Nom d’una de les partides del terme municipal citada en el padró de riqueses de l’Ajuntament de 1811.
Moliner Meseguer, Jacinto
(Mas Hostalet del Roig, Catí, 22-XI-1943). Alcalde de Vinaròs des de juny de 1995, en representació del Partit Popular. Va haver d’afrontar una moció de censura de l’anterior alcalde Ramon Bofill que li va arrebatar l’alcaldia, però a les següents eleccions el Partit Popular aconseguí una majoria aclaparadora a quasi tot l’Estat Espanyol i també la majoria absoluta a l’Ajuntament de Vinaròs. La construcció de vivendes sobre el Clot de Pipante, el Pla General d’Ordinació Urbana (PGOU), amb moltes al.legacions amb la introducció dels anomenats PAI’S, que molst no acabaven d’entendre. l’enderrocament de l’antic ex-convent de sant Francesc en abril de 2001 foren molt controvertits. Moliner havia presidit anteriorment diverses entitats locals com la Unió Ciclista i el Vinaròs C. de Futbol (1988-90). Entre les realitzacions aconseguides baix el seu manament i amb el suport del govern de la nació del Partit Popular cal destacar la urbanització de l’avinguda de Maria Auxiliadora, pas subterrani pel mateix carrer baix la carretera nacional 340, solicionar la continuació de l’altre pas de Joan XXIII, restauració de les pintures de l’ermita, restauració de l’entorn de l’ermita, id. de la plaça de bous, aconseguir per fi la construcció d’un important hotel, modernització o remodel.lació de tot el centre de la ciutat amb redones per girar, nova entrada sud de la ciutat, arrangament del llit del riu Cervol amb dos espectaculars ponts sense pilastres, etc.
Molí de l’Esperança
Molí de grans que es trobava situat a la part nord de la població, prop del pont primitiu del riu Cervol, conegut popularment com pont romà i del paratge conegut com de “Les Canals”. S’abastia de les aigües del riu Cervol en les avingudes que se solen produir passats els estius. Encara queden d’ell algunes parets del reguer que recollia les seues aigües. En 1909 una riuada el va anegar per complet i els seus habitants es van salvar pujant-se al seu terrat. Aquest molí, com tots els altres, va deixar de funcionar quan la llum elèctrica el va deixar totalment obsolet a principis del segle XX.
Molas y Vallvé, Maria Rosa
(Reus 1815-Jesús, Tortosa 1876). Santa Fundadora de les Monges de la Consolació, congregació extesa per bona part de les Províncies de Tarragona i Castelló. Consta la sua fundació a Vinaròs que es dugué a terme a instàncies del bisbe de la Diòcesi, Benet Villamitjana, després d’una visita pastoral. Així ho va recomanar a les autoritats de l’Ajuntament per a que posessen en ordre l’hospital de Sant Francesc, capaç i ben situat, que funcionava malament per manca de pressuposts i “mans netes”. Com l’Ajuntament tenía ganes però pocs recursos, el bisbat es va oferir a pagar les despeses d’una monja, mentre que el consistori en pagaria una altra. L’Alcalde va viatjar a la Misericordia de Tortosa per ultimar els preparatius. La Mare Mª Rosa Molas li va donar instruccions per reformar l’edifici i per disposar de les cambres per a dos monges. Ella en persona es va instal.lar a Vinaròs amb tres monges més el dia 1 de maig de 1867. La primera setmana ja van dixar l’Hospital net com mai s’havia vist i l’alcalde i regidors visitaven freqüentment l’hospital que guanyava de dia en dia. Els dolents es veien afavorits pel bon tracte d aquelles primeres quatre monges. Dos mesos després Vinaròs presumia de tindre «el millor hospital de la Província» després del de la capital. Sor Maria Rosa Molas va tornar a Tortosa dixant a sor Ana Maria com a superiora la qual va recomanar a la santa que ho sigués una altra perquè creia que no ho faria bé. Ella li va respondre que ho fes senzillament com sapiguès… Cap a mitan mes de juny de 1870, l’alcalde, de caràcter anticlerical, volia reduir les tres monges a una sola per manca de diners. Així ho va comunicar a la superiora, sor Mª Teresa Secall, i que la que quedés seria ajudada per una criada i un enfermer. Com les monges no podien viure soles, sino en parelles, com a mínim, volia d aquesta forma, despedir-les totes. Se li va respondre per part de la Congregació que atenent-se al contracte de 1867, havien de ser les tres durant un periode de cinc anys. L’alcalde va dir en una sessió municipal que ell utilitzava els contractes signats pel consistori anterior per a torcar-se el … i per tant va tatxar del pressupost l’assignació a les monges de l’Hospital. A seguit, com diu Josep Mª Javierre, el seu biògraf, es va portar el plet als tribunals i les monges van ser hostajades en cases particulars ja que tenien tot el recolzament de la gent senzilla del poble. Mentre van pensar en un altre pla. Fer un col.legi per a xiquetes… que s’inauguraria a primers d’agost… i faria retornar a les monges de nou a l’hospital.
Molas y Vallvé, Carrer
Es va inaugurar solemnement per l’alcalde de la ciutat, Ramon Bofill, l’11 de juny de 1990, en presència d’autoritats, de la directora del col-legi de la Consolació local, sor Maria Josep Ruiz García, nombrosos alumnes i pares d’alumnes del col.legi. Dit carrer, de nova apertura i encara mig format, arranca des de la raval de Càlig, i està conformat per pocs edificis, de tipus de xalets.
Molés Lleó
Mestre d’ Ensenyament superior de l’escola «Dalt» a la plaça de Jovellar des de 26 d’abril de 1842. En 13 d’octubre es van establir també classes nocturnes, impartint-la el mateix mestre, per a fadrins de 14 a 30 anys. Les classes eren de les sis i mitja a les vuit de la nit durant l’hivern. Els seus emoluments eren ben pintorescos: 1.500 reals anuals i 24 onces d’oli per a les 20 llums. Lleó Molés va escriure «Elementos Generales de Aritmética» publicada en València en 1887. En la seua portada afegia: «en verso castellano, para la mejor inteligencia de los jóvenes alumnos que concurren a la Escuela Pública de Vinaroz», resultant un tema atrevidíssim posar en vers, l’àrida Aritmètica; així mateix un «Epítome de la Ortografia Castellana puesto en verso, para los niños que concurren a la escuela de la villa de Vinaroz»; imprès a Tortosa per Joaquin Puigrubí (sense data). També era Mestre Organista interí en 1852 i cobrava com a tal 50 reals mensuals de l’Ajuntament.