Giner Borràs, Sor Encarnació

(Vinaròs). Monja molt destacada de la congregació de “las Hermanitas de Ancianos Desamparados”. Rebé el nom en la religió de Sor Encarnació de Sant Francesc Xavier Giner. Era germana de mossèn Sebastià Giner, coadjutor de l’Alcora i neboda de sor Teresa Chaler. En 1932, comptant ja amb 33 anys de vida religiosa, era la Superiora de l’Asil d’Ancians Desemparats d’Arenys de Mar. Fou nomenada Secretaria Provincial de Saragossa de 1936 a 1939 y fou Superiora Provincial en 1940, dignitat que va ocupar fins l’any 1959. Ostentant tal càrrec va girar visita l’Asil de Vinaròs en els anys 1940, 1942, 1951 i 1954.

Giménez Barlett, Alicia

gimenez(Almansa , Albacete, 1951). Escriptora. Estudià Filologia Espanyola en la Universitat de València y es va doctorar posteriorment en Literatura Espanyola en la de Barcelona, ciutat en la que viu. Té publicats nombrosos llibres en diferents editorials i ha guanyat diversos premis literaris. Arràn de la publicació en 1981 d’un estudi sobre Gonzalo Torrente Ballester va ser becada pel Ministeri de Cultura per a escriure un assaig publicat amb diversos autors. La primera novel.la publicada fou “Exit” en 1981. Rebé el Premi Femení “Lumen” en 1997 per la seua novel.la “Una habitación ajena”. És autora d’una sèrie d’aventures en les que la protagonista és Petra Delicado que es va interpretar per l’artista Ana Belén i Santiago Segura, per a la Televisió Espanyola, en 13 capítols. Passa moltes temporades a Vinaròs on té vivenda i vincles familiars. En 1970 va publicar setmanalment un seguit d’articles literaris en el nostre setmanari “Vinaroz” a partir del mes de setembre fins els nadals. En el del dia 19 de desmbre escrivia: “… (…) Desde el pasado verano vengo colaborando en el periódico de Vinaroz. Cada semana mando mi artículo o cuento al señor Balada…. (…). Haré un espacio en blanco, un espacio que llenaré dando las gracias, a todos los gimenez_2que me han seguido, a todos los que me han escrito, dándome ánimos, a todo el pueblo de Vinaroz. Estas Navidades las pasaré en esta ciudad como muchas otras veces, pero pienso que en esta ocasión estaré más en contacto con los vinarocenses, puesto que durante tres meses he intentado transmitirles algo de mi en forma de prosa y ellos me han escuchado. (…)”. Aquella jove escriptora que col.laborà fa temps al nostre “diariet” és ara tota una personalitat dins del món de la Literatura.

Gil, Pere

(¿?1551-1622) Jesuïta. Viatger i escriptor. Quan es refereix a Vinaròs en la seua obra ho fa amb els següents termes: “la fàbrica de naus i galeres excedyx Cataluña i aporta ventatja a qualsevol dels altres regnes o provincies de España, exceptat Portugal i Biscaia”. Pere Gil és l’autor del llibre manuscrit en 1600: “Geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña”. La seua transcripció i estudi els dugué a terme Josep Iglésies Fort (Reus 1902-Barcelona 1986), publicant-se en 1949 i reeditant-se en 2002 per la Societat Catalana de Geografia.

Gil Queralt, Adrià

gil_queralt(Alcanar). Canareu guardonat amb la medalla de l’Orde Civil de Mèrit Agrícola en maig de 1972, per ser el descobridor de la varietat de taronja navelate, considerada la millor del món, en la seua finca de la partida “Cala” o “Cales” del nostre terme municipal (Vide Navelate). En les festes de 1998, Vinaròs va conmemorar el cinquanté aniversari d’aquest descobriment amb diversos actes i en la conferència que donà el Director del Museu de la Taronja de Borriana, corroborà l’afirmació de la seua excepcionalitat.

Gil Lluch, Joan Francesc

gil(Vinarós 27-II-1966). Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Professor de dita llengua en l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. Guanyador de diversos premis de poesia (Encontre de poesia catalana Jove a Elx en 1983; Francesc Badenes de Alberich en 1983). Ha publicat poesies en la revista «Enllaç» (1983), de la qual va ser director, en “Passadís”, “Quadern de lletres del Baix Maestrat”, i altres.