Vide Gremi dels fusters.
Gremi dels mariners
També dit Gremi «de Mareantes». Tenien per patró a Sant Telm, amb altar a l’església, segon entrant per l’esquerra en el que encara es pot vore un vaixell al damunt i dos pintats en els motius dels taulells de l’Alcora que el decoren. El seu llibre de la confraria començava en 1592. Tenien també una gran devoció a Sant Sebastià i encara que aquest tenia ja altar en l’ermita demanen l’11 d’ agost de 1711 un nou retaule que perduraria fins la guerra civil de 1936 i en el que es podia llegir: «Devotos los marineros dedican con pio afan este altar a San Sebastián». L’1 de febrer de 1700, el gremi, per mig de Josep Mayó, demana al Clero que fes una festa el segon dia de Pasqua de Pentecostés al seu patró sant Telm. En 1797, actuant com a secretari del gremi Josep Mayó (suposem que un fill de l’anterior), van sol.licitar el trasllat de l’antic retaule del seu altar a l’ermita (altar de l’esquerra de baix del presbiteri) comprometent-se a celebrar festa el tercer dia de Pasqua. Ja extingit el gremi en 1847 per la venda de propis de la Desamortització, en 1872 van demanar als propietaris de la plaça de bous, que els paguessen l’estipulat de cada any, ja que la plaça estava feta en part dins dels terrenys que els corresponien, 
però l’Ajuntament ho va questionar, afirmant que els terrenys eren de propis, es a dir, sobrants de la via pública, i per tant sols a ell se li havien de satisfer.
Borràs Jarque afirma que la casa gremial la tenien els mariners a la placeta de S. Telm i en converses de l’autor amb el propietari actual arribà a la conclusió de que aquesta era la del gremi ja que contenia el preciós plafó de la imatge superior i a més a més uns sócols de manises menudes com les dels altars de l’ermita que el propietari que era obrer i es va fer ell la casa tota nova, va donar a un antiquari, a canvi de que aquest li pagués l’enderrocament i neteja del solar.
Gremi de llauradors
(Gremi del Salvador). Posseien la casa gremial a la plaça que per aquest motiu es deia del Salvador, actualment de Jovellar. Un dels seus estatuts més destacats deia: «Item, que si los dits majorals entendran que algun dels confrares estiga mal y en sa casa se patissen treballs de fam o de altra necessitat, que en tal cas, lo hagen de socorrer y afavorir en alló que possible sia de bens de dita Confraria«. De l’any 1594 era l’inici del “Llibre de la Confraria de la Transfiguració de Ntre. Senyor Jesuchrist dita del Santíssim Salvador del Gremi de Llauradors”, que existia en la parroquial. En 1702 manen construir la imatge de sant Antoni per a l’ermita, pujant-la l’11 de gener de 1703, quedant instal.lada en l’altar de sant Pere. En 1722 se li encarrega a l’esculptor vinarossenc Jaume Morales un altar per 80 lliures, soles les mans, però mort Morales al poc temps, l’acaba l’almassorí Josep Ochando per 72 lliures. En 1727 es lleva el vell altar de sant Pere, quedant ja instal.lat el nou. El 2 de febrer de 1791el gremi ven 895 cànters de vi que s’havien arreplegat d’almoina entre els llauradors que l’havien donat sense demanar-lo com era costum en anys anteriors, superant eixe any i per eixe motiu la donació del referit producte. El 19 d’abril del mateix any Francesc Pasapera i Isidor d’ Arce dauren l’altar, pagant el gremi l’or necessari, i queda inaugurat en la festa de l’any següent, 1792. En 21 de gener es van col.locar les rajoletes del sòcol de l’altar i pinta dos quadres per al mateix, Isidor d’ Arce.
Gremi dels fusters
Tenien per patró a Sant Josep amb altar propi en l’església. En 6 de març de 1594 van donar a construir a fusters confrares el seu altar dedicat a Sant Josep. Constituien el gremi els fusters propiament, els mestres de carros, tonelers i els mestres d’aixa i ribera. En eixe any referit, 1594, comença el llibre de la Confraria del gremi que existia a la parroquial “Llibre de la Confraria del Gremi dels Fusters i Mestres d’Aixa baix la invocació de Sant Jusep”.
Granero, Carreró de
Nom del passatge interior del carrer del Remei que donaria lloc a l’anomentat carrer de Locella i Cruz.
Granadina
Antic ball típic de Vinaròs, que no va ser recuperat en el moment de formar-se l’agrupació de “Les Camaraes” per la Secció Femenina de la Falange als anys quaranta del segle XX i que ja està oblidat. Sols queda el record de la seua indumentària per una postal feta a Castelló en 1943 de la vinarossenca Conxita Escura i aportada a la Història de les Camaraes per Salvador Quinzà.