L’Ajuntament de Vinaròs li va dedicar molt posteriorment l’any 1842 (sessió del 26 d’agost), el carrer o travessera que ara es diu de Safon però que llavors es denominava de la Constitució o de S. Agustí. Segurament seria el carrer on havia viscut Lacy en la seua etapa vinarossenca. El va portar fins el desembre de 1844, que a proposta de Baltassar Piñol es van retornar tots els noms dels sants als carrers. Dita travessera s’anomenava llavors de S. Agustí. Vide Lacy y Gautier, Lluís.
Lacy y Gautier, Luis Roberto
(San Roque, Gibraltar 1775 – Palma de Mallorca 1817). Militar i polític liberal. Capità General de Catalunya des de 1811 a 1813. Desprès, baix la restauració absolutista va viure desterrat a Vinaròs. L’any 1817 va dirigir una ámplia revolta de militars i civils que utilitzant les tropes del Maresme havia d’avançar sobre Barcelona i proclamar la Constitució, però va ser abortada i ell empresonat i comdemnat a mort. El General Castaños, davant la protesta popular dels barcelonins va embarcar-lo cap a Palma de Mallorca, on el mateix any va ser afusellat al castell de Bellver.
El pintor Pablo Béjar va pintar posteriorment sobre dit motiu (l’afusellament) un dels seus millors quadres. Borràs Jarque el cita i diu que a finals de gener de l’any 1816 es va acordar pel consistori baixar la imatge de la patrona de l’ermita per a rogatives d’aigua, sent l’alcalde Francesc de Paula Mayó i que el diumenge dia 11 de febrer es va fer una processó («provessó general d’una grandiositat extraordinaria, concurrint tot el poble», diu Borràs), sent presidida per l’alcalde, acompanyat a la seua dreta pel Tinent General D. Lluis Lacy. Els filatèlics de Vinaròs 
conserven cartes de l’època escrites des del nostre poble per l’irlandès Killikelly en que el nomenen a ell i a la seua esposa amb qui no acabava de tenir massa bones relacions i donen a entendre de que era de carácter difícil.
Lacruz
Llinatge vinarossenc. Josep Lacruz fou regidor i procurador general en 1790; Fra Tomàs Lacruz es citat per Borràs Jarque (pàgina 200) com frare dels agustins de Vinaròs; Joan de la Cruz Gros apareix signant en l’acta de col-locació de la primera pedra de l’església del convent de la Divina Providència en 1880.
Labradores, Carrer dels
Nom amb el que també apareix citat la raval existent a les afores de la població durant el segle XVI i en escriptures molt posteriors del segle XX, fins l’any 1916. Correspon a l’actual carrer de sant Cristòfol i plaça dels Tres Reis.
Laborde, Alexandre de
Viatger francés. Es autor de «Itinerario descriptivo; reino de Valencia», escrit en 1826, en que descriu així el seu trànsit pel nostre poble: «Al salir (de Benicarló) se atraviesa una rambla, y por una campiña fértil cerca del mar se llega á Vinaroz á hora y media de distancia. Vinaroz, villa situada sobre el rio Servol, y á la orilla del mar, casi á la extremidad de la llanura que se acaba de andar. Conserva algunos restos de sus murallas; las calles estan pavimentadas de pedernales puntiagudos, y carece de buenos edificios, tiene una iglesia parroquial, adornada con pilastras de marmol, dos conventos de franciscanos y agustino, un hospital, un capitan del puerto, y una población de cerca de 9.000 almas, incluso los pescadores. En esta villa murió el duque de Vandome de apoplegia el 11 de junio de 1712, cuyas cenizas hizo trasladar Felipe V al panteon de los reyes en el Escorial. El comercio de Vinaroz ha disminuido desde que se le ha prohibido su importacion. Tiene un astillero en que solo se construyen barcos de 30, 40 y 50 toneladas. La costa esta cubierta de chalupas y embarcaciones menores, aunque ni hay puerto ni rada, sino solo una playa descubierta. El ramo principal de exportacion es el aguardiente. Apenas se sale de Vinaroz se pasa por el vado del rio Servol, que está casi siempre sin agua. Después de media legua se pasa una rambla de ordinario seca, y á otra media se divisa á la derecha una torre cuadrada, que señala los límites del reino de Valencia; se pasa en seguida el rio Cenia por un buen puente de una arcada, se entra en Cataluña«.
La Sénia
Població catalana. L’any 1419 va haver un plet entre La Sénia i «Vilanaroç» que va guanyar aquella població pel mèrit del seu síndic Jaume Linyà. El de Vinaròs, Pere Forner, va dur les de perdre, encara que el Rei Alfons V, a qui ben bé el nostre poble li pot agraïr que li diguessen el Magnànim, va tenir a bo no carregar-nos els costos de l’esmentat plet. (Enric Bayarri en «El Llibre de Privilegis de la Vila de Ulldecona». Tortosa, 1951).