Pseudònim de Bonaventura Puchol Puchol. (Vinaròs 1898 – 1936). Representant. Corresponsal de prempsa del Diario de la Mañana de Castelló; utilitzava el pseudònim de Juan de Vinaroz. En 1935 va fundar i dirigir el periòdic local «El Popular» de tendència política afí a la dreta valencianista. A causa de les seues idees dretanes va morir afusellat en els primers dies del mes d’ octubre de 1936, junt al cementeri d’ Almassora o Alcora, durant la guerra civil en 1936. El seu nom figurava en la llista de la Creu dels Caiguts a la façana de l’ església parroquial.
Juan Bta. Pablo Forner, Carrer
Juan Bautista Pablo Forner (Mèrida, 1756 – Madrid 1797), escriptor molt polèmic i satíric. De pares vinarossencs, son pare era metge (Agustin Forner). Fent ús de diferents pseudònims, es va burlar de quasi tots els seus contemporanis. Entre les seues obres cal destacar: “Sátira contra los vicios introducidos en la poesía castellana” (1781) i “Oración apologética por la España y su mérito literario (1787).
Situat perpenticularment al carrer de la Mare de Déu del Pilar i paral·lel al carrer del Pintor Puig Roda.
Data d’aprovació el 26 d’octubre de 1965.
(A.C.A.V.)
Juan Boix, Fernando Franc
(Vinaròs). Llicenciat en Ciències Biológiques per la Universitat de València. Es especialista en Genètica. Guanyador amb altres companys del Premi Calidad de vida del Congrès Nal. de Jóvenes Investigadores. (setembre de 1993, a Oviedo). Ha treballat per a l’Ajuntament de Vinaròs durant 1994-95, com a responsable d’unes àrees de Benestar Social. Es coautor amb Josep Ramon López Macip de “Estudio de la Sierra de la Ermita de Vinaròs”, publicat per Edit. “Antinea” en 1997. Professor d’Institut.
Juan Banasco, Joan Baptista
(Vinarós 1872 – 27-II-1936). Sacerdot organista de l’arxiprestal vinarossenca. Abans de finalitzar els estudis sacerdotals ja va aprovar les oposicions a Mestre de Capella de la Seu Tortosina. Després de residir a Vinaròs com a organista va ser traslladat a Artana. Algun temps després va adquirir un benefici de la nostra parròquia. Va residir a l’Havanna durant sis anys; se’n ve a Vinaròs el 9 de juliol de 1917, i se’n torna altra vegada en setembre immediat cap a aquell mateix destí. Després va sufragar amb els diners guanyats per aquelles terres, l’orgue de l’arxiprestal que es va beneir i inaugurar amb molta solemnitat en la festa de Sant Sebastià de 1923. Estava construit per Pere Palop de València. Mossèn Joan Baptista Juan va interpretar a l’orgue, després de la seua benedicció, algunes obres molt selectes. L’any 1928 encara apareix com a coadjutor organista de la Parròquia, però pareix que per discrepàncies amb l’arxiprest mossèn Bono, va dimitir del càrrec i per eixe motiu va ser substituït per Vicent Enrique i Tarancon el qual va ser nomenat al juny de 1930. Mossèn Juan va ser l’autor de la música del famòs himne a Sant Sebastià del “Patria y fe”, que es feu per al III Centenari de la Relíquia i que es va publicar per primera vegada a la Rev. “San Sebastian” de novembre – desembre de 1909, pàgina 340.
Juan Arbó, Sebastià
(S. Carles de la Ràpita 1902,- Barcelona 1984). Novel.lista, biògraf i periodista. Era net del vinarossenc Sebastian Juan Ruber i fill de humils llauradors que es van traslladar a viure a Amposta quan ell tenia vuit anys. Aquest escriptor que va publicar les seues primeres novel.les en 1931 (L’inútil combat i Terres de l’Ebre) toca temes de les terres veïnes i parla sovint en les seues obres del nostre poble. Els seus primers llibres van constituir tot un avanç en Espanya i Europa, ja que com Camus o Sartre impulsarien el que es va denominar novel.la existencialista. Durant les festes del llagostí de 1967 se li va imposar a l’escriptor el llagostí d’or de la ciutat de Vinarós. Va escriure interesant articles al setmanari “Vinaroz” que són un model de la seua estupenda ploma. «Vinaroz en la prensa nacional», (12-XI-1966); «Vinaroz y la fiesta del langostino», (12-VIII-1967); «Vinaroz, su santo y yo», (23-XII-1967). En moltes de les seus novel.les cita sovint a Vinaròs i entre elles podem nomenar les que descriu ambients pròxims com “Entre la tierra y el mar”, “La Masia”, “Relatos del Delta”, etc.
Per a més informació:
Joventuts musicals
Associació cultural d’àmbit internacional que tracta de fomentar i difondre la música i organitzar concerts, fundada per Marcel Cuvelier a Bèlgica. L’entitat va ser creada a Vinaròs promocionada pels joves músics Sergi Pascual Rodiel, barceloní, i el pianista Lluís Avendaño que van publicar un encés memorandum d’aquest organisme el 24 de gener de 1981 i en el primer concert que l’entitat internacional va oferir el 13 de febrer. Va nèixer a Vinaròs en maig de 1981, sent la primera de la província. Es va presentar oficialment el dia 16 del referit mes a la Casa de la Cultura. Havien sigut elegits membres de la primera junta Lluís Avendaño Solá (president), Sergi P.Rodiel (Vice.president), Mari Carme Guimerà Talavera (secretària). Altres membres vocals destacats foren Martita van der Waall, Mari Pepa Rabasa, Mari Nati Acebes, Elvira Sanz, Felipe Osanz, Agustí Roso, J. V. Guimerà, Carles Carpe, Joan Forner, etc. Va arribar a tenir uns 144 socis. sent presidida l’entitat en 1993 per Mari Carme Guimerà. De l’organització de concerts pocs anys després se’n promouen des de la mateixa Generalitat Valenciana que traça convenis amb orquestres, intèrprets i corals nacionals o estrangeres les quals actuen al nostre auditori sense que el públic haja de pagar. L’activitat del grup de persones que amb molt bona voluntat ha dut endavant l’associació per tal motiu es va vore enmortida des del gener de 1994. El 4 d’abril de 1998 va ser nomenada nova junta, presidida per Sebastià Torres Camós.