Categoría: Letra I

(Vinaròs, segle XVIII). Apareix com Administrador de la Duana de Vinaròs. Fill de Joaquim Izco i d’Agustina Rita Borrell. Morí en 1782. Un tal Joaquin Angel de Hisco (sic) formava part dels membres del nostre Ajuntament que el 12 de desembre de 1783 va resoldre la concessió com a mestre de l’Aula de Gramática a Josep A. Esteller per renuncia de Josep A. Romero.

Situat al carrer de l’arxiprest mossèn Bono.És una entitat d’àmbit nacional encarregada de la problemàtica social del sector pesquer i de la seguretat social dels treballadors de la mar. La nova Casa de la Mar, situada a l’explanada del mateix port, davant del port esportiu, que s’havia de començar en la tardor de 1993 és una altra de les promeses incomplides del govern socialista, que va tenir el sector pesquer baix mínims i mantenint-lo incomprensiblement en estat precari. Vide Casa del Mar.

Nom donat a un nou carrer en sessió de l’Ajuntament del 19 de desembre de 1995. Dit carrer el conformen un grup de vivendes adosades situat al carrer Capità Cortés, en front de les vivendes del Carme o dels mariners.

Va visitar la vila de Vinaròs, anant de trànsit, en dos ocasions: el 14 d agost de 1844 i déu mesos després el 3 de juny de 1845. La primera es va produir anant des de Barcelona cap a València. Anunciada el dia abans, es va presentar al matí següent la comitiva sense donar temps a preparar l’allotjament en el «Palacio» de la raval del Socors, i se la va hostatjar a la casa de la germana de Venceslao Ayguals, «Làzara». La Reina, acompanyada de la seua mare i de sa germana va aplegar sense escorta ni força, sent rebuda per les autoritats, al carrer de S. Francesc on estava la parada de les diligències. Van visitar a l’església els cossos de S. Valent i Santa Victòria (aquest traslladat allí per desallotjament de S. Agustí) i després es van dirigir, sempre a peu, cap a la casa dels Ayguals al carrer de l’Àngel, on van descansar dos hores. Segurament dormiria la Reina la migdiada perquè encara es conserva el «llit de la Reina», que Isabel Mondèjar Ayguals va transmetre en herència a Carme Talavera i que conserva encara. Després d’eixir la comitiva altra vegada pel carrer de S. Francesc es va avariar a unes dos-centes passes de la població el cotxe diligència de la Reina i es va detenir per arreglar-la. Gran quantitat de gent va anar a socórrer, donant l’auxili necessari i en aquell moment la Reina no va permetre que els vinarossencs estiguessen amb el cap descobert pel fort sol que queia aquella vesprada. L’Ajuntament va entregar a la Reina un memorial, demanant la tan desitjada carretera de l’Aragó per a Vinaròs. En la segona visita, de pas en sentit contrari, se li va aixecar un arc triomfal de tres arcades al carrer de S. Francesc i un de murta a l’eixida per la part de Barcelona. A la plaça del Salvador o de l’Hospital es va detindre la comitiva formada per la Reina, la Reina mare, Mª Cristina, la princesa d’Astúries Mª Luisa. El secretari Fraile va llegir un discurs de salutació, sent aclamades les personalitats per l’Ajuntament, Rector, Clergat i poble en general. La Reina, que ja havia atés la petició immemorial de la tant desitjada carretera de l’Aragó en temps de l’alcalde Francesc Cabadés (1846) va atendre també ara després les peticions de les autoritats de la població i li va concedir el títol de»Muy Noble y Leal Villa»en R. O. de 10 de desembre de 1862, atenent als mèrits acumulats a la realesa en les guerres de Successió, de la Independència, i en la primera civil carlina, coneguda com la dels Set Anys.
Recordem que els dies 2 i 3 de juliol de 1837 va assetjar Vinarós el Rei pretenent Carlí, Carles Maria Isidre, amb una tropa de 20.000 soldats, sent retxassat molt valerosament, la qual cosa li va comportar a la nostra vila el reconeiximent de la Nació, com així ho va expressar la Gazeta de Madrid del 6 del novembre, com segueix: «Dª Isabel II por la gracia de Dios, etc. y en su nombre y durante su menor edad, Dª Maria Cristina de Borbón, Reina Regente y Gobernadora del Reino, sabed: Que las Cortes han decretado y Nos sancionamos lo siguiente: Las Cortes en uso de sus facultades han decretado: Art. 1º. Se declara que la Villa de Vinaroz y cuantos tomaron parte en su defensa, en los dias 2 y 3 de julio último, son dignos de la gratitud nacional»(…). Signat al Palau de les Corts el 12 d’octubre de 1837 i al Palau Reial el dia 28. En termes pareguts es parla de Castelló, la qual va ser nomenada «fidel i lleal ciutat», per la seua defensa els dies 7, 8 i 9 del mateix mes.

Visita de la Infanta Isabel, «La Xata», germana del rei Alfons XII: En 10 de juliol de 1912 va visitar Vinaròs la infanta Isabel de Borbó, més coneguda com «La Xata». El poble va preparar-li un grandiòs acolliment i va fer festes en el seu honor. La Infanta venia llavors de la part de Castelló en «auto» descapotable, amb dama de companyia i «chaufeur», com es dia llavors. Tot l’Ajuntament i autoritats van eixir a fer-li els honors a l’entrada del carrer de sant Francesc: l’Alcalde, el Tinent Coronel de la Zona de Reclutament i demés caps i oficials, el Rector i molta gent, a pesar de la calor d’aquell dia del mes de juliol. Va visitar l’Ajuntament i va anar a l’església Arxiprestal i a la de Sant Agustí on va resar davant del sepulcre del cos de la màrtir Santa Victória. Tenim la foto, propietat de Joaquim Simó, de l’Infanta -una mica despentinada i falta de «look»- amb l’alcalde de la ciutat, Felipe Ferrer Flos, a la porta de l’Ajuntament, envoltada dels vinarossencs que l’aclamaven. Després va anar acompanyada sempre per les autoritats a la punta del moll on li van mostrar les obres del projecte de perllongació i reforma del port. Despedint-se de tots, va dixar molt grata impresió de la suea visita. A l’hora de dinar va pujar l’alcalde també dalt del cotxe i van fer cap, per la carretera, a l’ombra d un bon garrofer de la partida de La Murtera, on van dinar «de pic-nic». Després va marxar en direcció a Catalunya. Li dien «La Xata» perquè tenia el nas molt xato, com es pot vore en altres fotografies de la Infanta. Isabel Francesca d’Asís de Borbó i de Borbó havia nascut al Palau Reial de Madrid el 1851. Era filla de la Reina Isabel II, i Princesa d’Astúries fins el naiximent d’Alfons XII. Va rebre molt bona educació, dominava a la perfecció diferents idiomes i també tocava molt bé el piano. Li agradava vestir amb roba molt xillona perquè deia que així se la podia vore de lluny. Era molt castisa, amant de fer obres de misericórdia amb els pobres o desvalguts i d aconsellar al seu germà, el rei. Era simpatiquíssima i gosava de la volença del poble. Va morir desterrada en 1931, en una cel.la d’un convent de monges i soterrada al cementari Lachaise de París. El seu cos descansava allí fins que, per exprès desig de la família reial espanyola, reposa ara a La Granja de Sant Ildefonso des del 23 de maig de 1991, al costat del rei Felip Vé. i Isabel Farnesio.

Entre els cognoms estrangers que apareixen sovint en temps no massa llunyans, no sols a Vinarós, si no també a Benicarló, Ulldecona i Alcanar, destaquen els irlandesos White, O’Connor, O’Callaghan, O’Sullivan, Terry, etc., l’origen dels quals l’explica un dells, Josefh White i Vaqué, de Benicarló, en la sol.licitud de crear la població d’Alba que pretenia construir en una gran finca de la seua propietat al terme d’Ulldecona. Escriu amb eixe motiu una relació dels seus mèrits i ascendencia: «descendiente por línea recta legítima de don Domingo White su quarto abuelo, personage de primera distinción en el Reyno de Irlanda, quien por defensa de la Religión Cathólica, de su Rey, y de su Patria, fue despojado de todos sus bienes por el Ministro de Inglaterra Cromwell y desterrado para siempre de aquella Isla con siete hijos menores, los quales admitidos al servicio del señor Rey don Phelipe 2º los hicieron señalados en las Guerras de Flandes y en las civiles de este Reyno…«. Altres irlandesos que apareixen en els nostres llibres parroquials són: «Dª Sara Fiz-Gerald, vecina de esta villa y natural de Dublin, capital de Irlanda, consorte de D. Eduardo Strich.”(mor el 19-VI-1770); «D. Eduardo Estrig, yrlandes y abitante por mas de treinta años en esta villa de Vinaros…» (mor el 7-II-1781); «D. Simon Aley, yrlandes, vecino muchos años de esta villa de Vinaroz…» (mor el 8-VII-1791). Hem consultat la correspondència prou abundant entre John Killikelly, apoderat, resident a Vinaròs i el Sr. Manuel Lassala (i Solera) de Barcelona. Un altre personatge irlandès era Juan Fitzpatrick, que apareix sovint citat en dites cartes i que va morir a la nostra ciutat entre l’agost-setembre de 1819. També ens apareixen sovint altres personatges com els Galwey, Lacy, etc. Guillermo White va ser un ric comerciant de vins instal.lat a Benicarló i Vinaròs. La ciutat d’Ingeniero White, situada próxima a Buenos Aires, està dedicada precisament a Guillermo White, desconeixent si te alguna cosa que vore amb el nostre personatge.