Diversos eren els molins d’oli que tenia Vinaròs fins als anys cinquanta del segle XX quan es molia en grans moles de pedra. El de Miralles o del «Tet» al carrer Sant Josep que encara serveix oli per la comarca; el de Batiste Miralles, lo «Maletero» en front del port que va donar el molí que avui serveix de monument al passeig: el de Miralles «Xixano» al carrer Nou; el del carrer Molí que res té a vore amb el nom del carrer ja que aquest era molt més antic de pinsos i arròs. L’últim molí d’oli existent va ser el de la «Almazara» (Vide id), Cooperativa de llauradors, abans del «tio Bover, lo Peller», situat al desaparegut carrer de Soró, i que per quedar obsolet a principis de 1990, va haver de desaparèixer, desfent-se la societat “Almazara Vinaròs” definitivament en 2002, venent-se els terrenys.
Molí d’en Tarragó
Nom d’un molí del riu Sénia i d’un topònim d’una partida del terme municipal. El Mestre de Montesa Fra Arnau de Soler va signar a Sant Mateu la llicència de la seua construcció el 23 de març de 1327 a favor d’Arnau Tarragona en atenció als serveis prestats a l’Ordre. No sols podia edificar aquest molí si no els que ell vullgués donat que havia adquirit els drets que una tal Maria i el seu fill Salvador Ferrando tenien anteriorment des del Molí d’En Mascaròs fins la mar. Tarragó devia pagar un cafís de blat anyalment per un o dos molins o dos cafissos si n’edificava tres. A més a més Tarragó pagà 300 sous per la concessió de tal llicència. (Bover. Efemérides. 7 Díes, 22-III-2003).
Molí dels patrons o de «San Sebastián»
Pertanyia als Srs. Conesa i Guimerà. En ells es molia sansa, figues, panís, garrofa, etc. Estava emplaçat a l’edifici de l’Amera conegut com La Barceloneta. Vigent a finals del segle passat i principis del vint.
Molí de Noguera
Antic molí situat junt al riu Sénia que ha donat nom al topònim d’una de les partides del terme municipal, citada en el padró de riqueses de l’Ajuntament de 1811. La partida per tant es trobaria a la vora i voltants del mateix molí, tan antic i tan nomenat. Va pertànyer com el seu nom indica a la familia noble dels Noguera i després passà en 1791 a D. Joaquin Manuel Esteller, de la nissaga dels Esteller Noguera, entre ells al destacat diputat de les Corts de Cadis, Baltasar Esteller Ferrán. Els actuals propietaris pertanyen actualment a una família dels Estellers de Sant Jordi. A principis del segle XXI, l’Ajuntament estava en tractes d’adquisició als seus propietaris d’aquest emblemàtic molí, amb arcs gòtics i amb capella i ric retaule antic inclosos, per a tractar de fer en ell una escola taller d’hostaleria, materialitzant-se eixa compra definitivament en l’any 2005.
Molí de Frexes
Vigent en 1885, estava situat al carrer Trabal. En ell es molien arròs i farines, entre d’altres.
Molí Carsi
Molí d’arròs construit durant el segle XIX als afores del carrer del Pont. L’antic molí de farina es va transformar en molí d’arròs i s’havia inaugurat en juliol de 1871, com així ho va deixar escrit l’historiador castellonenc Mundina: “Tiene además algunas fábricas de aguardiente, de tonelería, algunos molinos de aceite y uno de arroz movido por vapor, inaugurado en julio del año 1871”. En 1881 existien a Vinaròs quatre fabriques notables a vapor, per a la fabricació de farines i arrossos segons informe de la Cambra de Comerç. El molí, conegut com “El Progreso” va ser adquirit pels Carsi i reinaugurat en 1882. Del setmanari “El Mediterráneo”, llegim: “Procedente de Taganrog (Rusia) ha descargado en este puerto el buque helénico Constantinos, más de trescientas toneladas de trigo para los Sres. Carsi hermanos, actuales poseedores del espacioso molino “El Progreso”, donde han dado gran desarrollo a la industria harinera” (8-VII-1882). Estava situat “fora Muralla” a les afores del carrer del Pont. Va funcionar des de finals del segle XIX. Era propietat dels Carsi que procedien d’una família adinerada de Morella; aquests havien adquirit part de la vivenda de l’antic palau a la raval del Socors. En 1909 produia diàriament 20.000 quilos de farina, havent canviat a CARSI Hnos. Junt al molí es trobava el luxòs xalet on residia la família Alcoverro que eren els administradors i després propietaris en octubre de 1916 (Joan Alcoverro Carsi). Posteriorment dit xalet es convertiria en Hotel Aixalà, també desaparegut; En 5 d’agost de 1923 es va constituir en Carsi Industrial y Comercial, com successora de la firma Carsi i Cia, Sociedad en Comandita, de Barcelona, titular del Molí en aquesta data. En 1931 era molí de pinsos, arròs i farines. Formava part part del Consell d’Administració la família Carsi- Alcoverro i el seu Director-Gerent era D. Obdulio Balanzá. Va canviar altra vegada la denominació en deixar de ser propietat de dita família i es convertiria en 1952 en Arrocerías San Martín, de Silla i transformada en molí d’arròs, amb personal procedent de València. La seua gran màquina a vapor, que posava en moviment pràcticament tota la fàbrica, d’una bellesa única, peça que com s’aprecia en la imatge, tenia una gran bellesa, segurament construida en els tallers anglesos que van motivar la denominada “Revolució Industrial”, es va desmuntar i baratar com a ferro vell als anys vuitanta, quedant sols constància fotogràfica de la seua gran bellesa i aparatositat, en que el vapor movia un gran pistó que convertia el moviment rectilini en giratori en un enorme volant.