Categoría: Letra G

(Vinaròs 9-VI-1964). Graduat Superior en Disseny Industrial. Professor d’Història del Disseny. És titular, coordinador d’itineraris curriculars i projectes de finals d’estudis de l’Escola Superior de Disseny de Barcelona “Elisava”, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra. L’any 2003 fou coordinador de la programació dels actes de la commemoració de l’Any del Disseny dut a terme a la ciutat de Barcelona, l’acte inaugural del qual es celebrà amb gran desplegament dels mitjans de comunicació el 13 de març. Romualdo actuà amb la doble vertent de Professional i la d’antic alumne d’ELISAVA.

(Tortosa, 11-VI-1964). Actor, director i autor teatral conegut amb el nom artístic de “Tian Gombau”. Encara que nascut a Tortosa és vinarossenc. Component de diversos grups teatrals (“Xarxa Teatre” i “Conino Gurillo” i promotor d’alguns d’ells com el que va fundar a Vinaròs en gener del 92, denominat “40 de febra” que per fi no va cuallar, ha destacat finalment en el de «L’home dibuixat» que va produir i estrenar amb gran èxit «Els polls dels actors» en la campanya 1992-1994, arribant a les 150 representacions per diferents ciutats, rebent per aquest muntatge el Premi de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana a la millor versió teatral. En gener de 1994 va dirigir un programa dedicat al públic infantil de les escoles, entre elles les de Vinaròs.
Triomfa el 1996-2002 actuant per tota Espanya, Mèxic, Argentina i Cuba amb “Puja’t al carro” de Carles Pons, de la qual es van fer més de 500 representacions, amb una mitjana d’un centenar per any. Al 1999 és coautor amb Panchi Vivó de “El Món en 80 Màscares”, obra d’una gran vistositat i gran èxit sobre la història de la humanitat. En 17 de maig de 2001 s’estrena la seua obra “Mono Sapiens” a l’Auditori Municipal. La seua companyia ha participat en els principals festivals i mostres de teatre celebrats a Gijón, Madrid, Alcoi, Cerdanyola, Alacant, Tàrrega, Nenos (Vigo), Badajoz, Còrdoba, etc. Sebastià Gombau també exerceix a la Universitat “Jaume I”, com a coordinador de Teatre.

 

 

 

 

 

 

(Vinaròs 23-V-1877). Vinarossenc emigrat a Argentina en 1919. Té un carrer dedicat amb el seu nom a Rivadavia, on va tindre les seues propietats i es va dedicar a fer empelts a les vinyes per millorar-les i les va ensenyar-los a altres terratinents. Sols aquest motiu li va donar una gran popularitat. Així s’aconseguiren millors raïms de taula i vins del tipus “Cavernet”. Allí se’l recordava “por los injertos de don Gombau”, com molts el coneixien en aquella zona eminentment vitivinícola. Segons deia, quan ell va arribar a l’Argentina en 1919, “las uvas de allí no eran uvas, sino “uvitas”. No debades a Vinaròs s’entenia molt de vins per la producció del vins “Carlon” que s’exportaven pel nostre port a quasi tot el món. Casat allí per tercera vegada va tindre cinc fills, un dels quals, Joan Josep Gombau Olguín, va vindre a Vinaròs en desembre de 2003, als 70 anys, coneixent així a una germana del primer matrimoni que llavors comptava amb 96 anys.

(1973-1975). Setmanari d’informació deportiva fundat i dirigit per l’ex-alcalde Francesc J. Balada Castell. Publicà 77 números que es conserven tots.

La nostra ciutat és rica en estampacions de goigs, la gran majoria d’ells impresos antigament. Tant dels referents als sants patrons com a diversos imatges de sants en els que el nostre poble havia dipositat la seua devoció. Respecte als goigs de l’Assumpció, patrona de la Parroquial, es conserven publicats en els anys 50 a la Imprempta Soto i es té memoria de com es cantaven gràcies al record del mestre Paco Baila (Vegeu “Cançons i Costums de Vinaròs” , 1ª part). De la Mare de Déu de la Misericordia es conserven diferents exemplars amb lletres prou diferents: uns més antics (1800 aprox.) porten el nom de l’artista Piñol que els va dibuixar, uns segons es van estampar a València, al carrer Bolseria, 22, i uns tercers a la mateixa imprempta amb paper de color taronja a la llibreria de Pasqual M. Villalba amb dibuix plateresc atribuïble als mateixos orfebres vinarossencs; uns quarts es van estampar a l’imprempta Soto local en 1945 amb dibuix molt més senzill que segurament faria el pintor Molés. Més tard apareixen impresos sense cap dibuix uns cinqués ja a la imprempta de la Viuda de Soto. Es conserva la seua melodía. De Sant Sebastià es conserven diferents tipus d’exemplars impresos a la mateixa imprempta de Valencia amb dibuix del sant similar al de la Vilavella, uns impresos amb el cartell del III centenar de la Relíquia en 1910 i uns molt posteriors (sobre 1940) amb la fotografia del “Morenet” o imatge perduda durant la guerra civil de 1936. Per la festa del sant de 1994 la Caixa Rural va fer publicar uns exemplars sobre gravats dels segles XVIII i XIX i també uns altres sobre els de Sant Roc no tant antics, però imitant-los. D’entre els anys 1822 a 1864 són els impresos a València per la imprempta de Laborda, del Jesús Natzaré, “venerado en la Iglesia del Padre San Agustín, de la villa de Vinaròs”, dels quals es conserva que coneguem un sol exemplar a la Biblioteca Nacional de Madrid. De 1847 són els de “Afectos Devotos a Jesucristo Crucificado, cuya sagrada imagen se venera en la capilla del antiguo cementerio” segons resa la propia estampa. De l’any 1882 són els de Sant Antoni, impresos a la imprempta de S. Issuar de Tortosa en 1882. D’aquesta època més o menys deuen ser els que també es conserven impresos de la Verge del Carme en l’Escola Tipográfica Salesiana de Sarriá (Barcelona). Dels goigs dedicats al mártir Sant Valent conservem la lletra i dels Goigs a Santa Victoria també conservem lletra i música, gràcies a la memoria del mestre Paco Baila i es troben recollides al llibre ja esmentat de “Cançons i Costums de Vinaròs”.

Passdoble del músic benassalenc Perfecte Artola Prats, estrenat a la plaça de bous de Vinaròs el diumenge de pasqua, dia 27 de març de 1932, per la banda que dirigia el Mestre Albert Muñoz. Prompte va alcançar dita peça musical gran fama que ha perdurat fins els nostres dies, sent una de les obres més celebrades de la música castellonenca.