Categoría: Letra L

Van correspondre a Vinaròs per la loteria tres milions de pessetes el 21 de maig de 1921. Per cada participació d’una pesseta corresponien 6.000 pessetes. Es va cantar un Te Deum, van voltejar les campanes i va tocar la banda de Música pels carrers. El número era el 6.464, al que estava abonada l’administració de Lotería del Sr. Julio Chillida des de 20 de juny de 1904, sent venut en dècims a Vinaròs, Benicarló, S. Carles de la Ràpita i Alcanar. En la nostra ciutat estava molt repartit el premi per paperetes venudes per Batiste «Sisé» i la revenedora apodada «La Gallineta». El REVERS DE LA MONEDA ens l’aporta la revista local “PATRIA”, en 10 de juliol immediat (PRESTEN ATENCIÓ A LA DATA!!!): «Desde el premio gordo que correspondió a Vinaroz en Mayo, ha adquirido la afición al juego de la lotería caracteres alarmantes en esta ciudad. (…) Pero el colmo ocurrió el martes al poner a la venta participaciones de los números abonados en esta administración, para el sorteo de Navidad !!! (les admiracions són nostres) que se amotinó el público, obligando al lotero a pedir auxilio a la benemérita que se vió negra para poner orden entre los aspirantes a ricos. Sin comentarios».

 

 

L’any 1964 també va tocar la grossa de Nadal, que va recaure en el número 20.426. En dit sorteig tradicional del 22 de desembre, van ser agraciats amb bastants milions els Srs. Caio Fons i Alejandro Puchal, el propietari de l’afamada “Casa Pocho”, que tenien cadascú d’ells un dècim del número premiat.

 

 

 

 

Però la sort més grossa va vindre en el sorteig de 6 de maig de 1969 amb la lotería que van repartir els xiquets del catecisme, que va donar la fortuna de prop de 100 milions de pessetes repartides entre moltíssima gent, donat que a cada papereta que es venia per 10 pessetes, els van tornar 80.000. El munt d’anècdotes que es van succeir van ser descrites en l’immediat setmanari “Vinaroz”, moltes d’elles per a riure i moltes altres per a plorar.

(Vinarós 1728). Fill d’un comerciant emigrat francès, Joan Lostau, assentat a Vinaròs com del comerç i privilegiat de la Junta del mateix ram. Segons un cens de francesos de la nostra vila de 1754, Joan Baptista comptava amb 26 anys, mentre son pare en tenia 60. Era propietari d’un molí conegut com de Sant Josep, a Rossell, el qual aprofitava les aigües del Riu Sénia per a la fabricació de paper d’encigarrar que es destinava principalment a Veracruz, Mèxic, havent de passar una inspecció tècnica prèvia a València. En 1770 va promoure un plet pel dret que aduïa la seua família d’anar darrere de les peanyes de les imatges dels sants patrons el dia de la seua festa; els tira i afluixa del Clergat i Ajuntament per una banda i ell per l’altra, amb el suport del Tribunal eclesiàstic de Tortosa i de la Reial Audiència de València respectivament, van ser motiu per a que durant dos anys quedessen suspeses totes les processons de sant Sebastià i de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Degut a la forta sequera del moment, l’any 1771 no li van rodar bé els negocis per manca d’aigua per poder fabricar el paper en el seu molí, a més a més de tenir que traslladar el seu producte a València per terra, cosa que li perjudicà moltíssim i que no podia complir, donada la llarga distància a la capital i la desavantatja que tenia amb els altres fabricants valencians. Com que tot el paper valencià era de escassa qualitat i també el seu, els fabricants es van comprometre a fer-lo millor, trobant-se la seua signatura entre els compromisaris. Aduia en les seues reclamacions eixes desavantatges i que en el Principat de Catalunya es primava el transport molt més. Per a solucionar el problema, Lostau va anar a reclamar a Madrid al propi Ministre d’Índies, Miquel Muzquiz, el qual li va permetre el transport per mar, però pagant-li-ho com si siguès terreste. Segons Borràs Jarque a ell i Joan Baptista Lassala se’ls va donar autorització en 1783 per construir uns magatzems a la vora de la mar junt a les drassanes per poder oferir millor sortida als seus productes. Casat amb Joana Casau i amb un fill, en 1786, quan comptava 58 anys, van prometre un novenari a Sant Valent si es curava d’unes febres terçanes. Anys després encara va haver de sostindre un altre plet amb la població de la Sénia per la jurisdicció de les aigües del Riu, aportant un mapa de situació datat en 9 de maig de 1788, el qual es conserva a l’Arxiu General de Simancas (Valladolid), demostrant que les aigües que se li negaven perteneixien al Regne de València com ja anteriorment havia hagut de demostrar Vinaròs.

En 1761 era Cambrera de la Mare de Déu de la Misericordia, que segurament en aquell temps era un càrrec honorífic i del que s’encarregarien persones adinerades. Segurament era germana de Joan Baptista Lostau.

(Vinaros 25-XI-1932). Director de Cine. Llicenciat en Dret, novel.lista, guionista cinematogràfic, assagista, i conferenciant, destaca sobre tot com a director de films. Els seus pares eren l’advocat German Lorente Doñate i Filomena Guarch Chillida, casats en 18-I-1932, a Vinaròs. En 1967 son pare era Secretari de l’ajuntament de Sabadell. El cineasta era colaborador en nombroses publicacions cinematográfiques. Com autor literari de novel.les destaca per la seua correcció i sobrietat. Entre les seues novel.les publicades es citen «Rincón», «Un alma en el infinito» i l’obra guardonada amb els Premis «Rumbos» titolada «No esperes la noche» de la que es van publicar dos edicions (en 1956 i 1957). En 1954 havia ingressat com a guionista de la Productora «Este Films», de la que posteriorment seria productor executiu. Els elements que utilitza en les seues pel.lícules són el cosmopolitisme, ambients de platja i estiuencs, amb un toc cultural i de missatge, actors estrangers que reforcen l’ambient de «dolce vita» internacional, etc. El cine de Lorente es dóna com a resultat de la política de Fraga Iribarne al front del Ministeri d’Informació i Turisme; l’impuls que dóna al turisme en Espanya va ser aprofitat per German Lorente, amb la idea de millorar la imatge del païs, a principis dels anys seixanta, quan milions d’estrangers inunden les platges espanyoles i les rosses nòrdiques amb estilitzats bikinis omplen les pantalles dels nostres cines.
Destaquen els seus films per un cert gust estètic d’utilització de vestuaris, localitzacions, decorats, escenaris rics i la inclusió de renombrats artistes estrangers, encara que molts d’ells van passar sense pena ni glòria donat que els darrers s’inclouen en la categoria de films subpornogràfics, amb guions clarament morbosos per a justificar destapats i nusos. Pel.lícules dirigides: «Antes del anochecer», de l’any 1962, classificada de Primera Categoria per part del Ministeri d’Informació i Turisme, va representar a Espanya en el Festival Internacional de Cine de Locarno ; Donde tú estés i Noches del Universo (1963); Playa de Formentor (1964); Vivir al sol (1965); Su nombre es Dafne (1966); Un dia después de Agosto i Cover girl (1967); Sharon vestida de rojo (1968); Las nenas del mini-mini (1969); Cien mil ladrones i Coqueluche (1970); Que cosas tiene el amor, Una chica casi decente, La casa de las chivas, Cien mil ladrones (1971); La chica de via Condotti, Sensualidad , Atraco en la Costa Azul (1973); Strip-tease i La violación (1976). Los chicos se van a casa (1980); Adolescencia (1981); Tres mujeres de hoy (1982); La vendedora de ropa interior (1983). Lorente es GUIONISTA de Un tesoro en el cielo, No dispares contra mi, Noches del Universo. PRODUCTOR EXECUTIU de Un tesoro en el cielo, Un vaso de whisky, A sangre fria, Altas variedades, No dispares contra mi, Regresa un desconocido, El último verano, Bahia de Palma, Bajo en nicotina, Requiem por un campesino español, etc.

(Madrid 1562-1635). Famós escriptor i poeta castellà del Segle d’Or. Cita a Vinaròs quasi al final de l’epístola “Al Contador Gaspar de Barrionuevo”, de la següent manera:Gaspar, pues que tenéis desocupadastantas horas allá, ¿con que concienciados cartas escribís, y ésas cifradas?
Cuando vos me dejastes en Valenciay con el Conde a Vinaroz os fuistesmejor trataba yo de vuestra ausencia”
Barrionuevo era el comptador del Marqués de Santa Cruz, fill aquest d’Alvaro de Bazán. Lope embarcà a Lisboa el 29 de maig de 1588 en l’Armada Invencible i al retorn es traslladà amb la seua esposa a València.

Entre els vinarossencs que han aconseguit en temps recents arribar als cent anys tenim que a principis de novembre de 1957, va morir un gitano que feia molts anys que residia aquí amb la seua família, natural de Madrid, Luis Escudero Gabarri. Tenia al moment de la seua mort, 107 anys. En maig de 1959 va morir tenint cent anys Rosa Arrufat Esteller (Setm. Vinaroz, 9-V-1959). A la canareva afincada a Vinaròs Maria Fibla Queralt que fou entrevistada per al setmanari “Vinaroz” en maig de 1964 quan llavors comptava amb 102 anys.Noema ROSO MOLÉS (Vinaròs, 1866-Madrid, 10-X-1966) era la mare del pianista Leopold Querol i del catedràtic Lluís Querol Roso. Era també pianista. Va morir als cent anys. Agustina Guimerà Salom que va complir-los amb tot el coneixement el 24 de febrer de 1968. Se li va retre un caloròs homenatge però va morir al mes següent. Mariana Flores Ventura residia a la població de Valls en octubre de 1971 i havia nascut a Vinaròs el 20 de juny de 1971, segons noícia apareguda al setm. “Vinaroz de 30-X-1971. En 15 de setembre de 1875 havia nascut a Vinaròs Agustina Rabasa Caballer, que va celebrar el seu centenari a l’Asil dels vellets, segons article que se li va dedicar en el set. “Vinaroz” del dia 20 de setembre de 1975. Dolors Beltrán va complir 100 anys en novembre de 1995. El 18 de febrer de 1998 va complir també els 100 anys de vida, envoltada per nombrosos familiars i amb ple coneixement la senyora Joaquina Banasco Vilarroya. Carme García Julbe, la germana del que fou canonge i gran músic, mossèn Vicent, va arribar a sobrepassar els 103 anys de vida, morint al desembre de 2001. La Sra. Rita Pascual va celebrar els 100 anys en abril de 2004, sent felicitada per l’Ajuntament. L’any 2005 va complir 100 anys la tortosina aveïnada a la nostra ciutat, Cinta Monclús Sospedra, sent felicitada per diverses entitats locals En gener de l’any 2007 va complir els 100 any, arribant als 103 (Setm. Vinaròs, 5-IV-2008). Sebastiana Valero Bordes, modista, que sempre havia viscut al carrer de l’Angel. Va arribar a complir 106 anys Concepción Sales Beltrán, nascuda el 14 d’abril de 1903. Va morir a la nostra ciutat el 15 de juny de 2009.