Gironella, Josep Maria

Escriptor català. En el seu llibre «Un millón de muertos» (Barcelona 1961), dedica el pàrraf següent a Vinaròs (pp. 698-699):
«Rebasada Morella, allá a lo lejos, al otro lado de los sueños, apareció de pronto el azul… vieron a lo lejos el sosegado Mediterráneo, el mar que no era océano, el mar «cuyos peces hablaban latín…»
-¿A qué día estamos hoy?
-A quince de Abril.
Era el 15 de abril, era Viernes Santo…¡Extraña coincidencia! Exactamente mil novecientos treinta y ocho años antes, un hombre más alto que Franco y que Cosme Vila había muerto en una cruz, al otro extremo de aquel mar. Un hombre que no fue ni banquero, ni militar; que fue carpintero y que vivió durante treinta años una vida oscura. La voz de ese hombre fue tan misteriosa y tan fuerte que cuando exclamó: ¡Ay de aquel hombre por el que el Hijo del hombre será entregado!». Judas, al cabo de poco, se ahorcó. Sin embargo, su voz fue también tan suave, que cuando dijo: «La paz os dejo, la paz os doy», se alegraron hasta las aves del cielo. / El Cuerpo del Ejército de Galicia llegó al pueblo de Vinaroz. El mar se recostaba en él. Los soldados se acordaban de que aquel día era Viernes Santo, y, en cierto modo, ello les paralizaba el corazón. Ninguno osaba acercarse a la arena, acercarse definitivamente al agua. ¿Dónde estaban Lister y el Campesino? ¿dónde estaban Julio García y los padres del Perrete, dónde estaban los muertos?. Estaban también allí, a lo lejos, muchas mujeres que habían seguido a Jesús de Galilea. / El general Alonso Vega se adelantó para pisar la arena el primero. En la arena había un hombre herido que llebava en la gorra una inscripción: «No pasarán». Se parecía a Difícil, pero no era él. El General Alonso Vega se acercó al agua, se agachó, mojó en ella sus dedos e incorporándose se santiguó. El pueblo era Vinaroz; el día, Viernes Santo; el mar, el Mediterráneo.»

Gironella Ayguals, Antoni

(Barcelona, juliol 1789 París 5-IX-1855). Comerciant, escriptor, poeta i polític. Oncle, cunyat i mentor a Barcelona de Wenceslao Ayguals de Izco, ja que aquest es va casar allí amb la seua jove “tieta”, Francisca Gironella Ayguals, i foren padrins els dos, d’Isabel Mondéjar. Antoni era Comanant del 3er Batalló de la MNV de Barcelona en 1821. Va ocupar altres càrrecs importants en la ciutat Comtal. Autor de molts diversos drames i colaborador de diversos periòdics. Va proclamar la Constitució de 1812 a Barcelona i després va ser desterrat a Tenerife. Vivia en una zona residencial de les afores de Barcelona on molts anys després es construiria el camp de futbol de l’espanyol, i d’aquí naix que els seguidors d’aquest equip s’anomenen els “periquitos”, que era el renom precisament dels Gironella-Ayguals. (Vide Bibliografia).

Gironella

Població catalana de la província de Barcelona. El seu antic marquesat està lligat a la nissaga vinarossenca dels nobles Febrer de la Torre i així la casa de Membrillera, de la raval del Socors, adquirida en 2002 per la Caixa Rural- Caixa de Vinaròs, ostenta l’escut heràldic del Marqués de Gironella, Josep Maria Febrer i Calderón. Havent requerit Ramon Redó alguna informació a l’Ajuntament de Gironella, se li va respondre per part del seu arxiver amb la capçalera de l’imprés de l’Ajuntament el següent: “Gironella, 23 de Desembre de 1989. / Sr. Ramon Redó Vidal. / Vinaròs. Distingit senyor: L’Ajuntament de Gironella m’ha passat, amb una mica de retard, la seva carta del 21 de Novembre, que, com arxiver del mateix Ajuntament, contesto tot seguit. / Josep d’Agulló i Pinós va rebre de Felip IV (cinqué d’Espanya) el títol de Marqués de Gironella l’any 1702. La nissaga dels Agulló Pinós, Barons de Gironella, s’extingí a meitat del segle XVIII i passà el títol d’aquest Marquesat a la família Sentmenat. L’última descendent d’aquesta família, Lluísa, morta l’any 1850, casà amb Manuel Mª de Calvo-Encalada-Orozco i, d’aquest passà a la família Febrer. / Després de la desamortizació de Mendizábal i que Gironella fos cremada pel Comte d’Espanya l’any 1839, durant la primera Guerra Carlina, els Marquesos de Gironella van deixar d’ocupar-se d’aquesta vila, on no els quedava quasi cap possessió. ( Si no m’erro, l’actual Marqués de Gironella és el senyor Josep Mª de Febrer i de los Rios, que viu a Barcelona i, encara que alguna vegada s’ha procurat connectar-hi per intentar consultar els seus arxius, fins a l’hora present, no s’ha dignat contestar-me. Aquest senyor deu ser el nét o besnét del senyor Josep Mª Febrer i Calderon, del que parla en la seva carta. / Li he explicat tot això perque vegi que el títol de Marqués de Gironella ha donat molts tombs des de la seva institució i que els actuals propietaris no han tingut cap relació amb aquesta vila, en el que va de segle. De totes maneres, si aconseguís alguna informació sobre aquesta família, estigui segur que li faré arribar. / Aprofito l’avinentesa per saludar-lo ben atentament. / Signat Josep Busquets i Castella”.

Girasoles, Los

Nom d’una urbanització moderna de xalets construida a a cavall entre els anys vuitanta i noranta.

Giner Sorolla, Alfred

giner_sorolla(Vinarós 23-IX-1919). Fill Predilecte de Vinaròs. Doctor en Bioquímica per la Facultat de la Cornell University de Nova York per les seues investigacions a l’Institut Sloan Kettering de dita capital americana. Va nàixer a la plaça de la Mera i va ser alumne del Mestre Sanchiz, començant a Vinaròs el batxillerat i finalitzant-lo a l’Institut de Benicarló, quan va obrir les seues portes el curs 1934-35, sent per tant alumne d’aquella primera promoció. Va obtenir el títol de Magisteri i després es va Llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de València (1944) i també en Farmàcia per la de Madrid (1946), doctorant-se en 1954 a Barcelona obtenint la qualificació més alta de «Matrícula d’Honor». Eixe mateix any parteix cap als Estat Units, on va viatjar becat. giner_sorolla_2A Nova York hi va treballar a l’Institut per a la recerca del càncer, el «Sloan -Kettering Institute for Cancer Research». Per imperatiu legal de la llei d’immigració es trasllada a Cambridge (1960-1963) fins que va poder tornar altra volta al lloc que se li havia ofertat per la mateixa fundació als EEUU i com a professor de Bioquímica al «Cornell University College». Va fer viatges d’ampliació d’estudis aprofitant els temps de vacances, donant al mateix temps conferències, assitint a congressos a Alemanya, Israel, Itàlia i Espanya. Es doctora en Bioquímiques a la Universitat de Nova York, on pren part amb altres doctors espanyols dedicats a la investigació com Severo Ochoa i Josep Oró. El Dr. Giner parla i escriu alemany, anglès, rus, italià, francés. Va ser nomenat “Colòs del Pais Valencià” el 1975 i ha format part del jurat dels “Premis Octubre» sent homenatjat per diverses esferes de la regió valenciana, catalana i local. L’Ajuntament de Vinarós li va retre un sopar homenatge en 31 d’octubre de 1980. A l’octubre de 1996 es nomenat «Doctor Honoris Causa» per la Universitat Jaume I de Castelló, sent el seu presentador el Professor Doctor Pedro Barceló, també vinarossenc.. Ha sigut mantenidor de les festes i ha realitzat el Pregó de Fires i Festes en dos ocasions (1981 i 1990). En juny de 1995, a petició del Bloc de Progrès “Jaume I” de Vinaròs va ser nomenat Fill Predilectede la ciutat. En desembre de 2002 el col.legi de Farmacèutics de Castelló el va nomenar Col.legiat d’Honor.
Ha escrit els següents llibres o articles: En la seua llengua nadiua, ja major, escriu versos que publica amb diferents títols «Dol duen les flames» (1973), amb pròleg de Joan Fuster, sobre records de la infància i guerra civil; «Amunt i Avall», «Un Nou Gènesi» (1983), “L’ombra i els somnis”; “Poesies Galàctiques”, Revista Raval, nº 3, Hivern 1984; Un Nou Gènesi: A l’Entorn dels Orígens; Divagacions al.legòriques. (Setmanari “Vinaròs”, 1988); Fulles literàries del «Vinaròs”. 1991, Galàxies (agost 1995); Efectes Biològics de la Radiació (amb M. Canicio Querol); Quimioteràpia Antineoplàstica, (Monografia mèdica, nº 12). Ed. per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. Barna. (amb J. Prats i J. Padullés); L’ ombra i els somnis, assaig publicat a les pàgines interiors del Set. “Vinaròs” i després en un volum a càrrec de les tres universitats valencianes (juny de 1993), i molts altres artícles en revistes especialitzades. Editorial Antinea li publica Els fets del temps, presentat a l’abril de 1998, Indrets de l’ànima al desembre del mateix any, aquest fet amb la colaboració del fotògraf Toni Orts. La poetesa Encarna Fontanet li traduí al castellà les seues obres poètiques, presentant el llibre a l’abril de 2.001.