Categoría: Letra L

Vide carrer de santa Magdalena ( de «fora»), i carrer de Costa i Borràs.

Col.legi fundat en 1960 pel catedràtic D. Agustí Comes Pablo, del qual va ser el seu director fins la seua jubilació. La seua neboda Carme Torres el sustituiria en el càrrec. El centre va estar vigent fins el curs 1992, en que va començar a deixar d’impartir els primers cursos progressivament fins la seua extinció definitiva. Els alumnes dels darrers cursos van finalitzar els estudis de ESO en el col.legi “Sant Sebastià”.

El dia 27 de juny de 1906 es va descobrir la làpida en que es dedicava el tradicional carrer de sant Josep a aquest polític republicà, ja que tenia a la nostra ciutat molts seguidors. L’acord s’havia pres anteriorment el 30 de gener de 1902.

(Baides, Guadalajara 1912-Madrid 1984). Escriptor, novel.lista i guionista de cine. Fill de metge rural i ex – seminarista en Alava, va começar a estudiar Dret a Granada, però esclatà la Guerra Civil de 1936 i l’agafà en el ban republicà. Empresonat i envoltat de condemnats a mort, va quedar-se a viure a Espanya sense comulgar mai amb el règim victoriós. En 1960 va estiuejar a Vinaròs on va escriure la novel.la “Bochorno” que li va servir per al guió de la pel.lícula homónima. Pareix que va estiujar més vegades a la nostra ciutat en un pis del passeig marítim i va mantenir contactes i correspondència amb la jove escriptora Alícia Giménez Bartlett, també afincada a Vinaròs pels anys en que aquesta col.laborava al setmanari “Vinaroz”, en els darrers temps de Francesc Balada com alcalde.

El compte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, Marqués de Sarrià, va vindre a Vinaròs amb trenta sis nobles cavallers que acompanyaven al marqués de Dènia (Duc de LERMA) a fer l’apoteòsica rebuda de la reina Margarida d’Austria, que anava a esposar amb Felip III. Anaven els 36 cavallers vestits de roig i blanc (colors de la bandera vinarossenca, com diu Borràs Jarque); el mateix Rei anava dissimulat entre ells perquè volia vore-li la careta a la joveníssima futura esposa. El compte de Lemos que era nebot i gendre del Duc de Lerma va obtenir el virregnat de Nàpols en 1610, després d’haver-se descartat el virregnat de la Nueva España, per diverses raons. Així veiem que el 17 de maig de 1610 partiren de Madrid els Comtes de Lemos: “para ir a embarcarse en Vinaroz. Fueron acompañados de toda la nobleza de España, y con grave aparato y demostración de grandeza, como requería el cargo que llevaban. / En Vinaroz les aguardaban seis galeras de la escuadra de Nápoles, que el Rey les había mandado dar, y con ellas debía volver a España el Conde de Benavente, que cesaba en el cargo de Virrey”. Precisament a continuació de l’anada dels comtes de Lemos es produeix l’arribada o tornada miraculosa del comte de Benavente, que llavors obsequia a Vinaròs amb la preuada relíquia del dit de sant Sebastià. Segurament lo de la arribada miraculosa del compte i del dit de sant Sebastià és pura invenció i pura llegenda, copiada de o per altres poblacions (la mateixa llegenda és referida en Salou) i fou sols perquè les aigües de Vinaròs eren molt més aptes per ser més fondes per a les grans naus d’aquell temps que les de la pròpia València. No oblidem tampoc que l’any 1617, la comptessa de Lemos va obsequiar a la Parroquial de Vinaròs amb un relicari de Santa Bàrbara, que encara es conserva i està en fase de restauració (1998-2001). (Vide en revista Randemar nº 8, l’article de J. M. Palacios Bover “Una visita rocambolesca del Rey Felipe III a Vinaròs”).

Vide Cóndor.