Categoría: Letra M

Nom d’una urbanització moderna de xalets.

(Vinaròs 1906 – Castelló, juliol de 1959). Llicenciat en Dret des de juny de 1928. Es notifica la seua primera actuació com a tal en l’Heraldo de Vinaroz del 26-V-1929. Fou President de la Diputació de Castelló. Era co-autor amb el doctor Ribera Hernàndez d’un sainet de capa i espasa titolat «D. Pedro del Almirez o el añejo del XCIII», reeditat en maig de 1972 per la llibreria Castell. Dita obra s’havia estrenat en el Teatre Ateneo el 4 de gener de 1926. A la seua mort es van desplaçar molts dels seus amics vinarossencs a Castelló.

(Benifaió, València 1862.-Vinaròs 14-XI-1929). Advocat i Notari, que va exercir en la nostra població entre els anys 1926 i 1929. Es autor de: «De Rusia, Apuntes para una conferencia» (Publicada en Valencia i en capítols en el setmanari vinarossenc «Patria»); «Consejos y reflexiones«, obreta publicada també en el setmanari «Vinaroz» durant vàries setmanes des de 19-VII-1975. El poeta valencià Josep Serred Mestre, autor del “Tratao de la finor”, li havia dedicat en 1902 el seu famòs llibre «Sermon sobre la patria celestial», que es feu molt popular i va ser més arxiconegut del públic com el «Sermó de les cadiretes«.

(Vinaròs 1971). Màster en Telecomunicacions. Finalitza a Barcelona la carrera d’Enginyeria en Telecomunicacions en 1993 i posteriorment realitzà un Màster a París per ampliar estudis. En 1994 va presentar el Projecte fi de carrera, baix el títol de “Les Architectures de securité distribuées”, en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicacions de Barcelona. Viu i treballa a Barcelona.

(Vinaròs 1971). Màster en Telecomunicacions. Finalitza a Barcelona la carrera d’Enginyeria en Telecomunicacions en 1993 i posteriorment realitzà un Màster a París per ampliar estudis. En 1994 va presentar el Projecte fi de carrera, baix el títol de “Les Architectures de securité distribuées”, en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicacions de Barcelona. Viu i treballa a Barcelona.

(Vinaròs 1969). Investigadora. Doctora en Telecomunicacions. Va obtenir la llicenciatura en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona en 1995 amb al projecte fi de carrera titulat “Diseño microelectrónico de células analógicas CMOS de transferencia”, tema relacionat amb xarxes neuronals d’informàtica i microelectrònica. El 18 de febrer del 2000 va presentar la tesi de doctorat a París sota el títol de “Architecture d’un accélérateur matériel pour la composition d’objets vidéo MPEG4”. Ha donat conferències i publicat diversos treballs d’investigació conjuntament amb altres autors en diverses revistes especialitzades. Viu i treballa a París com a investigadora per a la casa Philips.