Categoría: Letra G

Atzucac que havia tingut el nom de carrer Colom i es coneixia popularment com carreronet de Grau; se li va dedicar solemnement el 8 d’agost de 1967 al fervoròs vinarossenc, emigrat a Barcelona, J. Giner Ruiz. Al padró de riqueses de 1811 apareix com «calliso d’En Prima”. Segurament el posterior nom de carrer Colom obeiria a que allí vivia el president de la Policia Rural, el cognom del qual era eixe.

(Vinarós 15-I-1890 – Barcelona 20-III-1966). Oficial de l’Administració de Correus de Barcelona. Com a vinarossenc emigrat i enyorat sempre de la seua terra va ser el gran impulsor del “vinarossenquisme” en la Ciutat Comtal. Durant moltíssims anys va ser l’ànima i presidí la colònia vinarossenca en aquella ciutat fins la seua mort. La seua casa era coneguda pels vinarossencs residents en Barcelona i ciutats del voltant com “el Consulado”. Vinaròs per eixe motiu li va dedicar el carrer on havia nascut. Casat amb Engràcia Foix Aznar el 8 de maig de 1921 a Barcelona.
En 1964, amb motiu de la festa de Sant Sebastià celebrada en la ciutat Comtal es va beneir per a la Colonia la nova imatge del sant, obra de l’escultor barceloní Pere Carpi i fou beneïda pel bisbe de Solsona, Enrique i Tarancón. Per a tal aconteixement van eixir sis autobusos de Vinaròs cap a Barcelona, entre els quals viatjaven les autoritats, dames, grup de les “Camaraes” i el cor parroquial sencer.

 

 

 

 

 

Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del dia 14 d’octubre de 1998. Es troba situat en front del nou col.legi “Sant Sebastià” i recau a l’Avinguda de Tarragona. Va ser inaugurat solemnement el juny de 1999.

(Vinaròs 27-I-1927). Llicenciat en Dret i Procurador dels Tribunals. La seua vocació informativa l’ha fet postposar la carrera d’advocat, ocupant, des de juny de 1968, una plaça a l’Institut de Batxillerat, com a professor d’Educació Político Social en els primers anys i com encarregat de la biblioteca després. Prolífic i entusiasta redactor del setmanari “Vinaròs”, ha informat semanalment de multitud de notícies curtes amb un estil molt variat i paregut al que s’utilitzava en l’antiga revista “San Sebastián”, i tenint una especial predilecció per les esportives. En abril de 1958 va ser nomenat Delegat de la Inspecció Provincial de Impostos de Menors en Espectacles Públics. Va crèixer la seua popularitat d’una manera extraordinària amb motiu de guanyar el concurs de Televisió Espanyola, «Los hombres saben, los pueblos marchan», en 1970.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Vinaròs, 1895-¿?). Alcalde de la ciutat durant la Dictadura de Primo de Rivera en Vinaròs. El seu nomenament va ser vertaderament curiòs: amb acte violent de força, a les déu de la nit es van convocar els membres de la Corporació Municipal, sent tots destituits per l’autoritat militar, ostentada pel Tinent Coronel de la «Zona» i sent nomenat nou ajuntament a la una menys quart de la matinada, presidit per Angel Giner. Ocupà altres càrrecs en eixa època com el de tresorer de la «Unió Patriòtica», en el moment de la seua fundació a l’octubre de 1924 i altra vegada el de regidor en juny de 1928.

(Vinaròs 15-VIII-1876-Guabaquiza, Equador, 16-III-1914). Missioner salessià. Va estudiar durant 5 anys en el Seminari de Tortosa i poc després, tenint 17 anys, va ingressar en els salessians. Finalitzats els seus estudis va exercir l’apostolat en Santander, Girona i Barcelona. Traslladat a Amèrica voluntariament com a missioner va exercir allí de director en Cuenca, i l’apostolat entre els «jívars salvatges» de l’Equador, morint en la regió de Guabaquiza després que unes febres malignes fulminants l’ataquessen tres dies abans. Tenia 38 anys d’edat i havia exercit l’apostolat durant 19.