Categoría: Letra H

Fou l’any 1699 quan el Doctor Francesc Guilló va escriure al final del primer volum de baptismes de la Parroquial que va transcriure en un sol els dos primers per estar aquests en molt mal estat sobre 1699 unes primeres notes històriques molt interessants. Josep OLIVER GINER, (Vinarós, 1815-1905). Autor de unes notes manuscrites escrites en dos volums baix els títols de «Noticias Históricas de Vinaroz» i «Mesa Revuelta» i de dos quaderns, «Diferentes Noticias» i «Cuaderno en que constan algunos acontecimientos de Vinaroz, desde 1873 a 1880», molt importants per a conèixer les accions dels francesos en la guerra de la Independència i sobre les guerres carlines, relatives al nostre poble, que ell va viure en pròpia carn. Es a dir, era coetani dels fets i els contava com a testimoni de primera mà o «de visu». Comprenien un període des de 1800 a 1880. Dits manuscrits foren regalats pel seu net, mossèn Isidor Bover Oliver, a l’Arxiu Parroquial. Borrás Jarque va utilitzar molt dites notes en la seua Història, copiant trossos sencers com l’atac d’Alcanar, el desembarcament del General Ortega en la Ràpita, la del «Asgarrats» d’Alcalà, etc. i extractant moltíssimes altres notícies que ell (Borrás) no havia viscut; el tránsit de la Reina Isabel II i quasi totes les que comprenen el capítol X del seu segon volum les va utilitzar també d’elles, per això el cita en 31 pàgines. JOSEP RÀFELS GARCÍA. Aquest important patrici vinarossenc va recopil.lar molt diverses notíciesi altres soltes titulades “Efemérides Históricas de Vinaròs” que va ordenar com en un volum que l’Ajuntament va prometre publicar, però que desgraciadament va quedar inèdita. Alguns dels seus més interessants i novedosos temes foren publicats a la Revista San Sebastián, als anys 1908 i següents, en que colaborava el seu fill pintor i excel.lent dibuixant. Segons les investigacions d’algun dels membres de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” que va voler seguir el rastre d’aquest important document per a Vinaròs, pareix ser que el seu net que seguia la carrera diplomàtica, va regalar el volum únic al General Franco i segurament déu dormir per algun racó d’algun arxiu de la Nació. Per sols eixe fet d’historiador a Ràfels sel va declarar “Fill Predilecte de la ciutat”, encara que les notes publicades no deixen de ser prou incompletes e inconexes. El rector arxiprest, mossèn PASQUAL BONO BOIX, aprofitant l’Arxiu Parroquial i la seua revista “San Sebastián” va deixar plasmades en les seues pàgines les seues inquietuds investigadores històriques que va saber transmetre després al seu cunyat JOAN MANUEL BORRÀS JARQUE que ja va dedicar gran part de la seua vida a escriure i publicar la “Història de Vinaròs”, escrita en dos volums i premiada per “Lo Rat Penat” de València, constitueix una de les més importants fonts documentals amb que es compta, donat que els arxius parroquial i municipal foren exhaustivament investigats per l’autor. L’obra ja va ser publicada als anys 1929 i 1931 en que finalitza, tallant l’autor la seua obra voluntàriament en iniciar-se la segona República. El seu mèrit radica principalment en que gràcies a ell es coneixen moltíssimes notícies que desgraciadament desprès es van perdre irremissiblement donat que l’Arxiu Parroquial va ser pràcticament destruït durant la Guerra Civil de 1936, a excepció feta dels “Quinque Libri” o llibres de registres parroquials. Joan Bover opinava d’aquesta obra que resulta com “La biblia” perquè allí està pràcticament tot i realment és així de cert. També mereixen citar-se les memòries escrites i publicades en entregues setmanals del setmanari “Vinaròs” de JOAN RIBERA GONEL, que porten per títol “Al servicio de Vinaroz”.El cardenal VICENTE ENRIQUE I TARANCÓN va publicar una de les seues obres “Recuerdos de Juventud” que ve a ser una interessant obra històrica sobre la postguerra immediata referida en moltes de les seues pàgines a Vinaròs. JOAN BOVER PUIG, arxiver i cronista oficial, continuador en els càrrecs de l’erudit sacerdot morella, mossèn MANUEL MILIÁN BOIX, encara que sols té escrits xicotetes obres referides al convent de les monges clarisses, a l’orgue de Vinaròs i als antics convents de Sant Agustí i Sant Francesc, ha transcrit nombrosíssims documents publicats quasi sempre al setmanari local “Vinaròs” i més poc en altres. AGUSTÍ DELGADO AGRAMUNT, gran bibliòfil de temes i autors vinarossencs i recopil.ador en la seua obra “Vinaròs, sus hombres, sus nombres” de més de 200 biografies de personatges destacats i “Vinaròs a través de los textos literarios” on recull les cites dels escriptors més clàssics que nomenen a Vinaròs en les seues obres, que no són pocs. ARTURO OLIVER FOIX, arqueòleg de la Diputació, autor de nombrosos treballs d’investigació local (vide id.). SEBASTIÁN ALBIOL VIDAL, advocat i amb gran predilecció pel periodisme, va fundar els setmanaris Crónica de Vinaròs, El Servol, i és autor de llibres magnífics com “El colegio de abogados de Castellón”, “Esplendor y declive económico de Vinaròs” (2008), SEBASTIÀ BAILA PALLARÈS professor de Geografia i Història de la Universitat Jaume I, té diverses obres referides al desenvolupament urbà i demografía de Tortosa i Vinaròs, la “Història del Vinaròs Club de Futbol”, i principalment una magnífica composició de “Lloc, Vila, Ciutat, Evolució urbana de Vinaròs” de grans proporcions i que aporta grans coneixements a la llarga història de segles del nostre poble. JOSEP ANTONI GÓMEZ SANJUÁN va escriure un “Epítome de la Història de Vinaròs de Joan Manuel Borràs Jarque” i també nombrosos articles que igualment apareixen publicats al setmanari local. SANTIGO ROIG MAFÉ va publicar l’any 2001 una breu Història de Vinaròs en castellà, molt més senzilla, novedosa i fàcil de llegir. Quasi totes aquestes obres que es poden enquadrar dins de la historiografia romàntica, a les quals no se’ls pot negar el seu interès, mèrit notable i esforç, i que han contribuït a crear una gran consciència local, que cada vegada atreu més seguidors com queda patent en les visites guiades que realitza l’actual arxiver Xavier Palomo pels carrers de Vinaròs.

Vide Delegació d’Hisenda.

L’hipermercat TRAFAGO va ser el primer en instal.lar-se a Vinaròs. Obrí les seues portes el diumenge dia 9 de juny de 1985. FÀMILA, fou establert a la partida Capçades cap a l’estiu de 1993. En gener de 1994 va canviar de propietaris, anomenant-se llavors CENTI-VALVI. A l’1 d’abril de 1998 s’ha tornat a canviar per SUPECO, obrint façana cap a la carretera nacional 340. En juny de 2000 va ser absorbit per CHAMPION. Aquesta entitat, es va vore en la necessitat, davant la forta competència, d’haver de tancar les portes el darrer dia de juliol de 2004. / En 1992 es va establir SABECO, junt a la carretera Nacional 340. SABECO. Hipermercat establert a Vinaròs amb capital aragonés. En setembre de 1992 ja se’n parla de les seues pretensions d’instal.lar-se en el lloc que abans havia ocupat una altre establiment similar, anomenat «TRAFAGO», però comptant amb un edifici nou totalment remodelat, inaugurant-se temps després, durant les festes locals de 1993. Compta amb unes instal.lacions de 6.000 metres quadrats y una zona d’aparcament de més de 20.000. La seua inversió inicial fou d’uns 300 milions de pessetes i donava ja d’eixida treball a unes 50 persones. MERCADONA. Hipermercat. Va obrir les seues portes al carrer del Pont el 14 d’octubre de 1991, amb una superfície de 1.500 metres quadrats de venda al públic i uns altres tants de parking per als usuaris. Mercadona dóna treball a uns 85 empleats. Mercadona és una entitat valenciana nascuda en 1981, comptant amb 191 locals de venda repartits per diferents ciutats i capitals espanyoles. El dia 21 de gener de 2004 va obrir una segona instal.lació front a la torre Pius XII, a l’avinguda Pablo Ruiz Picasso, nº 55. Coincidint amb la inauguració de la primera seu es donava notícia de la creació del centre comercial MAMUT, que finalment no es va establir. CAPRABO. El dijous 12 de setembre de 2002, el supermercat Caprabo va estrenar instal.lacions a l’avinguda del País Valencià, nº 13. Altres hipermercats que han pretés instal.lar-se a la nostra ciutat en el polígon industrial als anys 90 foren Continente i Mamut. CARREFOUR, amb capital francés, sí que obté el permís de construcció en juliol de 2003, establint-se a la mateixa vora de la carretera Nacional 340, dins del polígon industrial; es va construir el grandiós edifici en un temps rècord i va obrir les seues portes al públic el dimecres, dia 3 de desembre de 2003 donant ocupació a unes 200 persones. També a meitat del carrer de Sant Francesc obre un supermercat SABECO a principis de setembre del 2003.

Amb lletra del poeta local Josep S. Farga Esteller i música de Tomàs Mancisidor de Aquino, va ser estrenat en el Cine Coliseum el dia 20 de desembre de 1967, dintre de la campanya de Nadal i Reis, sent interpretat pel Cor Parroquial. Encara que conté alguns errors d’escriptura no s’ha de tenir en compte perquè a les escoles tardaría el Valencià a instaurar-se com asignatura encara uns vint anys i els mestres no estaven preparats per a impartir-lo (Tot coincidint amb l’adveniment de la democracia). Himne del Vinaròs C. de F. Amb lletra de Manuel Foguet i música del mestre de la banda Simó Arasa Torrens; Himne del Carnaval, de Socarrades Dotres. Himne de la Coral García Julbe. (de 1998 amb lletra de J. Vicent Domínguez Blasco i música de Rosend Aymí). Himne de la Penya del Vinaròs C. de F. De Raul Eroles.

 

Cant Patriòtic. En els darrers anys s’han anat proliferant nombrosos himnes, sent els més antics i tradicionals els dedicats als Sants patrons. HIMNE A LA MARE DE DEU DE LA MISERICORDIA. Amb lletra de mossèn Bono de l’ any 1917 (apareix en revista San Sebastian) i música “molt popular” que semblen copiades descaradament del Virolai de Montserrat (amb lletra de mossèn Cinto Verdaguer), són possiblement coetànis. No acabem de discernir qui va copiar de qui, però l’autor de tal desaguisat en tot cas seria l’arxiprest mossèn Bono. No es comprén com tenint Vinaròs tans bons músics i organistes, s’arribès a crear aquest plagi, a no ser que algun monjo de Montserrat tinguès alguna cosa a vore amb Vinaròs. HIMNE A SANT SEBASTIÀ.Amb lletra del poeta tortosí mossèn Bellpuig i música de l’organista vinarossenc mossèn Joan Baptista Juan Banasco, l’Himne «Patria i Fe» va ser estrenat en les festes centenàries de 1910. Un altre himne, de les festes de 1916, amb lletra de Paco Argemí i música de Leopold Querol, no va tenir tanta acceptació, perdurant fins els nostres dies sols el primer. En 1960, amb motiu de les festes cinquantenàries, Carles Santos va donar música a un altre himne «del cinquantenari», amb música de Manuel Foguet Mateu.

Marquès de Benavente. Virrei de València. Vide Sant Sebastià, Relíquia.