Categoría: Letra G

Interessant estudi de la nostra regió, abundant en estudis sobre personatges, pobles i fets històrics valencians, recollit en forma d’enciclopèdica en 12 volums, molt il.lustrat.

Col.leció de 25 volums en molts dels quals apareixen interessants notícies sobre Vinaròs, el Maestrat i comarques limítrofs. El professor vinarossenc Miquel Angel Baila Pallarés va col.laborar en la revisió de les veus de 25 ciutats del País Valencia de la segona edició que està composta de 24 volums, més quatre de suplements.

Llinatge italià, afincat a Vinaròs i comarca. A l’Arxiu del Regne de València es troba en la carpeta Clero, Caixa 2530, Lligall 955, a Bertomeu. Graciano, arquitecte, amb la següent nota: “1602. Llibre de memories de Berthomeu Graciano, de Vinaròs”. És un llibret menudet ple de números que aparentment poc diuen. Va ser l’autor de la traça del convent de Dominics del Forcall Andrià o Andrea Graciano era, segons cites dels llibres de baptismes de la nostra Parroquial, “Capitán de la Galeaza”, “Capitán de Galeras”, o “Maestro de Galeras”, com apareix qualificat; l l’any 1587 va construir aquí un galió anomenat “Santiago” per a l’Armada Espanyola. El seu fill, Francesc Graciano, era “mestre d’axa”. (Vide García Edo en Documentos de la Orden de Montesa referentes al Maestrazgo publicat pel Butlletí del CEM, pàg. 96 i Gómez Sanjuán en “El eslabón perdido”. Rev. “Crònica de Vinaròs” de 8-III-1997).

Els vinarossencs que han ocupat aquest càrrec en el transcòrrer del temps tenim: El vinarossenc Joan Baptista Crozat va ser nomenat Governador de Castelló el 13 de juny de 1812 pel general francés Suchet, amb gran disgust dels seus paisans. També va ocupar tal càrrec el vinarossenc Josep Ballester i Vilarroig (Vide id.).

En 4 de setembre de 1642, D. Rodrigo de Borja Llansol, fou rebut com a Governador Militar de la nostra Vila pel Consell, sent allotjat a la casa de Jaume Covarsí i en la sessió celebrada amb tal vinguda es va acordar comprar la preciosa creu processional que va fer Simón de Toledo.

Vinaròs va pertànyer a la Governació de Sant Mateu mentre aquesta divisió de Montesa va estar vigent durant segles. En el plet de 1697 sobre les aigües del riu Sénia figura el governador Fra Benet de la Figuera i Calatayud. En 1705 trobem com a Governador a Jordi de la Figuera. En 1733, en el document de la resolució del dret de les aigües del riu Sénia, apareix com a governador un altre cavaller, D. Benet de la Figuera. Un estudi molt acurat del mapa el van fer Miguel García Lisón i Arturo Zaragoza Catalán en el butlletí del CEM, nº 15 en 1986.