Categoría: Letra L

(Vila-real). Diputat provincial pel districte de Vinaròs arràn de les eleccions de 1871, sent nomenat president de la Diputació en 1873.

Durant els darrers anys del senyoriu de Montesa, les autoritats principals del Regne eren el Rei d’Espanya, els Virreis que residien en el Palau Reial de València, els Comanadors (vide id.) que tenien baix el seu domini una Encomanda. Les encomandes de l’Orde de Montesa eren tretze. La nostra comanda estava formada per les viles de Peníscola, Benicarló i Vinaròs, de la que després es formaria la Comanda de Vinaròs i Benicarló a soles. Els Comanadors delegaven la seua autoritat en els lloctinents de Comanador. En un principi les Comandes o Encomandes servien de premi als religiosos soldats de l’Orde ja veterans i després a aristòcrates qualsevols que no havien militat, servint tan sols de regals a eixos cortesans. L’immediata autoritat per damunt d’ells és el Governador de Sant Mateu. El Comanador té alergia a residir en el lloc d’on extrau les seues rendes i delega el seu manament en un Lloctinent de Comanador, que a la vegada és Batlle (des de 1604 segons les Corts d’eixe any) i a la vegada, eixos altres deleguen en un Subrogat. (Vide comanda). Entre els Lloctinents de Comanador o representants dels comanadors que va tindre la Encomanda de Vinaròs, coneguts tenim a:

Any LLOCT. GENERAL DEL MESTRE DE MONTESA

1359 Arnau Guiot

1643 Fray Gaspar Juan

Any LLOCT. DE COMANADOR

1521 Pelegrí de Castellà

1535 Fra Joan Nofre Penyarroja

1548-69 Pere Borràs

1582-1584 Joan Travesset

1599 Joan Travesset i Felip de Cardona

1609-1624 Joan Travesset i Jofre de Blanes

1647-1650 Joan Bta. Prima, ciutadà Francesc de Cardona

1650-1652 Jaume Miralles, ciutadà “ “

1653-1668 Antoni Vidal, mercader. “ “

1665 Joan Baptista Prima Francesc de Cardona

1665-1676 Lucrècia Palafox

1676 Joan Prima

1686-1687-1688 Agustí Blanchadell

1697 Pere Pons, mercader. Folch de Cardona

1699 Pere Pons, » Folch de Cardona

1701 Joan Bta. Febrer de la Torre

1706-1707 Antoni Mas

1709 Josep Borràs

1716 Josep Bertomeu

1731 Manuel Esteller i Noguera

1766 Dr. Tomas Salvador

1770 Joan Bapt. Lasala i Borrell Pere de Salazar i Oterrera

1782 Agustí de Pinedo Joan de Dios de Zayas

1791 Guillem White

Com la mateixa paraula indica era el que substituia al Justicia en les absències. Tenia una gran autoritat i es conserven encara els seus Establiments en l’Arxiu Municipal, interessantíssims; sobre el tema escrigué Sebastià Albiol Vidal la seua Tesi de Llicenciatura, amb el títol de “Establiments de Vinaròs de 1647-1648. Un estudi de Dret Estatutari Valencià”. Devem dir que els lloctinents de Justícia de que tenim notícia són els següents:
1584 Pere Forner
1585 Onofre Prima
1586 Miquel Flos
1592 Pere Forner
1593 Jaume Doménech
1594 Pere Gavaldà
1595 Onofre Doménech
1596 Pere Roca
1597 Joan Arnau
1598 Jaume Miralles
1599 Domingo Forner
1605 Joseph Lluch
1606 Agustí Juan
1647 Berthomeu Juan
1654 Berthomeu Juan
1656 Miquel Miralles d’en Miquel Miralles (sic).
1657 Pere Gombau
1658 Damià Chaler
1659 Francesc Cambra
1660 Vicent Juan
1661 Damià Doménech d’en Miquel (sic).
1662 Pere Pons d’en Damià.
1663 Josep Forner
1664 Damià Doménech
1665 Joan Arnau d’en Joan.
1666 Sebastià Forner.
1667 Antoni Flos,
1668 Onofre Domènech
1669 Josep Quixal
1670 Pau Forner
1671 Agustí Joan.
1674 Antoni Flos
1675 Josep Quixal
1676 Joan Forner net d’en Llorens (sic).
1677 Damià Redó
1678 Anthoni Flos
1679 Pau Forner
1681 Antoni Flos
1682 Agustí Joan
1687 Juan Forner del Pover, llaurador, menor de dies
1688 Juan Forner del Pover
1695 Juan Forner dit del Pover
1696 Sebastià Miralles
1697 Sebastià Esteller
1699 Sebastià Gallen
1701 Miquel Chaler
1702 Miquel Chaler
1704 Tomàs Bonet
1706 –
1707 Agustí Pasqual
1707-2º Josep Quixal d’ en Nofre
1708 Joan Bta. Miralles

Suplement de la revista “Randemar”, publicada per l’Editorial Antinea local. Va vore la llum molt poques vegades, apareixent en juliol de l’any 2000.

Entitat local presidida per Francesc Adell. En 1914 aquesta nova societat estava conformant amb altres la Junta de Defensa local presidida per l’arxiprest mossèn Bono. En 1915 van escriure al Ministre de Foment demanant el varadero per a la població. Com totes les entitats de les Societats Obreres reclamaven treballs i millores per a la població i no se’ls va fer cap cas, es van haver de recrear a les poblacions de la província al febrer de 1922. Eren temps difícils d’escassetat de treball: la població emigrava a Barcelona o a América i el cens de població baixava d’any en any.

Conegut també com Llibre d’Annis per la seua abreviatura inicial. És l’únic llibre il.lustrat que hi havia a l’antic arxiu parroquial. Conté les obligacions que tenia el clergat a mitan segle XVII de celebrar misses de difunts, misses cantades, i les intencions per les que havia de resar en determinats dies o festes de l’any les diferents hores (maitines, laudes, vespres i completes). Començat l’any 1654, està il.lustrat a la portada i en diferents pàgines amb dibuixos d’animals o florals de molta bellesa. Cal destacar de la mateixa portada un dibuix esquematitzat de Vinaròs. Té el següent encapçalament en valencià i en llatí:» Libre d’Annis Mis/ses Cantades Matines, Laudes, Hores, Vespres, Completes, y tot lo demes / te obligació de celebrar lo Reverent Clero En / la Iglessia Parrochial de la Present Vila / de Vinaros die Decimo quarto / Kalendis octobris. Anno a / Nativitate Dni Milles / simo sexcentessimo / quinquagessimo / quarto. In futuram rei memoriam». En l’última pàgina es pot llegir: «Este libro fue encontrado en la imprenta de un rojo y entregado al único sacerdote superviviente de Vinaroz. Vinaroz. 17 de abril de 1938. II Año Triunfal. El Capitán Antonio Santos.». Al peu es va afegir “Imprenta de Angel Fernández” i l’únic sacerdot supervivent era mossèn Antolí. Sebastià Redó Miralles té fet un treball molt acurat del llibre i un resum que va ser publicat a tot color per l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” en abril de 2005.