Categoría: Letra M

(Vinaròs 1913 – 21-I-2001). Pintor. Regidor de l’Ajuntament. Com a pintor va aprendre junt al seu pare, José Molés Andreu. Va intensificar la seua vida professional després de la guerra civil en que hi havia molta demanda i així va restaurar moltes esglésies, tals com la del Forcall (1941), parts de l’arxiprestal vinarossenca, convent de clarisses, esglésía de Peníscola, i un llarg etcétera. És l’autor de les pintures que decoren l’interior de l’ermita cap a 1964. A ell es deuen les pintures dels quatre evangelistes del púlpit. Fou co-fundador del Setmanari “Vinaroz” en el que va escriure nombrosíssims articles sempre amb un estil molt polit i elegant. També resulten impecables i brillants les seues cròniques taurines, que amb el títol de Meseta del Toril, signava sempre amb el pseudònim de “Joselito”. Era un gran enamorat de l’ermita, que visitava tots els diumenges que podia donat que era un gran caminant. L’ermita i els seus racons els va pintar de moltes maneres en nombrosos quadres a l’oli que conservava per a si ja que no volia exposar per a vendre i que encara guarda la família que també conserven quadres del seu pare, Josep Molés Andreu. Va rebre homenatges de la colònia forcallana de Barcelona en octubre de 1999 i en exposicions pòstumes de la seua obra per part del consistori vinarossenc.

(Rossell 1873-1950). Pintor. Va cursar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de València i hagués sigut professor de la mateixa si una sordera no li ho hagués impedit. Pare del pintor Josep Molés Puell. Entre altres actuacions, el troben en agost de 1933, en que va pintar l’església de la Mare de Déu de l’Ermitana de Peníscola.

Topònim. Nom d’una de les partides del terme municipal citada en el padró de riqueses de l’Ajuntament de l’any 1811.

Li ve el nom d’un molí. El nom complet és el de Molino de la Trinidad, com així es deia el gran molí existent als grans magatzems que el tancaven i que encara ara l’obstrueixen. En escriptures de l’any 1927 no tenia encara nom massa antic i apareix citat com carrer del Pont o de Barcelona «hoy calle Molino». El molí pertanyia a la família d’Alejo Querol, (rics hisendats i banquers). L’activitat del molí era molt important a finals de segle XIX i principis del XX. Es molia per a produir farines, sèmoles, però principalment arròs, etc. Durant la guerra civil de 1936 els magatzems, requisats pel «Comité Popular», van servir de camp de concentració de presoners de guerra. Aparexien després com Magatzems «d’Azamón». El molí va donar finalment nom popular a aquest senzill carrer. En ell estava emplaçada la Societat Cultural «La Colla».

Apareix ja nomenat en el plànol de 1878 que publica Sarthou Carreres en la seua “Geografia del Reino de Valencia”. Estava situat a la part sud, a les afores de la població. Instal.lat junt al barranquet que passa per la partida de les Capçades (actualment entre l’hipermercat Continente, que segueix junt a la antiga fàbrica de llevat (ara l’Hotel Majestic) i desemboca a la platja del Clot). En octubre de 1882 es volia adquirir per una empresa de Castelló per instal.lar un gasòmetre o fàbrica de gas per a l’enllumenat públic, ja que el llavors existent sols tenia potència per a durar unes tres hores seguides.

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, citada en el padró de riqueses de l’Ajuntament de 1811.