(Vinaròs). Industrial. Regenta un taller de carpinteria mecànica. Va ser regidor de l’Ajuntament amb el Partit Popular des de 1991 a 1995. Cal destacar-li la seua faceta d’excel.lent caricaturista, havent-ne realitzat moltíssimes que apareixen en diferents publicacions locals a partir de l’any 1971 en que signava amb el pseudònim de Jonás, sent redactor del setmanari “Vinaroz”.
Hort dels frares
Es coneixia com a tal el que va pertanyer al convent de Sant Agustí i es trobava darrere d’ell mateix. Va ser adquirit per l’alcalde Agustí Sorolla Salomó segons noticia publicada en “Patria” (8-VIII-1920), ja que en dit lloc es pensava construir el primer grup escolar als anys vint del segle passat (Col.legi antic de Sant Sebastià). En setembre de 1929 el notari ja tenia preparada l’escriptura de compra per part de l’Ajuntament a les senyoretes propietàries Amàlia i Carlota Meseguer. El 25 de juny de 1966 l’alcalde Balada va inaugurar en l’hort, la denominada “Pista poliesportiva de Santa Rita”, ja que se li va donar accès per dit carrer. Dita pista va quedar 
obsoleta quan es va construir el pavelló poliesportiu a la vora del riu Cervol. Dit “Hort dels Flares” va servir per ampliar el mercat municipal en 1985, tal com es troba en l’actualitat.
Hort dels capellans
Lloc que es trobava a l’extrem del carrer de sant Miquel i que va ser adquirit al seu propietari, el jurisconsult i conseller del Suprem de Castella, Francesc Domenech, per a construir el segon cementeri de la vila. Actualment alli es troba l’Asil dels vellets o residència sant Sebastià, regida per les monges.
Hort del coixo
Nom d’una de les partides del nostre terme municipal. És citada com a tal per J. S. Farga Esteller en la seua poesia “Feliç el que…”, de 1973.
Hort de granero, Carrer de l’
Nom que rebia als anys 70, abans d’imposar-li el nom actual de Carrer de Locella i Cruz, l’atzucac modern del carrer del Remei, construit per aquest mestre d’obres conegut per “Granero” (renom del constructor Sr. Joaquim Garcés Borràs).
Hongria, Violant d’
(Budapest -Osca, 1251). Reina. Segona esposa del Rei Jaume I, el qual li va atorgar testament en 1242, senyalant-li com a dot vitalici els castells de Sogorb, Onda, Xèrica, Morella, Almenara i Peníscola, passant així Vinaròs a la dot de la reina amb lo millor d’aquestes terres. Acostumanva a acompanyar el Rei en les seues campanyes, interpretant-se per la cort com a propi interès, ja que cada conquesta representava una nova donació per als seus pròxims fills. Violant era filla del Rei Andreu d’Hongria. Anteriorment Jaume I s’havia separat d’Elionor de Castella amb llicència del Papa de l’any 1229, després de vuit anys de matrimoni. Aquesta era filla del rei castellà Alfons i d’Elionor d’Anglaterra. La reina Violant, que va morir a Osca als 36 anys, va ser soterrada en el monestir de Vallbona de les Monges. Era considerada una gran dama, molt estimada, esposa fidel, consellera intel.ligent i bona companya del Rei, del qual va tenir 10 fills.