Categoría: Letra I

No ha destacat Vinaròs precisament per la industria, encara que en les últimes décades el moble s’hage fabricat per diverses empreses. Però Vinaròs ha comptat sempre amb una industria que podriem dir mil.lenària, la de fabricació de vaixells. A partir de la Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a finals del Segle XVIII i traslladada a Espanya un segle després. Les industries derivades del vi (cinc grans alcoholeres) en mans de grans companyies o gent adinerada que prové de l’exterior i la de construcció de bocois (tonels) que donarà treball a molta gent més modesta. Barcelona i els seus voltants seran un poderòs focus industrial que atraurà a molts emigrants vinarossencs que formaran allí una extensa colònia a finals del segle XIX. Es també en eixe moment i en eixe contetxt en que part d’alguna d’elles s’instal.la a la nostra ciutat. Altres indústries amb les que comptarà la nostra ciutat a principis ja del segle XIX seran les de fabricació del xocolate, gràcies a les facil.litats o importacions que els nostres vaixells i altres faran dels productes americans. Seran indústries modestes que elaboraran el xocolata a mà o amb màquines però que donaran ja fama al nostre poble.
Els xocolates Germans. Gombau, Ramon Adell o Serret seran els més nomenats. Els molí arroser de Carsi i el de hidrosulfits de Foret serà molt poderosa ja abans de la guerra civil de 1936. Posteriorment les instal.lacions de ceràmiques (Ceràmica vinarocense, CEVI, i Ceràmica Lores) enceten un tipus de fabricació de rajola aprofitant les argiles de Traiguera però no suportaran la competència de l’exterior. Per altra part tenim com a indústries destacades en altres temps la “UNIÓN ALCOHOLERA”. Fàbrica d’alcohol etílic per destil.lació del vi de la comarca. Situada prop de la plaça de bous damunt del rocam que mira al port. El 25 de setembre de 1906 va ser destruïda per un incendi pavoròs produit per un raig i els bocois de vi volaven a gran altura.. Actualment oupa el seu lloc l’edifici Puerto. FÀBRIQUES DE TONELS O BOCOIS. Situades algunes al carrer de Febrer de la Torre. ELECTRICA DEL CENIA (Vide id). FUNDICIÓ SENDRA. Fundició de ferro i tallers, especialitzada en la fabricació de rodes de carruatges, motes de sénies. Situada al carrer del Pont, En l’exposició de Barcelona de 1888 va presentar una roda de carruatge, i en altres exposicions va guanyar diverses medalles. FEDERACION TEXTIL (vigent en 1932). Fàbrica de filats de cotó. JOSÉ FREIXA E HIJOS. L’anterior fàbrica, situada a l’eixida del carrer de S. Francesc es va transformar, produint filats i teixits. Treballaven moltes persones, la majoria joves xiques durant els anys cinquanta. TEXTIL SEBASTIAN VIDAL. Fundada cap a 1962 o 1963 per Sebastià Vidal Arnau, el qual va morir en 1974, quedant al front la seua vidua Mari Pepa Rabasa. Fabricava elements per a la industria de confecció (butxaques, trinxes, etc). Ocupava els terrenys que actualment conformen SABECO. ANIGRASA. Fàbrica i refineria d’olis d’oliva, situada a les afores del carrer de sant Francesc, en el mateix lloc on havien tingut la mateixa fàbrica amb xalets i colònia de treballadors inclosa els pares i desprès els germans Balada Castell (Francesc Josep, Miquel i Paquita). Fundada per Francesc Balada Castell S. A. per a la fabricació d’olis i sabons (Jabones Balada). Posteriorment adquiririen les accions Ramon Grau, de Vinaròs i Fernando Jovaní de Benicarló, conformant la nova societat ANIGRASA JOVANÍ GRAU S. A. Des d’aquell moment (finals de 1958) es refinen els olis i grasses i l’extracció d’olis de pinyol. El nom d’Anigrasa que se li va donar era per l’abreviació dels noms dels seus nous propietaris: Jovani (de Benicarló), Ramon Grau (de Vinaròs) i S. A. per la societat anònima. Encara funcionava en setembre de 1961; la major part dels treballadors eren xiques. El seu gerent era Agustí Esparducer Caballer. FEDESA. Fundada en 1958 pels germans Josep i Alfred Miret Femenía, al 50 % amb la Sociedad Industrial Castellana de Valladolid, amb don Mariano González Alonso com a Director Gerent. En 1966, la Cía Ebro Azúcares y alcoholes compra a la Societat Industrial Castellana la participació del 50 %. En gener de 1992 els germans Miret i la Cía Ebro venen el 100% del capital a la multinacional australiana Burns Philp, junt a altres fàbriques de llevat de Ebro a Córdoba i Barcelona. Les melasses que s’utilitzaven com matèria prima procedien dels sucres de Córdoba, Valladolid, Toro i Ciudad Real. El mercat es va extendre per tota Espanya. La producció, en els anys de més activitat (1985-88) era de l’orde de 9 a 10.000 tones anyals. En aquests anys el personal va alcançar la xifra de 50 persones. Durant tot el temps que va funcionar la industria estava al front de la la mateixa Josep Miret, resident a Gandia i des de 1963 fins 1988 l’administrador fou el vinarossenc Sebastià Chaler. En gener de 1993 la firma propietària anuncia el tancament que s’efectua en els mesos de febrer-març. A l’estiu d’aquest mateix any es trasllada, però, la maquinària a Barcelona. INDUSTRIA LEVANTINA DEL MUEBLE (LEMUSA). GUARFOR. Fundada per Ramon Guardino i Josep Forner. Posteriorment va entrar com a soci Antonio Muñoz Espín. En 1987 Guardino va cedir la seua part a Eduardo Parras Sen.. Com a fàbrica de mobles, situada a l’eixida de la carretera d’Ulldecona, venia els seus productes a tota Espanya, tenint en el moment de màxima activitat 42 treballadors. Va tancar a l’abril de 1989. MARMOLES IBERIA. Empresa dedicada al marbre amb pedreres pròpies a Xert. Tenien l’asserreria situada en la carretera nacional 340. FÀBRICA DE COLXES: Fundada al segle XIX per la família Giner, va passar després a Mayor Giner i també a Vicent Martorell, fabricava colxes i edredons que enviava a tota sudamèrica;es trobava al carrer de Costa i Borràs en un edifici preciòs i de pel.lícula. FÀBRICA DE FIDEUS: Fundada per Pedro Tuset. Situada en l’emplaçament que havia ocupat l’antic moli La Suiza, en l’antiga carretera de València, i que posteriorment va ocupar durant un temps Muebles Serret Bonet. FÀBRICA DE SOMMIERS: Fundada per Antonio Vidal Garcia i son fill Antonio Vidal Juan. Iniciada al carrer de S. Francesc nº 67, es va traslladar a nous i mes grans magatzems al carrer de Raimundo d’Alòs. (antiga fàbrica de botons). Produïa sommiers per a més de mitja Espanya, sobretot per a les fàbriques tendes del moble.CONSERVAS “LA ESPADA”:Fundada en juny de 1959 per Manuel Espada Yáñez, quan encara no en hi havia cap més en la ciutat en aquells moments; era una ampliació de la de Laredo, al front de la qual estava Manuel Espada Infante. Temps després encara n’obriria una altra en Ampuero (aquestes dos últimes situades a Cantàbria). En els primers anys la seua fabricació es basava en la conserva de sardina en oli, agulla, xixarro, acabant al final amb la seua especialització que era la de semiconserva d’anxova. El nombre total d’operàries va arribar a ser de fins 200, les quals venien algunes d’elles de pobles de l’entorn, quedant finalment unes 20 el darrer any. El seu anagrama era l’as d’espases de la baralla espanyola. Degut a la mort del fundador l’empresa va acabar per tancar en 1980. Es trobava situada en un gran magatzem de l’Avinguda de la Llibertat. FICHER. Fundada per Olegario Doménech Beltran, fabricava gèneres de punt. Situada al carrer de l’Arxiprest Bono i després traslladada a l’avinguda de Pius XII. En març de 1973 es va ampliar la indústria, estant al front Alegria Doménech. GASEOSAS TALAVERA. Fundada per Hilarión Talavera Gili. Situada al carrer de S. Francesc i també al c. De Colom. BEBIDAS CARBÓNICAS JUAN. Fàbrica de gaseoses i sifons. Fundada per Sebastian Juan, quedant després propietat de la seua viuda. Va tancar en 1988. BLANDINIERES: Procedent i amb seu central a Tarragona, es va establir a Vinaròs, fabricant conjuntament allí i en la nostra ciutat sifons i gaseoses. GASEOSAS CASTELL: Fundada per Llorenç Castell; està situada dita fàbrica al final del Camí Fondo. FÀBRICA DE CAMISES: Fundada per Pràxedes Soliva, situada a la sortida de l’avinguda de Saragossa. FÀBRICA DE CAMISES GUIMERÀ: Fundada pels germans Guimerà es va instal.lar a la Avda. de la Llibertat. Posteriorment s’han traslladat i ampliat les dependències al c. De Maria Auxiliadora. MOSAICS: En octubre de 1928 va inaugurar una fàbrica al c. Pont, 22, Sebastià Sabater Ribera. MOSAICOS GARCÉS: Situada en un hort del carrer de l’Angel (i ocupada modernament pel Cine J.J.), produïa tota classe de mossaics, tubs de formigó, vigues. etc. Posteriorment el fills de Manolo Garcés van traslladar la fàbrica i dependències a la vora de la carretera d’Ulldecona, que va perdurar fins els anys noranta. MOSAICOS FARNOS-FORNER:Fundada per Baptista Farnós; posteriorment li va succeir el seu fill Baptista Farnós Camós. i després son fill Lluís Farnòs Ayora. En 1945 s’associa amb Agustí Forner Caballer. En 1973 es retira de la societat Lluís Farnòs, quedant com a únic titular Agustí Forner. Es fabricaven baldoses hidràuliques i pedra artificial, situada al c. Pilar. La matèria prima que utilitzaven era: el ciment blanc de la fàbrica Griffi de Vilanova i la Geltrú; el ciment gris, inicialment de la fàbrica Azud, de Tortosa, i quan va tancar aquesta de la fàbrica de Rigas (Valenciana de Cementos) de Bunyol; el marbre triturat procedia d’Ulldecona i la sorra del riu Cervol. L’àmbit del seu mercat era comarcal i en el moment de màxima producció treballaven 10 persones. CEAD:. (Compuestos Eléctricos Agustín Domínguez Doménech). Fabricava motors elèctrics de corrent contínua, dinamos, condensadors, etc. Amb llicència del 14 de gener de 1956. Va estar vigent fins la jubilació del seu fill Josep Vicent Domínguez Blasco en juliol de 1998. Va arribar a tenir més de quaranta treballadors, en els anys seixanta. Destacava en aquesta empresa el treball de les dones a les quals no els afectava la monotonia i rendien molt, considerant l’únic defecte la manca d’aspiracions. FÀBRICA DE NINES DE CARTRÓ:Apareix fundada en 1918 pel pintor Agustí Redó Monroig (havia retocat els quadres de l’ermita en 1909), en la casa propietat de Lluís O’Connor; estava instal.lada al carrer del Socors, a l’antic «Palacio».
Altres empreses que hem vist nàixer i desaparegudes ja, podriem citar:———————————————————————-NOM…………………(Dedicació)………………………Vigent en
———————————————————————–SEBASTIA FONTANET. (Aiguardents)…………………………………….1916JOSE TALAVERA GILI (Aiguardents i gaseoses)………………………..1916HILARION TALAVERA (Sifons i gaseoses)……………………………….1928RUPERTO GUIRAL (Sifons i gaseoses)………………………………………1934ESPUMOSOS JUAN (Sifons i gaseoses)………………………………….1934-1986GAUSASCH HERMANAS (Fàbrica de gorres)……………………………..1916SACANELLES HERMANAS (Fàbrica de gorres)………………………….1928JOAN ARTOLA (Fàbrica de gel)………………………………………………..1928ESTELLER I JOSEP CERVERA (Fàbrica de Lleixiu)……………………..1928LEJIA LA ERMITA (Pedro Mercader)…………………………………….1928-1980GERMANS BOIX (Fàbrica de mosaics)……………………………………….1928BAPTISTA FARNOS (Fàbrica de mosaics)…………………………………..1928SEBASTIAN SABATER (Fàbrica de mosaics)………………………………1928DOMINGO MARTI (Fàbrica de sommiers)……………………………………1928JOSEP MACIP. (Fàbrica d’espardenyes)……………………………………….1916FREDERIC VAÑO. (Fàbrica d’alcohol. Carrer de S. Francesc)………….1916FREDERIC CROS (Fàbrica de cotó i lones)……………………………………1933SOCIEDAD TEXTIL (Fàbrica de cotó)………………………………………….1933JOAN RABASA (Fàbrica d’alcohol)……………………………………………..1928JOSEP REDO (Fàbrica d’alcohol. C. Sant Francesc)…………………………1928ENRIC GINER (Fàbrica d’edredons. Costa i Borràs)…………………………1916AGUSTIN PUCHAL (Fàbrica de mobles. C. Major)…………………………1916ANTONI RATTO (Fàbrica de Gel. C. Socors)…………………………………1916CAYO FONS (Guarnicioneria)………………………………………………………1916SEBASTIA GAUSACHS (Constructor de carros)……………………………..1916JOSEP CHALER (Fàbrica de bocois. Santa Magdalena)……………………..1916JOSEP FERRER (Fàbrica de bocois)………………………………………………1928BAPTISTA LLATSER (Fàbrica de bocois)………………………………………1928DOMINGO SALAZAR (Fabrica de bocois)……………………………………..1928EDUARDO TORRES (Fabrica de bocois)………………………………………..1928SEBASTIA TORRES (Fàbrica de bocois)…………………………………………1928ANTONIO SERRET (Fàbrica de xocolate)……………………………………….1916SOCIEDAD ESPAÑOLA CONSTRUCCIONES ELECTRICAS (Fàbrica electricitat)…..1928BAPTISTA MIRALLES MIRALLES (Constructor de carros)………………1916CARSI I CIA. Soc.en Comandita (Fàb.de farines,pastes, molí d’ arros)…….1916-78JOAQUIN GARCES BORRAS (Fàbrica de rajoles hidrauliques)…………….1932INDUSTRIAS FRIGORÍFICAS S. L. FABRICA DE GEL. Wenceslao Sorolla…………?-1985?MOLINO DE LA TRINIDAD (Alejo Querol. Carrer del Molí)……………….1916FREIXES. TextilVICENT MARTORELL (Colxes, edredons, cortines, etc)………………………1928BALADA S. A. (Fabricació d’ olis i sabons).TEXTIL VIDAL (Textil de forros i butxaques).FEDESA (llevadures)ANIGRASA (Olis d’Oliva)ESPADA (Conserves de sardines)MERCAFRET (càrniques).TRQ (electróniques)HERMANOS SERRET (Moble)GUARFOR (Moble).LANVI (Josep Nos) (Mobles de cuina).MGP (Moble).MARMOLES IBERIA. (Marbres).VIGUETAS VINAROZ (Prefabricats de formigó).MOSAICOS GARCES. (Prefabricats de formigó).TOMÀS CAUDET ROCA (Confeccions).FILLS DE JULIO MONTFORT (Jerseys).ESPUMOSOS JUAN (sifons i gaseoses)ESPUMOSOS CASTELL (sifons i gaseoses).BLANDINIERES (Sifons i gaseoses)CRISTALERIA MEDITERRANEO. (vidres)ASTILLEROS SOROLLA. (Drassanes)CAFES POLO (Torrefacció i embalatge).J. CHALER COMES (Industria Auxiliar del Moble).DIPOLAK. (Industria auxiliar del Moble).SOMNIERES VIDAL (Fàbrica de sommiers)…………………………………..1928-1986SOROLLA CROS (Fàbrica de cotó)………………………………………………….192Entre les que encara estaven o estan vigents a finals del segle XX, tenim:FORET (Químiques).GUIMERA, (Fábrica de camises).SERRET BONET (Mobles).MOBIART (mobles)MILMUEBLE.(mobles)RIMOBEL (Mobles).DOCA (Mobles de cuina).SOROVICA S. L. (Fábrica de botons dels germans Villo i Mariño).LACADOS TERRA. (Complementària del moble, antiga alcoholera, junt a l’estació).TAPICERIAS PASCUAL.Fábrica de Manel (Butxaques i forros).EL MENU. FRANCESC GIL COMES (Conservas y Salazones de Pescado).
P.E.C.U. (Mobles de cuina).CARBEN (Ernesto Carbonell Benaches. Auxiliar del Moble).SERRA MART (Complements del Moble).GEIRA, Tallers (Portes i automatismes).PUERTAS MIRALLES. (Portes de fusta).ALSILAC. Lacats i pintures(?)MARMOLES SOSPEDRA.(Marbres).HERMO (Prefabricats de formigó, vigues i bovedilles)ARIDOS SERVOL (Gravilla per a la construcció)TAPICERIAS MARTINEZ (Tapizats).TOLDOS JOVANITOLDOS VALLS.CRISTALERIA VINAROCENSE (espills i vidres).LEHIMOSA (Drassanes)FRUTOS SECOS SALES (Torrefacció de fruits secs).CEAD. (Motors Elèctrics de Josep Vicent DomíngueCARTONAJES SERVOL

Les primeres pàgines impreses a la nostra ciutat es deuen a Joan Botella Carbonell que va ser el director i l’impresor dels primers periòdics locals. Era maçó i tenia la llibreria a la plaça de Jovellar, número 3; per tant podem dir que era el local que avui dia ocupa encara la llibreria «Els Diaris», o tal vegada la casa del costat. A Joan Botella es deuen els títols de periòdics locals com «El Mediterráneo» (1882), «El Defensor» (1883), «El Batallador» (1885), «El Democrata vinarocense» (1892) «La Concordia» (1892), Bromas y veras» (1894). Com vorem, les impremtes tenen una intensa activitat des de la seua implantació i serveixen sovint als seus propietaris per fer la propaganda de les seues idees polítiques, però sense dixar escapar les de idees contraries per alló de que “el negoci és el negoci”. Així com hem vist que el Sr. Botella era maçó i la major part de les publicacions eren de tendència d’esquerres, no va ser obstacle per publicar «La Concordia» de caràcter profundament catòlic. Les impremtes dels germans Àngel i Antoni Fernández Tormo apareixen en 1893 amb «El Ideal», «La Fulla de Col» i un llarg etcètera que s’allarga fins a principis del segle XX en que compagina el treball amb un altre impressor, Daniel Delmàs, propietari de la IMPRENTA MODERNA (de 1904 a 1932), instal.lada al carrer Major, nº 37 (en 1915-1916) i Plaça Sant Antoni. Antoni Fernandez Tormo tenia la impremta en el Carrer del Socors o de Ruiz Zorrilla, 41; allí va aparèixer en 1897 la novena de Santa Victòria, la primera impresa en la localitat ja que abans totes apareixien publicades a València i el primer reglament de la Societat de Fusters (1901); el seu germà , Angel, era el que la tenia en eixe mateix any en el carrer Major, 39 i en 1916 la té al carrer de Castelar (Sta. Magdalena) número 27. A ell es deuen les publicacions de fulls polítics solts i periòdics de tendència republicana com «El Socialista» (1920) i «Patria Nueva». En 1916 tenim també la impremta propietat dels senyors J. Gasulla i A. Miralles que la tenen situada al carrer de Ràfels Garcia, 9. En 1918 apareix la impremta d’Àngel Fernández situada al carrer de Gasset, número 31 (carrer de sant Tomàs) i ara a càrrec de A. Miralles, suposem que per malaltia o mort del tal Àngel Fernández. Cap a 1923 ja apareix el morellà JOSEP SOTO, regentada després pels fills i després pel net, al carrer del Socors, nº 30. Han continuat també encara els descendents dels Fernández, Alexandre i Àngel, pare i fill, fins als nostres dies. El senyor Alexandre Fernández, propietari de Gráficos Fernández, nom que ostentava des de 1931, per sequir la línia política (republicana i d’esquerres) del seus antecessors, va ser postergat després de la guerra civil (1936-1939), però la seua professionalitat li van fer ser mereixedor de molts bons treballs, gràcies al seu esforç i qualitat. Aquesta última empresa, després de fer fallida cap a principis dels anys norata, s’ha desdoblat en dos com la Litografia LINEART, nascuda com a Cooperativa dels seus treballadors. Cap als anys cinquanta es va establir també en Vinaròs la imprempta Ripoll, procedent de la veïna Benicarló , d’on era el seu propietari. No va tenir massa èxit ni durada i d’ella queden pràcticament sols en el record els programes comercials que s’editaven amb motiu de les festes locals de Sant Joan i Sant Pere.
L’empresa Gráficas Balada, propietat del que fon alcalde Francesc Balada Castell i ara GRAFVI, del seu fill Xavier Balada Ortega, va nàixer en 1973, imprimint llavors «Goles en la Comarca» i després els periòdics locals Crónica de Vinaròs (1990), Tribuna del Maestrat (1992), Servol (1995).
La imprempta CASTELL, propietat de Francesc Castell Arasa, va nàixer de la maquinària de la impremta Ripoll; funciona al carrer abans dit de Garcia Morato i actualment del Doctor Alexandre Fleming, des de 1976 aproximadament; allí s’han imprès moltes postals modernes, en color, de la nostra ciutat. Castell Arasa crea en 1995 la primera editorial vinarossenca «ANTINEA» i molt seguit la revista “7 Dias”. La imprempta COSTA I BORRÀS és propietat d’Anna Fibla i en ella s’imprimeix la revista mensual CRÓNICA. Totes les impremptes actuals, amb més o menys activitat continuen encara, a diferent nivell, segons els seus mitjans i la seua nova tecnologia, els pot permetre captar clients de molt diversa procedència. De les empreses MIALFO de Castelló o de DASSOY de Sant Carles de la Ràpita, que també han publicat i publiquen el nostre setmanari, L’ESTEL, d’Alcanar i PRATSEVALL, de Benicarló, sols les nomenem per dixar constància d’elles i no les tractem per no ser de la localitat i no ser aquest el motiu o competència de la present obra.