Categoría: Letra L

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal. Es troba situada entre les partides dels Cabanils i La Palmera Grossa. El seu nom no té discussió i fa referència a llocs amb aigües estancades de tamany reduï

Embarcació especialment adaptada per a la navegació costanera, caracteritzat pel seu tamany relativament menut i per tenir un sol pal i vela llatina. Va ser el tipus de viaxell més construit a les drassanes vinarossenques. Vide Vaixells.

(Vinaròs 1866 – Castelló 25-II-1929) General de l’Exèrcit de Terra. En febrer de 1916 i sent Tinent Coronel, va ser destinat a la Caixa de Reclutament existent llavors a Vinaròs i com a màxima autoritat en la nostra Comandància Militar de Marina (Zona) i molts exemplars de la Revista San Sebastian, que pertanyen a l’Arxiu Parroquial porten la seua signatura baix de la paraula “Censurado”. En maig de 1921, sent Sargent Major a Mahó, va ser nomenat Coronel del Regiment de Córdoba, en Granada. Fou nomenat també Governador Militar de Castelló a principis de juliol de 1928, morint en el seu càrrec el 25 de febrer de 1929, als 63 anys, sent soterrat a Vinaròs en el seu panteó familiar, constituint el seu sepeli una de les més extraordinàries manifestacions de dol. Anteriorment havia presidit el seguici fúnebre en la cerimònia del soterrament del Tinent Coronel don Josep del Pozo, pare d’un altre insigne militar, fill de Vinaròs (Vide del Pozo Pérez, General) La seua filla, Cristina Lillo, s’havia casat amb el metge vinarossenc Gerardo Delmàs Demetz.

(Vinaròs). Germà del General Ricardo Lillo. Fou President de la Diputació de Castelló en 1927-1928 i Alcalde, també de Castelló en agost de 1928. En la rev. “Heraldo de Vinaroz”, de 28 de juliol de 1929, apareix la noticia de la seua dimissió com alcalde de la capital, presentada al Governador Civil. En l’esquela mortuòria del General D. Ricardo apareix el seu nom, indicant-se que estava casat amb Mª Pardilla i al seu germà Alejandro ja no se’l nomena.

Carrer dedicat a la Mare de Déu de Lledó, patrona de Castelló. Grup de vivendes unifamiliars construïdes en la dècada dels anys seixanta, a l’extrem del passeig Jaume I i passeig Marítim.

Carrer dedicat a la Mare de Déu de Lledó, patrona de Castelló. Grup de vivendes unifamiliars construïdes en la dècada dels anys seixanta, a l’extrem del passeig Jaume I i passeig Marítim.