Categoría: Letra M

Familia adinerada de Vinaròs, instal.lada a Luxemburg, amb rama a València. Van emigrar a Luxemburg on van fer bona fortuna. Van sufragar abans de la guerra civil l’altar del Diví Jesús de Praga. En arribar mossén Jaume Sirisi de rector a Vinaròs van sufragar les despeses de l’altar del Diví Jesús de Praga de la nostra església Parroquial i les imatges de Sant Miquel i de l’arcàngel sant Rafel, sant de la família. Temps després van sugerir a l’arxiprest que restaurara pel seu compte l’altar de sant Sebastià de l’ermita o del seu altar major o qualsevol altre necessitat que pugués haver, sense que es donés resposta a aquesta gran oportunitat que se li va brindar. Després es van establir a València i també a Vinaròs; la seua vivenda o casa, que llindava amb l’Ajuntament, va servir per ampliar aquest en 1997. Aquesta casa, la natal del pianista Leopold Querol, i on estava situada la Banca Querol, l’ocupà després durant anys el Banc de Castelló i també posteriorment la sucursal del Banc de València, fins l’any 2.000.

(Vinaròs 13-X-1761, 26-VI-1808). Secretari de l’Ajuntament. Va morir en circunstàncies penosíssimes durant els abalots que es van produir a Vinaròs a l’inici de la guerra del francés. Ràfels García ho narrava així: Dia 26 de Junio de 1808, «Víctima del furor popular es asesinado por las turbas el ilustrado notario y secretario del Ayuntamiento don Juan Bautista Mirán en su casa de la calle del Socorro, por ser hijo de padre francés y creer si, por esta circunstancia, profesaba ideas favorables a la causa de los invasores. Ni las exhortaciones del Alcalde, ni las súplicas y ruegos del Párroco y de las personas sensatas, ni la presencia del Señor sacramentado, que fue llevado bajo palio al sitio mismo del suceso, pueden contener a aquellas frenéticas y desalmadas turbas, que allanan la casa del infortunado Mirán, queman y arrojan sus papeles y protocolos a la calle y a los mismos pies del sacerdote que tenía en sus manos a su divina Majestad, cayó herido por el hierro homicida, exhalando su último suspiro sin compasión ni piedad el infeliz víctima de las pasiones humanas. Arrastrado su cadáver por las calles, fue colocada su cabeza en la punta de una gruesa caña, siendo paseada por la población, deteniéndose la turba frente a la casa de D.Antonio Ayguals, de la calle del Angel, donde se habían refugiado su esposa e hija de la víctima, siendo llamadas para que salieran al balcón, para contemplar aquelloa cabeza ensangrentada. Tan bárbaras escenas llenaron de terror al vecindario, que vió conmovido y apenado caer sobre los autores de tan atroz delito la severidad inexorable y justa de la ley, expiando su crimen en el patíbulo«. Afegeix Borràs Jarque que Miran ja havia dimitit del seu càrrec d’escrivà de l’Ajuntament l’1 de juny per ser malmirat pels seus paisans, a causa de ser fill de pare francés ja difunt, fent-se constar en acta la seua honorabilitat. L’assassí de Mirán, un tal «Farruco», va ser traslladat a Madrid, on el 8 de juliol de l’any següent se’l condemnà a morir en la forca.

Topònim. Nom d’una de les partides del terme municipal citada en el padró de riqueses de l’Ajuntament de 1811.

El cognom Miralles és sens dubte el més abundant de la nostra ciutat en tots els temps. Entre els Miralles més destacats es troba la llarga nissaga de prestigiosos advocats anomenats Jaume Miralles (Jaume Miralles d’En Jaume i Jaume Miralles Gil, entre d’altres), que viuen a cavall entre els segles XVI-XVIII, tenint la casa pairal al carrer de sant Cristòfol, coneguda fins fa uns deu anys com casa de Gil Cortina, en el mateix lloc on ara es troba edificada la Caixa Rural. Al fer l’assolament de dit edifici, entre el munt de llibres que allí es trobaven a la seua golfa, alguns d’ells manuscrits, molts d’ells van ser guardats per Joan Bover i altres per Josep Antoni Gómez Sanjuán, moltíssims dels quals, els tractats de Dret, van ser donats per aquest darrer Sr. a l’Arxiu Municipal, per a la seua conservació, fet que l’honra destacadament.

(Vinaròs, Segles XVII-XVIII). Conegut també com Fra Jacinto de Vinaròs. Fou un dels religiosos vinarossencs, junt amb Fra Damià Esteller, gràcies als esforços dels quals el Papa va concedir en 1725 a Espanya el privilegi de fer la festa de Sant Joaquim de precepte. (Vide Fra Damià Esteller). Frare caputxí. Religiòs del Convent d’Alzira, on va ocupar el càrrec de Guardià (Prior). Ja retirat obsequià dit convent amb un plafó ceràmic que es conserva en la façana de l’església de dit convent. El plafó ceràmic és de dimensions considerables i porta en la base la inscripció “A devoción de Fray Jacinto de Vinaroz, ex Guardian de este convento”.

(Vinarós 14-II-1635 – València 16-IV-1689). Jesuita venerable. La seua tomba, que es trobava a la capella de Sant Joaquim de l’església de la Companyia en València tenia la següent inscripció: «D.O.M. HIC JACET V. P. JOANNES BAPTISTA MIRALLES VINAROCENSIS. SOC. JESU VIR ANGELICUS, INSIGNIS PIETATE IN B. V. ET S. JOACHIM, DEO ET HOMINIBUS CHARUS. OBIIT VALENTIAE 16 APRILIS 1689, AETATI SUAE 54. TRANSLATUS IN HUNC LOCUM DIE 7 FEBRUARII 1695«. Que vol significar: “Aquí jau el V. P. Joan Baptista Miralles, vinarossenc, de la Companyia de Jesús, varó angèlic, insigne per la seua devoció a la Santíssima Verge i a Sant Joaquim, estimat de Déu i dels homes. Morí en València en 16 d abril de 1689, als 54 anys d edat. Va ser traslladat a aquest lloc el dia 7 de febrer de 1695«. La biografia completa d’aquest personatge vinarossenc ens la aporta la magnífica ploma del Pare Bover, en la revista “San Sebastián” (febrer de 1909), de la qual copien els demés autors. La va extraure de la «Carta d’edificació que arran de la seua santa mort va escriure el Pare Josep Vidal, el seu superior; d’un sermó, que va pronunciar en les seues exèquies el Dr. Pere Granell i dels Apuntament de diversos successos de la seua vida i sentiments interiors que el propi biografiat va escriure per manament dels seus superiors. Va nàixer el 14 de febrer de 1635. Poquíssims anys després (1640) es traslladaria la seua família a causa de la guerra de secessió de Catalunya a València, Alacant, Oriola i finalment a Gandia, on estudiaria Gramàtica. El 20 de maig de 1650 iniciaria la seua vida religiosa, amb dos anys de noviciat en la Companyia de Jesús. En acte públic va defendre la tesi de Teologia en el Col.legi de Saragossa. Ordinat sacerdot, era el seu desig anar com a missioner a la Xina, però els seus superiors el cridaven a l’apostolat en la capital valentina. Durant catorze anys va dirigir l’acte de resar el sant rosari tots els diumenges i l’exercici de la “Bona Mort” els divendres. La caritat i fervor apostòlic li van atraure la veneració i els favors de les persones pietoses, sent-li atribuïdes diverses curacions i la ressurecció d’un mort. Amb gran amor a la Verge i a Sant Joaquim, va treballar incansablement per a que la seua festa fos de precepte a tota Espanya, cosa que finalment es va aconseguir després de la seua mort. Per aquesta devoció es va edificar la capella al sant patriarca en l’església de la Companyia. Va predir a un xiquet que seria bisbe i efectivament, ho fou anys després de Còrdoba, amb el nom de Marcel.lí Siuri. Va escriure uns gojos a Sant Joaquim, plens de pietat que van merèixer el favor del poble. Escrigué també volums sobre Matemàtiques i Ciències en les que era professor avantatjat i el llibre «Elogio de San Ignacio de Loyola» i un «Memorial a Nuestro SS. Padre Inocencio XI» demanant-li lo de la festa de l’esmentat Sant Patriarca. Va morir en opinió de santedat el 16 d’abril de 1689, celebrant-se solemníssimes exèquies en les que predicà el Dr. Pere Granell, rector de Sant Martí i posteriorment Bisbe de Barcelona. Sis anys després es va traslladar el seu cadàver a la capella de Sant Joaquim, el dia 7 de febrer de 1695, sent colocada la llosa recordatòria de les seues virtuts insignes, la qual va desaparèixer en ser assolada per la piqueta revolucionària l’església de la Companyia de Jesús en 1868.