En 1929 el mestre Vilaplana tenia un museu de la mar en el recent inaugurat edifici del col.legi Sant Sebastià. Dit museu contenia ja 72 espècies de moluscs, 52 de gasteròpods, 19 d’equinoderms, 49 crustacis diferents, 30 pòlips i 12 espongiaris. Per eixe motiu se li va concedir el premi Sant Gaspar a la virtut, de la Reial Acadèmia Espanyola. Les vitrines les havia facil.litades l’Ajuntament, però pagava del seu pecuni particular les despeses d’enviar col.leccions repetides dels seus animals marins, unes 6.000 pessetes anuals, tenint la dona dolenta i sis fills. La col.lecció va ser destruïda durant la guerra civil en que allí es va instal.lar un hospital de guerra i els metges van llançar per les finestres les closques a la platja. Giner Sorolla recordava que de xiquet les anava replegant per entre mig dels còdols.
El museu municipal del carrer de Santa Rita, inaugurat per Amics de Vinaròs el dia 14 d’abril de 1979, sent l’alcalde Lluís Franco Juan. Va nàixer en sessió de l’Ajuntament del 3 d’agost de 1977 en que es cedía la direcció, conservació i manteniment a l’Associació Cultural Amics de Vinaròs” i es feia com a necessitat de comptar amb un lloc on estiguessen exposats els diversos materials que s’anaven replegant i cedint per particulars en les diverses “Mostres de Records Vinarossencs”. En presència de les autoritats locals, membres de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs”, Mossén Manuel Milián i el notari de la ciutat José Torres Giménez, va ser llegida l’acta per la qual els fills del pintor Gabriel Puig Roda, presents en l’acte, i que feien donació de diversos quadres pintats pel seu pare. El Museu està instal.lat (provisionalment?) en l’antiga capella de Santa Victòria de l’ex – convent de frares Agustins, la pedra clau de la façana de la qual du la data de 1788. Una capelleta de dita Santa, Verge i Màrtir, de rajoletes antigues en que estava la cara trencada, (ara totalment restaurdada des de 2002) presidia la façana. A l’interior de la capelleta, que s’ha conservat en bastant bon estat, es troben distribuides unes quantes vitrines, mentre les parets estan cobertes de quadres entre els que destaquen els ja citats de G. Puig Roda. En sessions plenàries de l’Ajuntament (3-VIII-1977 i 25-IV-1979) es va acordar la creació i conservació del Museu a l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs”, encarregant-la a més a més de la seua organització i administració. Dit Museu sols obria les portes al públic els dissabtes de 7 a 9 de la vesprada. En el Museu es van dur a terme diverses exposicions de pintors. Com que els quadres s’havien de despenjar per exposar-ne d’altres es va determinar traslladar les exposicions temporals posteriorment a l’Auditori restaurat posteriorment per ser lloc molt adequat i més visitat. Cada expositor ve obligat a donar un quadre per al fons del Museu o en tot cas a l’Ajuntament. El Museu, després d’haver estat durant dos anys tancat a causa de reformes del sostre, es va reobrir en març de 1995.
PRIMERA PROPOSTA DE MUSEU MUNICIPAL. Fou Francesc Argemí qui propugnà per mig de l’article “Vinaroz moderno” publicat a l”Heraldo de Vinaroz” (12-V-1929) la necessitat de la creació d’un Museu Municipal en l’antiga Escola D’Alt (antic edifici de correus fins el 2002), quan aquesta escola va deixar de funcionar en inaugurar-se el “Grupo de Baix” o de Sant Sebastià en 1929, per a recollir totes les peces interessants que es trobaven disperses, com el primitiu escut de la ciutat que estava a l’arxiu municipal. Aquest escut de que parla Argemí s’ha perdut, perquè suposavem que era el que es troba a la façana de l’Ajuntament, però no és, ja que quan es va construir l’Ajuntament es van donar els permisos corresponents i després de molts assessoraments i amb l’orde estricta de que havia de figurar l’escut de la Vila en el frontispici. Poc després es faria dins del programa de festes una exposició d’Art que seria la millor i més important duta a terme a la Província de Castelló. Totes les obres d’art que es van exposar, serien avui dia una enveja per a moltes capitals, si s’haguessen pogut conservar. En desembre de l’any 2004 l’alcalde Xavier Balada va tancar el Museu Municipal desprès d’haver-se produït un malentés entre l’Associació “Amics de Vinaròs” per la desaparició que no era tal d’uns quadres que l’arxiver municipal havia retirat sense notificar-ho. A partir d’aquell incident que va ser ampliament divulgat en la prempsa local, els “Amics de Vinaròs” van creure convenient buscar-se un local propi llogat i independitzar-se. Així “Amics de Vinaròs” va recollir tots els seus fons propis i es va instal.lar en una casa del Carrer de Sant Ramon que es on té la seu, des del dissabte 11 de febrer de 2006. Poc abans d’aquest tris incident les joves estudiants d’Història de l’Art Ester Forner Calallero i Laia Llorach Farga havien confeccionat un nou inventari de totes les peces que es conservaven en el Museu Municipal que pot servir per a quan el Museu de la Ciutat es torne a reobrir amb el antics fons i uns altres més interessants que puguen aparèixer. (Portada del Setm. “Vinaròs”, 15-IX-2001)
(Vinaròs 29-9-1885 – Lloret de Mar 25-VIII-1941). Enginyer Industrial, Llicenciat en Ciències Físiques i Químiques. Catedràtic per oposició de Química Inorgànica i Orgànica de Física de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, des de 1910. Professor de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis del districte quint i professor de Física i Química de l’Escola Elemental de Treball, de Barcelona. Estava casat amb la vinarossenca Lluïsa Redó. En 1924 va ser comissionat per estudiar la construció d’ aparells òptics a París i el govern francés li va atorgar el títol d’Enginyer de l’Escola Superior d’Òptica. Va publicar entre altres, les obres següents: «Química General Inorgánica» (Barcelona, 1910); “Experimentos y Prácticas de Química” (amb colaboració amb Antoni Ribas i Parés (Barcelona, 1913); “Optica aplicada” (Barcelona, 1914), «Química aplicada» (Barcelona 1914). Es així mateix autor del llibre «Física y Química». Va colaborar en diverses publicacions científiques. Professor de Física i Química per oposició en l’Escola Municipal Compl. d’Oficis “Narcís Monturiol” de Barcelona. Estiuejava en Vinaròs, estava casat amb Maria Lluïsa Redó y va tindre quatre fills: Luisa, que va neixer l’any 1920 i va morir al 15 de sept. de 1938; José, que va neixer el 25 de juliol i vas morir el 6 de dec. de 2013, Enginyer Industrial, Arquitecte i Practicant en medicina durant la guerra civil española; Joan Agustí que va neixer al 1925 i va morir al 13 de sept. de 2007, Arquitecte; Agustín, que va neixer al 1929 i va morir al 13 de sept. de 2009, Enginyer Industrial. Mañas Bonví passava els estius sempre que podia a la nostra ciutat. En 1929, finalitzades les vacances de setmana Santa se’n torna cap a Barcelona amb la seua família i «en el seu auto» que el tenia propi. (A.C.A.V. 25/04/2014)