Categoría: Letra L

(Vinaròs 25-X-1781-Castelló 28-XII-1850). Canonge Magistral de la Catedral de Tortosa des de 1824. Sent sacerdot de Tortosa va ser molt lloada la seua conducta durant l’epidèmia que va assotar la comarca de Tortosa en 1821 en que van morir 1972 persones, entre elles trenta sacerdots i el mateix bisbe Ros de Medrano. Va emigrar a França durant la Guerra dels Set Anys, retornant a Tortosa en 1848 quan ja tenia 67 anys i fent-se famosos alguns dels seus sermons, especialment els de 1850 a causa d’una terrible sequera.

Lloc on es fa la subhasta de la pesca. La primitiva llotja, situada a la mateixa entrada del port, orientada al sud, feta amb columnes de ferro es va construir a principis dels anys quaranta. La segona, construida també a l’entrada del moll de llevant, en el mateix lloc i construida ara d’obra, amb columnes de formigó, va entrar en servei el 13 d’abril de 1967. L’actual, situada amb diferent orientació, cap a l’Est, amb fàbrica de gel inclosa, en l’antiga platja coneguda com de la Magdalena, es va construir l’any 1982. Anteriorment, als anys vint i trenta hi havia dos barraquetes de fusta per al peix situades pràcticament on es troba la llotja actual. Una era de propietat privada de Facundo Fora Ferreres i l’altra era del Pòsit dels mariners, que llavors havien de pagar un tant a l’Ajuntament segons la quantitat de peix venut.

 

(València 1836-1911). Periodista i escriptor valencià. En la seua obra «Valencia», que ve a ser una mena de guia, entre històrica, literària i descriptiva del País Valencià, escriu (cap a 1887) el següent sobre Vinaròs i Benicarló. (pp. 195-202 del T. I): «Vinaroz y Benicarló son dos hermanas, bellas y bien dotadas, algo celosas una de otra, medio labradoras y medio marineras, que a corta distancia pusieron casa en la playa, y comparten la explotación de la pesca, del comercio naval y e extensa y bien roturada llanura. Tienen algo de catalán en el habla, en el carácter y en el genio, inclinado a los atrevimientos del tráfico y la navegación, y mucho de valenciano por su primor en la cultura del campo. Cavanillas, autoridad indiscutible, en esta materia, admiraba como «pasmo de industria» el tenaz trabajo de estos dos pueblos que abriendo centenares de cenias, convirtieron en feracísimos viñedos y huertas una planicie seca y baldía…/ Vinaroz ha crecido en estos últimos tiempos más que su hermana; ha recibido el título de Ciudad, va tomando cierto aspecto urbano, y se ufana con su puerto recien construido, que encorva los brazos de piedra para proteger su reducida flota…Ambas son, al par que ricas, alegres y despejadas. El mar y la llanura les ofrecen amplios horizontes arrasados sus antiguos muros, dilatan su caserío en largas calles entre frondosos huertos y esparcen por la campiña sus granjas y casetas. Modernas construcciones, tiendas y almacenes, casinos y cafés, declaran el crecimiento de la riqueza y la transformación de costumbres, sin borrar todavía el tipo, algún tanto oriental y morisco, que les dan sus modestas casas de resplandeciente blancura- y cubiertas con planas azoteas, adornadas a menudo con tiestos de alelíes, albahacas o claveles. / Para la historia y el arte tienen poco interés estos pueblos: su origen es de ayer.»

(Bocairent 1571-1646). Pintor valencià. Segons manifesta el savi i erudit Elias Tormo, màxim expert en dit pintor, existia en la Parroquial un retaule de la Verge del Rosari atribuible a dit gran artista valencià, deixeble de Joan de Joanes, però el referit Tormo s’equivoca ja que el retaule en qüestió es troba a Benicarló. L’estada a Vinaròs de Cristòfol Llorens en 1614 i 1615 apareix en els llibres de baptismes de l’Arxiu Parroquial. (12 de novembre de 1614 i 14 de gener de 1615). Podria ser que en eixe temps el pintor estiguès treballant amb les taules del sostre de l’arxiprestal que representen els patrons menors de la Vila. Alfred Gómez Acebes opina que són d’aquest autor les pintures del sostre de l’altar del Salvador, antic dels llauradors, que es deuen atribuir més possiblement a Vicent Guillo per la cronología de les representacions del “barroc il.lusionístic”.

(Vide Sor Purificació de la Sagrada Família).

(Vinaròs). Germà del General Ricardo Lillo. Fou President de la Diputació de Castelló en 1927-1928 i Alcalde, també de Castelló en agost de 1928. En la rev. “Heraldo de Vinaroz”, de 28 de juliol de 1929, apareix la noticia de la seua dimissió com alcalde de la capital, presentada al Governador Civil. En l’esquela mortuòria del General D. Ricardo apareix el seu nom, indicant-se que estava casat amb Mª Pardilla i al seu germà Alejandro ja no se’l nomena.