(Vinaròs 25-II-1948 / Valencia 12-02-2017 ). Escultor. Professor d’ Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Doctor en Belles Arts, especialitzat en Escultura pel Departament de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València, amb qualificació de Apto «cum Laude», per la presentació de la seua tesi Doctoral «Perez Contel: esculturas 1927-1987».1989. S’havia llicenciat anteriorment amb la presentació de la Tesina «Creatividad y Expresión Plástica», una reflexión para la Educación Artística» de 1982. Ha exercit diferents càrrecs en el Departament d’Escultura de la Universitat de València com a professor titular, sent subdirector de l’Area Docent. Es autor de diversos treballs publicats en quaderns d’Expressió «Existir» de Barcelona, (1977, catàlegs d’exposicions, etc.). Ha dirigit cursos a mestres i a especialistes d’educació especial. Havia sigut becat pel P.I.O al llarg de tota la seua carrera; Fou “Premi d’escultura” de la Caja de Ahorros de Valladolid en 1969; Premi d’Escultura de l’Escola Belles Arts de València en 1970; Premi de la Fundació Espanyola de Vocació de Barcelona en 1972; Seleccionat al Premi Senyera de Pintura en 1980; finalista en premis Senyera d’Escultura en 1983 i 1985; seleccionat en el primer premi “Numància” de Soria en 1982 i altres. Té obres en la plaça de l’Ajuntament de Bellreguard, ermita de Sant Roc de Vinaròs, Museu de l’Arxiu Municipal de València, Museu d’Art contemponari de Vila-famés, Fons d’Art de l’Ajuntament d’Alfafar, Xarxa Cultural de Barcelona, Museu de Valls, Colecció Onishi-ginza de Tokio, col.leció Maximiliano Fuskas de Roma, Capella de les Germanes de Santa Ana de Terol, i altres col.lecions privades de València, Bilbao, Brusel.les, Castelló, Múrcia, Roma, Madrid, Barcelona, etc. És autor i protagonista del llibre editat per la Caixa Rural de Vinaròs al juny de 1995 que té per títol «Pas per pas».Per la festa de Sant Sebastià de l’any 2007 es va estrenar una creu de fusta i ferro en el santuari de la Mare de Déu de la Misericordia, sent molt elogiada. Eixe mateix any, el 13 d’abril, inaugura la seua obra “Creixent” davant de l’edifici de la Caixa Rural, en presència de les autoritats locals, directius de l’entitat i banda de Música
Miralles Gonel, Joan Baptista
Miralles Gil, Jaume
(Vinaròs, 21-IX-1758). Doctor en Dret. Síndic Personer de l’Ajuntament en 1790. Alcalde ordinari de Vinaròs en 1794. En 18 d’abril de 1790 va informar sobre l’almoina que els qui coïen pà havien de donar a la Parroquial (Bover Falcó, en “Se prohibe la limosna para la …(…)” Setm. “Vinaròs”, 5-IX-1992). En qualitat de fiscal va verificar i autentificar en 1785 les relíquies de Santa Victòria quan aquestes van arribar a la nostra vila. Vivia a l’edifici que adquirí i ocupa ara la Caixa Rural. Tota la magnífica col.lecció dels seus llibres antics sobre Dret, d’un enorme interès cultural i bibliogràfic, foren recollits pel Sr. Josep Antº Gómez Sanjuán, qui els cedí públicament a l’Arxiu Municipal en l’acte de concessió del Primer Premi Grinyó Ballester a Joan Bover.
Miralles d’en Jaume, Pere
(Vinaròs). En 1647 apareix aquest germà de Jaume Miralles ocupant el càrrec de Jurat. Es citat en els Establiments del Lloctinent de Justícia d’eixe mateix any.
Miralles d’en Jaume, Jaume
Lloctinent de Comanador i Batlle de Vinaròs des del 3 d’agost de 1650, en que va ser nomenat per lo Magnífic Carles de Mor, Doctor en Drets del Consell de Sa Magestat, Assessor de la Batllia General de la Ciutat i Regne de València, en nom del procurador general Francesc de Cardona, Almirall d’Aragó, i Comanador de la Comanda de Vinaròs i Benicarló. Ocupà el càrrec fins l’any 1652. També ocupà el càrrec de lloctinent de Justícia en 1599; jurat en 1607 i 1624. En 1604, sent majoral del Santíssim junt amb Jaume Covarsí va encarregar una peanya per a dur la custòdia a l’escultor de la Vila, Felip Febrer. En els “Establiments de la Vila del Lloctinent de Justicia” es nomenat com Magnífic Senyor i Ciutadà (noble).
Mirall, El
Revista comarcal. Va ser dirigida per jove David Martín Rubio, natural de Saragossa, sortint a la llum a Benicarló el primer número el 19 de desembre de 1996. El seu cost era de 300 pessetes. No va tenir l’acceptació que s’esperava i va durar molt poc.