Categoría: Letra H

Peregrinació diocesana a Lourdes. En 1921 era la sisena volta que s’organitzava però durant els sis anys precedents no s’havia pogut realitzar a causa de la guerra mundial. Mossèn Pasqual Bono anava al front dels pelerins vinarossencs. S’organitzaven «rifes» i així algunes persones senzilles anaven per 10 cèntims quan el viatge per a aquell temps era costosíssim. El nombre dels pelerins diocesans ha anat creixent d’any en any. Durant els deset anys darrers va ser la Presidenta Diocesana la vinarossenca Consòl Vives Ayora, quedant en juny de 1994 Na Isabel Salomón Rojo com a Delegada local.

Concebut des de l’inici del plantejament en 1984 com un edifici amb sistema de monitorització, està considerat com un edifici intel.ligent controlat per un sistema informàtic, construit en tres plantes per l’empresa Dragados y Construcciones. Les obres, segons projecte dels arquitectes Ferran Cruz Alonso i Francesc Merino García, van ser adjudicades el 24 d’agost de 1988 en el nostre Ajuntament, i van finalitzar al maig de 1991. Té com Hospital de Referència al de Castelló, el qual té a la seua vegada a la Residència Sanitària La Fe de València com a Hosptial també de referència. Fou construit sobre un terreny cedit per l’Ajuntament que compta amb una superfície de 17.322 metres quadrats. El parking dona suficient espai per amagatzemar 186 vehicles. La planta baixa està destinada a urgències, consultes externes, Raigs X, i rehabilitació. La primera planta està destinada a Serveis d’Administració i Laboratori; la segona i tercera es per a Hospitalització i Bloc Quirúrgic. El seu cost es va xifrar en uns dos mil milions de pessetes, sent el destinat a obres d’uns 1.719, quedant els altres 379 per a equipament. Està destinat a atendre a una població d’unes 63.000 persones, amb una ratio de dos llits per cada mil habitants, de les comarques del Maestrat i els Ports, tenint en compte el factor turístic de la zona costera que amplia moltíssim la seua utilitat. Compta amb tres quiròfans, un paritori i uns 142 llits, distribuibles de la següent manera: 38 per a cirugia; 34 per a quirúrgica; 20 per a ginecologia i obstetricia i 12 pediatrics. Està considerat Hospital de Districte, encara que està dotat de totes les especialitats pròpies d un Hospital General. Es calcula que treballaran en ell unes 477 persones depenents de Servasa i 50 més en llocs de treball indirecte. Eixos llocs de treballs es distribueixen de la següent forma: 62 facultatius; 296 no facultatius; 116 personal no sanitari i 3 directius, sent la Directora la doctora Maria Jesús Juan. els llocs de treball indirectes són els de la cafeteria, personal de neteja, cuina, manteniment, seguretat i vigilància. El 9 de novembre de 1992 va acollir els primers malalts interns. Inaugurat el 17 de desembre de 1992 pel President de la Generalitat, Joan Lerma. A l’any següent, el 28 de febrer de 1993, a les cinc i mitja de la vesprada es va inaugurar la senzilla capella, celebrant-se la primera missa pel sacerdot encarregat de l’atenció als malalts, mossèn Miquel Redorat Foie, natural de Benicarló. Han sigut directors de l’Hospital Maria Jesús Juan Sanz, durant dos anys, des de la seua inauguració fins maig de 1994 en que va ser substituida per Pablo Rodríguez Martínez, qui també va estar dos anys (fins setembre de 1995); posteriorment s’ ha dirigit per l’ oculista Javier Arbúes Palacios i darrerament per Xavier Peñarrocha a mitans de novembre de 1997. L’Hospital ha anat ampliant serveis com la MATERNITAT en 1 de setembre de 1994 i un TAC en 1998. En 2006 ja s’està reclamant per molts col.lectius la seua ampliació.

1. Hospital de la Illeta: Cap a 1650, segons la llegenda, sent la primera vegada que es va baixar la imatge de Sant Sebastià de l’Ermita, per la nit, el sant va fer el miracle de la seua aparició i curar als malalts de l’hospital de la Vila, situat llavors al lloc conegut com «Illeta» o grup de cases que es troba encara aïllat al final del carrer de l’ Angel i que recau a la plaça sant Telm; però aquest hospital no era l’oficial ni permanent, sols s’ utilitzava en temps de pestes i era un llatzaré (lazareto) Hospital al carrer de sant Jaume. Aquest era l’ autèntic centre hospitalari de la antiga vila i per aquest motiu el carrer es va denominar molts anys carrer de L’Hospital. Mossèn Bono afirmava en 1921 que l’edifici que ocupava, encara existent, era la casa nº 3. Hospital de Catalunya i de l’Aragó: Situat provisionalment en un magatzem del carrer de Traval, es va establir dit hospital en 6 de març de 1809, per atendre els ferits en la guerra del francès. Hospital a la plaça del Salvador: Es parla molt sovint en la Història de Borràs Jarque de l’antic Hospital de la Vila, situal al carrer de sant Jaume i del següent, traslladat per falta d’espai suficient. Aquest de la plaça del Salvador va ser desallotjat amb motiu de la Desamortització, sent creat un altre per l’Ajuntament en una part de l’ex-convent de Sant Francesc en 1872. Hospital de Santa Magdalena: Com que l’hospital de sant Francesc es va resoldre que siguès ocupat per les tropes en la darrera guerra civil carlina (1874), es va acordar traslladar l’hospital dins de la seua església, però en condicions tan penoses es determinà situar-lo provisionalment en l’antiga ermiteta de Santa Magdalena, en la mateixa platja del port, el 3 de maig de 1876 i seguia estant atés per les monges de la Consolació, a les quals se’ls va buscar acomodament en una casa del carrer de sant Josep. Hospital del Còlera: Segons afirma Borràs Jarque, cap a 1885, degut a les moltíssimes defuncions per la propagació del còlera es va establir un hospital provisional en l’ermita de Sant Gregori el 8 d’agost. Segons el texte del llibre d’actes d’eixe moment i que ens aporta Bover, dit hospital es trobava en un lloc comprès entre la plaça de bous i la creu del Clot. Hospital de la Caritat en Sant Francesc.

2. Denominat “Santo Hospital”, “Hospital de la Caridad”, “Hospital Municipal” Aquesta darrera denominació es va imposar durant la segona República. Inatal.lat a l’ex-convent de sant Francesc. Es nutria amb l’ajuda de l’Ajuntament, donatius del poble i especialment de la Junta Municipal de Beneficiència. En 1845 l’hospital que era propietat de la vila no oferia res notable segons Madoz, amb lloc suficient i bona distribució de sales, encara que sempre mancat de recursos econòmics que aportaven sols persones pietoses i els escassos diners que pagava la classe militar. L’alcalde va demanar a la mare Mª Rosa Molas que les germanes de la Consolació posesen en ordre l’hospital de Sant Francesc, capaç i ben situat, que funcionava malament per manca de pressuposts i mans netes. Com l’Ajuntament tenía ganes però pocs recursos, el Bisbe es va oferir a pagar les despeses d’una germana, mentre que el consistori en pagaria una altra. L’Alcalde va viatjar a la Misericordia de Tortosa per ultimar els preparatius. La Mare Mª Rosa Molas li va donar instruccions per reformar l’edifici i per disposar de les cambres per a dos monges. Ella en persona es va instal.lar a Vinaròs amb tres monges més el dia 1 de maig de 1867. La primera setmana ja van dixar l’Hospital net com mai s’havia vist i l’alcalde i regidors visitaven freqüentment l’hospital que guanyava de dia en dia. Els dolents es veien afavorits pel bon tracte d aquelles primeres quatre monges. Dos mesos després Vinaròs presumia de tindre «el millor hospital de la Província» després del de la capital. Sor Maria Rosa Molas va tornar a Tortosa dixant a Sor Ana Maria com a superiora la qual va recomanar a la santa que ho sigués una altra perquè creia que no ho faria bé. Ella li va respondre que ho fes senzillament com sapiguès… Cap a mitan mes de juny de 1870, l’alcalde, de caràcter anticlerical, volia reduir les tres monges a una sola per manca de diners. Així ho va comunicar a la superiora, sor Mª Teresa Secall, i que la que quedés seria ajudada per una criada i un enfermer. Com les monges no podien viure soles, sino en parelles, com a mínim, volia d’aquesta forma, despedir-les totes. Se li va respondre per part de la Congregació que atenent-se al contracte de 1867, havien de ser les tres durant un periode de cinc anys. L’alcalde va dir en una sessió municipal que ell utilitzava els contractes signats pel consistori anterior per a torcar-se el c… i per tant va tatxar del pressupost l’assignació a les monges de l’Hospital. A seguit, com diu Josep Mª Javierre, el seu biògraf, es va portar el plet als tribunals i les monges van ser hostajades en cases particulars ja que tenien tot el recolzament de la gent senzilla del poble. Mentre van pensar en un altre pla. Fer un col.legi per a xiquetes… que s’inauguraria a primers d’agost… i faria retornar a les monges de nou a l’Hospital.. En 1883 l’arxiprest mossèn Cristòfol Falcó Guasch havia recollit 4.000 reals, producte de la campanya destinada al nostre hospital. En eixa època es va construir l’ampla escalinata adosada i la làpida modernista que es va desplaçar en 1993 i que ara es troba al Museu Municipal. Resa així: «Vinaroz a sus bienhechores. D. Fco. Alsina Maspons, D. Agustín Uguet Forner, D. Angel Dozal López, Dª Marina Darder Alsina, «El Progreso» S. de M. (Sociedad de Marineros), D. Sebastián Jordan Agramunt, D. Antº. Salomó Chaler, Dª Josefa Fustegueras, Dª Rosa García Sabater, Dª Agustina Boix Estellé, D. Cristòbal Falcó Gasch (sic), Dª Josefa Gavaldá Bel, D. Romualdo Vizcarro Prat, D. Sebastián Roca Ribera».
En 1938, a l’entrada de les tropes nacionals de Franco a Vinaròs, es formen hospitals militars en els col.legis de sant Sebastià (Grup de Baix) i del Convent de la Divina Providència. Aquest últim estava dirigit per Adolf Sanchez García; a l’arxiu parroquial es guarda la llibreta en que quedaven anotats els difunts, la seua procedència i lloc exacte del cementeri on eren soterrats per a ser reclamats posteriorment pels seus familiars.