Categoría: Letra M

Sala inaugurada en 1922 dins del programa de festes de sant Joan i sant Pere. Era de D. Eduardo Torres, propietari en eixe mateix temps de la plaça de bous. Per als actes inaugurals va vindre expresament de Mèxic l’artista vinarossenca Maria Conesa que va actuar durant déu dies amb èxit total de públic. En decaure les sales de cine per la competència de la televisió, als anys vuitanta es va tancar i convertir en discoteca. Se’l coneixia com “Cine de Baix” per estar situat a la vora del passeig, quasi al final del carrer de l’Àngel.

Durant l’època en que va estar vigent aquest art, es van crear una sèrie d’objectes (material imprès); els forjadors de ferro locals es van esmerar en alguns llocs (pocs), i arquitectònicament es van construir diversos edificis com la casa botiga d’Angel Giner, el quiosc Buenavista, i dins de la mateixa corrent amb imitacions tardoromàntiques i nostàlgiques la Torre de “Ballester”, de l’any 1609 i remodelada en 1909 a similitud de torre d’opereta; casa del metge Cabadés a la raval de Càlig; el xalet de “La Sultana” del Il.lustríssim enginyier de Monts, Sr. Esteller, imitant un castell d’època àrab, casalicis de les finques d’Higinio Roca, Obduli Balanzà i diversos detalls que es poden apreciar encara per la població. Catalán Font va publicar en el butlletí del CEM sengles articles sobre el tema.

 

 

 

 

 

 

Amb el benestar econòmic da la població s’han anat incrementant moltíssim de dia en dia les botigues de moda a la ciutat. Així els comerços vinarossencs ofereixen un ampli espectre de vestits de núvia, de comunió, banyadors i tota classe de prendes d’home i dona. A partir de l’any 2000 s’han imposat les desfilades de modes presentades per personatges famosos de la televisió, celebrades a la plaça de sant Agustí. En octubre de 2002 es van donar a conèixer amb gran èxit els joves dissenyadors vinarossencs Pili Vidal i Óscar López, promotors de la signatura “MATILDA” a la passarel.la de “El Carme” de Valencia que es repetiria en octubre de 2003, amb la fotografia en portada a “Las Provincias” (5-X-2003). També van destacar en 2007.

 

La industria local de la postguerra més pobra però més diversificada ha anat decantant-se en els darrers quaranta anys, especialitzant-se en la fabricació de mobles en diverses empreses locals i constituint un dels principals mitjans de subsistència .

Les festes de Llagostí iniciades baix el manament de l’alcalde Francesc Balada, van introduir també l’elecció d’aquesta figura o premi que intentava promocionar més el turisme i els llagostins de Vinaròs, però que sols va perdurar fins que Balada va deixar de ser alcalde.

Advocació mariana documentada a partir del segle XIII. L’ermitori de Vinaròs és el mes antic dels que es coneixen baix aquesta advocació no sols a la regiò valenciana si no a la catalana també, sent per tant posteriors els de Reus, Canet (Maresme) i la Fatarella. Tradicionalment es dóna el nom de Misericòrdia o casa de Misericòrdia a les cases de beneficiència per a vells o infants. Segons teoria de Gómez Sanjuán l’origen de l’ermitori estaria en els frares trinitaris.
IMAGTE. La primitiva imatge desapareguda a la guerra civil de 1936 era segons referències de l’època una talla de fusta gòtica preciosa. Després de la citada guerra l’escultor vinarossenc Agustí Agramunt va esculpir diverses imatges entre elles la de la Misericòrdia, fent tant sols els núvols que la sostenen i no tenia cos: sols un pal sostenia uns cabets, com solia acostumar-se.En 1964 la Cooperativa Agrícola, presidida per D. Rafael Roca, va sufragar la imatge construida a València per l’escultor Sr. Ponsoda (Eduard?). Aquest escultor va fer anys després també la peanya. La nova imatge té adosats dos angelets moderns als costats que l’antiga per supost no tenia Vigeu “Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia”.