any 1692, com en el seu moment es vorà.
PINTURES DE L’ERMITA DE SANT PAU D’ALBOCASSER de 1690: Havent decidit fer ampliacions els bocassins en la seua ermita, ho van iniciar pel presbiteri, que és l’actual. El 8 de maig de l’any 1687 es van signar les capitulacions «fetes i firmades per entre parts de Josep Galzeran i Eusebio Escuder, jurats de la present Vila d Albocàcer i Sebastià Montañés, clavari de l’ermita i casa de Sant Pau d una, i Josep Palau i Vicent Antolí, obrers de la Vila de Morella que al present habiten en Albocàcer, de part altra: de hi sobrelluir l’ermita del gloriòs Sant Pau, mitjantsant VICENT GUILLÓ, PINTOR DE LA VILA DE VINAROS». Heus ací l’extracte d’aquelles capitulacions: «Han de derrocar la capella i desplaçar l’altar. Han de fer quatre pilastres sens chapitel ni cornisa. Damunt faran quatre arcs de rajola i sobre els arcs en el rebanc faran quatre finestres, dues obertes i dues cegues. Damunt del rebanc anirà la mitja taronja de catorze pams de llum i nou d’alta, de rajola, i per fora quatre corrents. Rebossaran l’obra de morter i algep, la capella i la fatxada; lo sol el posaran de rajola. La vila donarà els materials al peu de l’obra i per son traball els donarà cinquanta lliures, moneda valenciana, la mitat en diners i l’altra mitat en forment; pagadores vint lliures al començar i lo restant a l’acabar. La casa del Sant els donarà alotjament franc. Començaran l’obra de seguida. Testimonis VICENT GUILLO I EUGENI GUILLO, DE VINAROS, de present habitadors d’Albocàcer». La signatura del pintor és la més visible de totes les que hem vist. En lletres ben grans, dins d’una cartel.la, a la dreta de l’altar, banda de l’epístola, es llig: «Por ser tan hermoso el cielo / le busco con tanto anelo./ ANNO Doni. 1690. / VINSENTIUS GUILLO FACIEBAT». Eugeni Guillo es va casar en Albocàsser i allí li naixqueren tres filles.
PLAFONS DE L’ALTAR MAJOR DE L’ ASSUMPCIO DE VINAROS DE 1691: El 12 de setembre de l’any 1691, el Consell de la Vila de Vinaròs va acordar que es pintés l’església, i el clergat li va encarregar el lluïment del presbiteri al pintor Vicent Guillo, segons es podia llegir en el llibre de «Determinacions». Segons Borrás Jarque «Guillo posà la seua inspiració pintant els dos magnífics plafons, un a cada costat de l’altar major, que representen l’ Assumpció i la Coronació de la Mare de Déu«.
PINTA DOS LLENÇOS EN ALCALA EN 1692: Encara es conserven en el Museu Parroquial d’Alcalà de Xivert dos llenços del vinarossenc Vicent Guillo, els quals estan datats l’any 1692. Representen passatges de la vida del Rei David, inspirats en els psalms del Llibre dels Reis, de l’Antic Testament. El rei David apareix tocant l’arpa a soles i a David tocant l’arpa en presència del rei Saül. Dits quadres, amb altres dos segurament, feien de portes de l’antic orgue de l’església primitiva, com també per a la dita antiga església va pintar al fresc la porta del sagrari. Aquestes obres han estat exposades a “La llum de les imatges” de l’església de Sant Mateu en 2006.
PINTA LA CAPELLA DE SANT JOAN DE VALENCIA EN 1693: Entre els documents existents en aquella església de València hi havia un llibre en el que constava la següent nota: «En 9 d’Agost 1693 es pintà lo presbiteri de la Capella de la Comunió de la present Església per Vicent Guillo, pintor de la Vila de Vinaròs, pera fer deseny de sa habilitat, y después pintar la Església,…, com podrem vore més avant, els succesos que li van passar a Vicent, li van costar la vida. En aquest any va ser quan Vicent i Eugeni van iniciar les pintures que durarien alguns anys.
ELS QUADRES DE LA APARICIO DE SANT MATEU DE 1694: Vicent Guillo va pintar dos quadres anomenats de “l’aparició” per a l’ermita de la Mare de Déu dels Angels, de Sant Mateu. Desgraciadament, un incendi fortuït ocorregut en 1918 va destruir gran part de l’ermitori, desapareixent entre les flames la venerada imatge de la Verge i els dos llenços del nostre pintor. Al peu d’un d’ells es podia llegir: «Con singular devocion / Os ofrece, Virgen pura, / Dos cuadros la agricultura, / Y en ellos el corazón.».
LA GLORIA I LA DESGRACIA DE VICENT GUILLO. L’ESGLESIA DELS SANTS JOANS DE VALÈNCIA. 1698. MORT DE VICENT GUILLO: Feia tres anys que a Vicent Guillo se li havia encarregat la pintura del presbiteri de la capella de l’església de Sant Joan en els llibres dels quals es trobava la nota que aportem: «En 9 Agost 1693 es pintà lo Presbiteri de la Capella de la Comunió de la present Església per Vicent Guilló, pintor de la Vila de Vinaròs, pera fer deseyn de sa habilitat, y despues pintar la Església, la qual obra es concertà per 8.000 lliures y havent hagut tans empeños, per la varietat de parers, en si la pintura era bona o no, es portà per termes de justícia, y havent-se ya pintat les lunetes, y la cayguda dels Angels mals, morí lo dit Guilló en 12 de Mars 1698,: y es tenia per cert que les grans diferencies dites la y causaren«..Vinaròs no déu desaprofitar la propera ocasió que es brinde en dedicar als pintors Guillo un carrer que recorde als presents i a les generacions venideres la fama d’aquests fills seus tan notoris.
Guilló Barceló, Francesc
(Vinarós 1653- ?). Doctor en els dos drets, Civil i Canònic. Justicia de la vila en 1688; Síndic en 1690. El Doctor Francesc Guilló, nascut en 5 de febrer de 1653 era el germà gran dels pintors Vicent i Eugeni Guilló; casat en 3 de maig de 1680 amb Maria Guillida, Alcalà de Xivert.Va ser comissionat a Madrid per resoldre diversos assumptes que el van retindre en la capital durant prou mesos. Va recopilar en un sol volum els antics primers llibres de baptismes, ja molt deteriorats pel temps i dels que s’havien extraviat les primeres pàgines. Al final de dit volum dixa anotades també de la seua própia mà unes notes de caràcter históric molt interessants sobre diversos temes de la localitat, que pel seu interés transcribim completes, ja que el podem considerar el protohistoriador de Vinarós.
EL PRIMER HISTORIADOR VINAROSSENC: EL DOCTOR FRANCESC GUILLO. En el primer llibre de batejos de l’Arxiu Parroquial, que compren des de l’any 1539 al 1599, al final de tot, es troben unes quantes pàgines escrites sense espais en blanc com passa en els baptismes. Es una relació escrita pel copiador del llibre, qui veent el mal estat en que es trobaven, determina copiar-los de la seua pròpia mà, quedant reduïts els dos primers volums de batejos, en un sol. Aquest copista resulta ser el Doctor Francesc Batiste Domingo Guillo, germà dels pintors Vicent i Eugeni Guillo, els quals van ser famosos en la seua època per pintar en S. Pau d’Albocàsser, Sant Mateu, Tarragona, València, Castellló, Traiguera, Ulldecona, Alcanar, Vinaròs, etc. El Doctor Guillo era un lletrat reconegut per la comarca, i que apareix diverses vegades en el «Llibre dels Establiments de la Universitat de la Vila de Peníscola. 1701» (Alfred Ayza Roca. Ajunt. de Peníscola. 1984. Pàg. 132) i per alguns encàrrecs que el van fer viatjar a Madrid, on el va retindre durant uns mesos. Borràs Jarque el cita en les pàgines 125, 144, 171 i 174. Gómez Sanjuán parla d’ell en «Un escándalo público en el Vinaròs del siglo XVII». (Butlletí del CEM., nº 34, abril i juny 1991.) Vegem tot el que escriu de si mateix i de diverses coses més el Dr. Guilló, al final del primer volum de baptismes de l’Arxiu Parroquial: (ES RECULLEN ELS DOS PRIMERS VOLUMS): «fi dels dos llibres contenguts en este volumen en que esta la centuria de mil y sinchcents desde 1539 hasta 1599, se advertix, que no es tinga consideracio als numeros que estan al marge als primers añys. En este present volumen, eo llibre enquadernat, se han copiat los dos llibres de bautismes que se han trobat ser los mes hantichs en lo Arxiu de la Parrochial, iglecia de Vinaros aon se contenen los añys desde 1539 hasta 1599 advertintse que encara a les copies no son perfetament cumplides perque en alguns de dits añys, falten mesos sances, per haverse perdut algunes fulles, en lo discuit dels antichs, que sent veritat que la poblacio de la present Vila de Vinaros des de 400 añys a esta part no cuydaren de guardar los llibres de aquell temps; y perque la mateixa necesitat, o ha persuadit se han fet estes copies, ab la major claretat que se ha pogut, traent al marge los apellidos, eo llinatges de cascu, pera que ab major facilitat es copia cada qual allo que haura menester». (ADVERTENCIES DEL COPISTA): Se advertix que en lo principi del llibre se anaren posant numeros al marge, davall los llinatges, los quals numeros corresponen als bautismes del primer llibre vell; pera comprobar les copies en los originals, pero paregent que podria servir de confusio, lo que es pensava fer per claretat, se dexaren de posar y per ço se advertix que no es tinga consideracio a dits numeros./ Tambe se advertix, que los antichs, anaren molt curt en la explicacio dels bautismes; perque regularment no posaren los noms de les mares dels bategats, o solament depent; fill de juana, de Ursola, o de Maria; pero despues dels añys 1570 en avant solien posar y explicar los noms de les mares, de tal manera, que per los bautismes de estos añys aon se cometé lo discuyt de no explicar y escriure com se anomenaven» / «Tambe acostumaren los antichs afeminar los llinatges adjectivantlos quant recaien en dona, verbigracia: febrera, Domenega, Meseguera, Brava, Quexala, etc per lo que no es deu duptar en que tals apellidos son febrer, Domenech, Meseguer, Brau, Quexal, (…)etc.» (Aquí s’aclarixen també algunes abreviatures que s’empren) / (PORTALADA DE L’ESGLESIA): «Cent anys cabals, se han discorregut desde el original a esta copia pues si aquell tingue son fi, el any 99 de la centuria pasada de 1500. Esta copia se ha fet en lo añy 1699 en lo qual se esta fent la portalada de la iglecia major de esta Vila que vuy consta de 600 vehins de la devocio dels quals, se acapten totes les semanes en los forns unes nou lliures en diner dels trosos de pasta que arrepleguen les dones almoyneres, a titol de la Mare de Deu del cap de laltar, de la qual subvenció, se van pagant los mols gastos que se oferixen a la iglecia; i les 2.100 lliures que es donen de mans de dita portalada als Mestres canteros de Valencia Juan Batiste Viñes, que ha fet lo campanar de Stª Catharina Martir de Valencia y a Berthomeu Mir que es lo que porta y executa esta fábrica. També sels dona tota la pedra y demés materials al peu de la obra. Se asentà la primer pedra de dita portalada lo dia …(..) de Octubre del any 1698, esent Pontifice Innoscencio XII, bisbe de Tortosa lo Ilm y Rvm Sr. Dr. Fr. Thomas Cervera Auter, fill del Real Convt. de predicados de Valencia qui antes fonch Bisbe de Girona; Retor de esta Iglecia lo Dr. Frey felix Vicent,» (REFERENCIA AL REI): «Rey de España lo Señor Don Carlos segon, que ab mes de 20 anys de matrimoni, havent tingut dos mullers, no ha tingut successió; falta que te mol desconsolada esta monarchia;»/ » Virrey y Capita Gl. de este Reyne Dn Alfonso de Guzman del habit de Sn Juan, Llochtinent General de Montesa lo molt Ilustre Sr. Conde de Cardona, Comanador de esta encomanda lo molt excm. Sr. Dn (…) Folch de Cardona Almirant de Arago, que es mort sens dexar sucscessio a la Casa en 5 de Agost 1699,; lloctinent de este lo Mgho Pere Pons mercader; justicia Hisidro Vilar, jurats Joseph Berthomeu Not(ari) y Francesc Gombau; Mustasaf Thomas Bonet nota(ari) lloctinent de justicia Sebastia Gallen (?) y escriva de la Sala Jaume Pujalt y de Monfort not(ari); sindich Batiste Cruz.»/ (QUARTO DE L’ERMITA): «En lo any de 1699 se fa també o se acaba, en la hermita de Nª Srª de Misericordia lo quarto que estava comensat sobre la cisterna de part de dalt, arrimat a la Sala del Jurat Major; fa dita faena Berthomeu Mir, Mestre de la portalada de la iglecia Major per preu de 222 lliures donantli tot lo pertret al peu de la obra; a diresió de Dn. Antoni Mas y Borràs Cavaller del habit de Montesa, Clavari de la dita Casa Nra. Señora de Misericordia.» / (AUTOBIOGRAFIA DEL COPISTA): «La present copia fonch feta per mi Francisco Guillo D.D., natural de esta villa; consta de mon bautisme en 5 de Febrer de 1653, essent al present conseller de la present vila y altre dels elets pera el negosi y pretenció de les aygues del Riu de la Senia contra les Viles de Ulldecona y Alcanar, sobre la qual materia y altres, diria llargament en esta nota, a no tenir intencio de recopilar les coses singulars que han succeit en la centuria de 600 en esta Vila y fer de elles un tractat pera memoria en lo esdevenidor; pero perque poria succeir dexarse de fer, no vull dexar de notar una cosa tan memorable com la que succehi lo añy de 1687 y 1688.» / (LA PLAGA DE LLAGOSTA): «Per lo mes de Setembre de l’any 1687 vingue de la part de Cataluña tal multitut de llangosta que no dexava fulla en los camps ni crosta verda que no devoras; al ple del sol volava tan espesa que el cubria, com un mal nuvol.Posada en consternació la gent per ser plaga que nunca havia vist, recurrí al favor de Deu, pues forces humanes no podien extinguir-la.Per aquell any de 1687 exovà en lo present terme y durant lo hivern no paregué. Per a arruinar-li la cria que havia fet en los camps, se discurri per lo govern fer una dula de bacons de cascu dels vehins, que portant-los al puesto a on estaven los canons sels mengaven; de forma que entenguerem haver acabar en aq (paper trencat) la similla, quant a la primavera de l’estiu, en mars y abril de l’any 1688, en que yo, dit Dr. Guillo, em trobà Justicia, se avivà en tal abundància que pensabem estar perduts; no obstant se donà providencia a que tots los dies eixqués molta gent, per barrios, y cozint quatre llansols, aL mig se posava un saquet o coixinera y estenent los llansols, en los sombreros y rams la anaven aoxant poch a poch perque encara no tenia ales, y en haver-ni molta la feyen caure al sach y de allí la posaven a un clot, la cremaven y posaven terra damunt. Altres persones la anaven cremant en arguilagues, y uns y altres entenien matar-ne molta; pero no si coneixia mes que en traure una escudella de aygua del mar. En esta gran aflicció es veya esta vila, quant arribat lo dia del gloriòs Pare Sant Vicent Ferrer, fill y Patró de este Reyne, improvisament se desaparegué y extingué tanta multitut y afaram de llangosta que gamay se na paregut rasa alguna. Alguns digueren que del mar ixqueren copia de aves no conegudes, blanques y negres, que anant per los camps se la tragaren. Lo sierto fonch que es desaparegué y no podia ser volant, perquè encara no bolava lo dia del dit gloriòs Sant vicent Ferrer, que com a Patro de este Reyne intercedi en Deu nostre Sr. per a que el lliuras de tan gran plaga.»/ (INTENCIO HISTORIADORA): «En 3 de febrer del any 1694 se celebra la primer centuria de la nova Iglesia; y perque ya entonces, apenes se troba cosa certa, de les coses pasades, segons lo que es predica en los semons, fiu proposit de fer estudi en recollir noticies y memories de les centuries pasades, en materies pertanyents y propies de esta Vila, y ferne un tractat, perque los venideros no visquen con olvidar de los principis, com han fet los pasats, que com se ha dit, ni encara papes tan principals com son los bautismes no han guardat, pues son los mes antichs del any 1539″ / Y perque en esta desgraciada centuria vivim en esta Vila, ab inponderable desunió de voluntat, sent tanta la emulacio es patix no he pres resolucio de aplicarme a fer lo pretes treball perque necesito de veure los archius, y a yo no podria conseguirse, ser nota y persecusio de alguns mal intencionats pero per ultim si Deu me dona salut y vida no dexaré de emplear alguns ratos en notar coses curioses pera la memoria, pues lo retiro de ma casa, que la tinch propia, al raval y carrer del Àngel ab son hort, que cau detras el Convent dels frares agustinos, me dona ocasió pera fer deport de lo que altri tindria molt enfado.» / (ROBATORI DE LES CORONES): «En desembre del corrent any 1699; un galeot milanés, de edad de 20 anys que per inutil lo havien llansat de galera; a les dotze hores del dia, roba la diadema de plata a la image de la purissima Concepcio quedan en lo seu altar; y luego pasant a la Capella de Comunio puga sobre lo altar y Sacrari y roba la Corona de plata a la image de Sn Sebastia; A les quatre de la tarde fonch vista la falta y arribant al ospital, fonch trobat lo lladre, sobre un llit, coixo sens poder anar; perque confesà que San Sebastia lo havia castigat pues donantli una empenta lo havia llançat de la qual caiguda se li deslocà un peu, que no li dona lloc a fer viatge, y fonch trobada la Corona de Sn Sebastia en son poder; de la Sda image de Sn Sebastia de la hermita». / (ALTRES LLEGENDES SOBRE LA IMATGE DE SANT SEBASTIA): » y constant la tradició que no permet estar cuberta y de la que esta en la capella de Comunio es probat lo mateix pues haventse pintat la seua image en un quadro; a fi de que estiguera ajustat al nicho pera obrir y tancar la image de bulto; jamay se pugue ajustat be de forma que los que aprocuraven acomodar de veres obligaba a dexar la image patent, y lo quadre pengarlo a la pilastra de la Esglesia entre els Sans Metges, y la Concepcio»; » Coronant a la diadema de esta no es troba aquell dia; pero al mati seguent, confesa lo lladre; que despues de haver fet lo robo; en que tal cert que acudint a beure al pou del ospital, la diadema que chafada se havia posat al pit; al voler pendre lo poal se li havia caigut al pou i aixi fonch trobada baix dit pou.»/ (1).-Aquí es deixa un espai en blanc, però en el full 143 r. apareix a peu de pàgina i en lletres majúscules la següent inscripció: “ESTE DIA 31 MARS 1586 SE POSA LA PRIMERA PEDRA A LA IGLESIA NOVA”.