Categoría: Letra L

Organista prestigiòs de la nostra parroquial que després va passar a Sevilla. Aquest fet va motivar que alguns historiadors locals creguessen que el nostre orgue provenia de la catedral d’aquella capital andalusa.

Notari de Vinaròs en 1604. Els seus protocols notarials han sigut molt utilitzats pels historiadors. Vide Gabriel Bayerri, notari.

Cognom d’origen francés, molt lligat a Vinaròs i a la Regió Valenciana. Eren els seus personatges destacats en la vida militar i en la part econòmica tenien moltes propietats a Vinaròs, destacant entre ells els Sr. Manuel Lassala. Existeix abundant correspondència escrita pels seus administradors, els Sr. Killikelly, d’origen irlandès i continuada després pel Sr. Esteban Arseguet; la part que correspon a aquest últim està conservada pel vinarossenc Josep Manuel Llàtser Brau, el qual posseeix un ric epistolari., dirigit preferentment al Sr. Manuel Lassala. Pareix ser que els Lassala Borrell, dedicats a la vida militar, moririen solters menys el Joan Rafel i es concentraria la rica hisenda vinarossenca en Manuel Lassala i Solera.

GENEALOGIA DELS LASSALA

JOSEP BORRELL
I
MANUEL LASSALA – JOSEP BORRELL
I
MANUEL. – JOSEP – JOAN BAPTISTA – JOAN RAFEL LASSALA BORRELL
I
JOAN RAFEL – Francisca Solera
MANUEL LASSALA I SOLERA
(Capità General, n. A Barcelona)

(Vinaròs, segle XVIII). Capità. Ajudant Major del Regiment d’Infanteria de Nàpols.

(Barcelona 1801-València 1894). Militar. Capità General de València. Era cosí de Manuel Mª Febrer de la Torre i Solera. Els seus pares eren Joan Rafel Lassala i Francisca Solera. Mantenia correspondència amb els vinarossencs Esteban Arseguet: i Josep Ràfels, que el tracten de “conciudadano, paisano, nacido en este pueblo…”. Arrivà a ser Mariscal de Camp en 1851, Tinent General (1867), Capità General d’Andalusia. Conseller d’Estat, Director General d’Administració Militar, Diputat, Senador i Capità General de València. A Vinaròs tenia moltes propietats, heretades del seu pare i avi, Joseph Borrell, que eren administrades per l’irlandès Jhon Killikelly i després per “Esteban” (Esteve) Arseguet. En una de les cartes que es conserven de M. M Febrer quan venia a Vinaròs pels assumptes de ser Diputat per Vinaròs, li escriu a Est. Arseguet: “Yo salgo de aquí (Madrid) mañana a la noche en el tren correo y llegaré el sábado a las 11 de la mañana Dios mediante a Valencia: Si puedo veré aquella misma mañana al Capitán General., (…)”

(Vinarós 1716- Solsona 1792). Bisbe de Solsona. Fill de Joan Lassala i Clara Locella, va nàixer el 7 d’agost. Va aprendre les primeres lletres i Humanitats de la mà de son tio Fra Màxim Locela. Aspirant en València dels PP. Agustins, va vestir l’hàbit agustinià als 15 anys en el Convent del Socors, professant el 24 d’agost de 1732. Als 23 anys era ja Lector d’Arts i Teologia (1739). Poc després Doctor en dites matèries, va aconseguir per oposició la càtedra en Arts a la Universitat de València (1741) i la de Matemàtiques (1745). Fou Prior i Rector de diversos col.legis d’aquesta capital. En 1747 i 1749 es requerit per la Congregació per al seu lluïment i se’l va qualificar, comparant-lo amb «Pico de la Mirandola», erudit italià del segle XV. D’aquesta època es conservaven dos volums de Filosofia manuscrits, copiats per un deixeble, a l’Arxiu Parroquial de Vinaròs.
En 1767 va ser nomenat Bisbe Auxiliar de València, sent consagrat Bisbe a l’any següent en l’Església S. Felip el Real de Madrid. En març de 1773 va ser preconitzat bisbe de Solsona i de trànsit per la nostra vila va consagrar solemnement la Parroquial (7 de Juny). Va regentar aquella diòcesi fins la seua mort, convocant un Sínode Diocessà, creant un Centre de Teologia i Sagrada Escriptura i manant edificar el palau episcopal barroc, que es conserva allí encara, constituint l’ultima mostra d aquest estil que es conserva a Catalunya, obra de l’arquitecte Francesc Pons. Per a Vinaròs va aconseguir del Papa el cos de la màrtir Santa Victòria. Va morir en 17 de Juny de 1792. El Bisbe Lassala es declarava enemic acèrrim del Tribunal de la Fe. Carles III li va encomanar un pla d’estudis. Fra Josep Mollà va escriure l’Elogi Fúnebre del Ilm. Sr. Lasala. L’arxiprest mossèn Bono va fer colocar el seu retrat, còpia segurament del de la Universitat de València, a la galeria d’il.lustres vinarossencs en la sagristia, i va celebrar amb extraordinàries exèquies el segon centenar del seu naiximent, el 6 d’agost de 1916, oficiades per Meseguer i Costa. Obres escrites per ell són: Elogio histórico de San Luis rey de Francia (1750 i 59); Catecismo Mayor de la Doctrina Cristiana (Cervera, 1791); y Catecismo Menor de la Doctrina Cristiana (Cervera, 1791).