Miquel Pous, Vicent

miquel_pous_2(Sabadell 1876 – Vinaròs 15-IX-1932). Pintor. Autor d’excel.lents quadres. Casat amb la vinarossenca Elvira Ten cap a 1928, va residir a Vinaròs fins la seua mort Va pintar per al Centre Republicà la imatge de la República. El Museu Municipal conserva d’ell el magnífic retrat de Paco Argemí (1930) procedent de l’Escola Municipal d’Art que aquest dirigia.. Amb motiu de la dedicació del passeig a Blasco Ibáñez en juliol de 1932, coincidint amb l’any de la seua mort, va pintar un quadre del gran escriptor valencià que va rebre molts aplaudiments en el moment de ser mostrat al públic assistent. Vicent Miquel va morir als 56 anys i l’acte del seu soterrament es va vore molt concorregut. El Museu Municipal es va enriquir amb diversos quadres més, entre ells un preciòs quadre al carbó de Jesús coronat d’espines, donats per la seua filla Núria el 17 de gener de 1998.

 

 

miquel_pous_3 miquel_pous

Miquel i Polo, Mariano

miquel(Benicarló 1789-Saelices 1853). Brigadier. Director Subinspector del Cos d’Enginyers de València i Senador del Regne. Premiat amb diferents creus militars, estava en possessió de dos Creus llorejades de San Fernando de primera classe. (Vicent Meseguer Folch és l’ autor del llibre «El Brigadier D. Mariano Miquel i Polo». Caixa Rural de Benicarló. 1992)

Miquel i Polo, Josep

(Benicarló). Diputat a les Corts per Vinaròs en la legislatura de l’any 1849 a 1850. Segons una relació dels Diptutats del moment, es deia d’ell en to irònic com es pot comprovar: «Diputado por Vinaroz, provincia de Castellón, militar retirado y propietario, hermano del Senador y tio de todos los diputados por Castellón y de algunos de los de Valencia. Nada sabemos del alcance de su voz e imaginación porque no habla; su vista nada alcanza, desgraciadamente porque la ha perdido, pero su edad alcanza tiempos remotos, y sus brazos, si los abre bien, alcanzarán de polo a polo» (Semblanzas de los Señores Diputados a Cortes que han figurado.en la legislatura de 1849 a 1850. Imprenta de Don Gabriel Gil. Madrid, 1850).

Minería

En 1920 s’explotava abundant carbó de les mines de Castell de Cabres, per l’avençat empresari Francesc Garrido Marquès. Aquest carbó, així com altre, procedent de les mines del Forcall, era exportat pel port i per l’estació de ferrocarril de Vinaròs. La revista “Patria”, d’eixa època, aporta abundant informació textual i gràfica sobre aquesta qüestió. Vide Petroli.

mineria_2 mineria

Militars

A Vinaròs, hi havia bastanta vida militar i prou tropa. Així veiem cóm, encara en 1925, en les processons de Setmana Santa, els caps militars que acompanyaven i presidien els passos eren: 1 tinent coronel, que ostentava el càrrec de Delegat Guvernatiu, i 5 capitans de l’Exèrcit de Terra; 1 capità de la Guàrdia Civil; 1 capità de Carabiners; 1 Ajudant de Marina. Per supost hi havia també tinents, brigades, i sargents, etc. Entre els vinarossencs que han abraçat la carrera militar, hem trobat a més a més aquest altres personatges: ADELL, Manuel. (Vinaròs). En juny de 1926 apareix com alumne de l’Acadèmia Militar d’Enginyers de Guadalajara. CATALÀ ABAD, Josep. (Castelló 1864-Vinaròs 1916). Comanant d’Infanteria. Va morir a Vinaròs, on exercia accidentalment, sent soterrat al nostre cementeri on es pot la làpida amb el seu escut heràldic. CORTINA ROCA, Antoni (Vinaròs, 1900) Tinent d’Artilleria, Mort en el transcurs de la Guerra d’Àfrica o del Marroc, als 21 anys, a principis d’agost de 1921, defenent la posició de Monte Arruit, a les ordres del general Navarro.DELMÀS, Diego. (Vinaròs). Comanant d’Artilleria. En març de 1931 es destinat al Parc i Resserva de la 3ª Regió Militar. FARGA ADELL, Joaquim. (Vinaròs,?). En setembre de 1917 ingressa en l’Acadèmia Militar d’Infanteria de Toledo aprovant com a cadet en juliol de 1920. El seu primer destí com Alfères va ser al Regiment d’Almansa, nº 18, a Tarragona en novembre de 1922. En octubre de 1924 va alcançar la graduació de Tinent. FARGA ADELL, Josep. (Vinaròs). Sargent del Regiment de Luchana, en 1916, llavors amb residència a Tortosa. FERRÀS, Elias. (Vinaròs). A l’abril de 1921 era Tinent retirat de l’exèrcit i se li va concedir la categoria honorífica de capità. GALIANO, Francesc. (Vinaròs, segle XVIII). Coronel reformat i agregat a la Plassa de Peníscola, encara que ressidia a Vinaròs. (Borràs, pàg. 196). GARCIA REBULL, Fernando. (Vinaròs 19-VII-1908). General de Brigada. Governador Militar de la província i plaça d’Alacant. Va ingressar a l’Acadèmia Militar en 1923, sent promogut alfères tres anys després, en 1926. Destinat a Melilla, va prestar serveis de campanya fins que fou ascendit al grau de Tinent. A l’inici de l’aixecament militar, en 1936, de nou estigué en la Mehala, des d’on va passar amb les seues tropes al front de Madrid. En 1937 va passar al Marroc i en demanar el Grup de Regulars de Tetuan, nº 1, va tornar a la Península, on va intervindre en els fronts de Madrid, Aragó, Guadalajara i Catalunya. En 1953 va ascendir a Tinent Coronel, demanant la Guàrdia Civil, destí que va desempenyar amb gran acert. Fou ascendit a Coronel en 1961, sent llavors destinat a la Divisió de Muntanya Urgell, número 42. Dos anys després comanà el Grup de Regulars de Ceuta.. Va ser ascendit a General de Brigada d’Infanteria. Per decret de l’ú d’agost de 1967 es dessignat per a comanar la Brigada DOT III, i Governador Militar de la plaça d’Alacant. GARCIA REBULL, Tomàs. (Vinarós 1907-Madrid 1976). Tinent General de l’Exèrcit. Nascut a Vinaròs «per accidens», quan el seu pare ocupava un càrrec en la Zona Militar de Reclutament el 21 de febrer de 1907. Era oriund de Cornudella. Va cursar estudis a l’Acadèmia Militar d’Infanteria de Toledo. Com un desls primers destins va ser el d’oficial a Tarragona –era tant sols tinent-, on el va sorprendre l’aixecament de les tropes «nacionals». Era de caràcter senzill i modest però prompte va realitzar brillants serveis que li valdrien l’ascens a comanant. Sense fer-se notar més que pel seu valor, com a tal va prendre el manament de la 1ª Bandera de la Falange de Navarra. En l’assalt a la Serra de Caballs va obtenir la Medalla Militar individual. Era inútil preguntar-li com l’havia guanyada, ja que segons referien els companys de l’època es posava roig quan li ho preguntaven i no sabia què respondre. Va intervenir decissivament en la División Azul a les riberes del riu Volchov, de Rússia, manant el Regiment d’Infanteria 269 on va guanyar una altra Medalla Militar individual. L’any 1954 va ser nomenat Delegat Nacional d’ex-combatents quan era Tinent Coronel, amb destinació a la Casa Militar de la S. E. el Generalíssim Franco. De 1957 a 1962 va estar al front del Campament de Milícies Universitàries a Robledo, La Granja. Al juliol de 1963, sent General de Brigada, va ser distinat a la Divisió nº 21, de Sevilla. i en 1964, Cap de la Divisió d’Infanteria Guadarrama. Ascendit a General de Divisió, al febrer de 1967 va ser nomenat poc després Governador Militar de Barcelona (17-VI-1967) i Conseller Nacional a l’octubre del mateix any per Tarragona. El 15 de gener de 1968 va passar a desempenyar el càrrec de la Divisió Acuiraçada Brunete, número 1. Es traslladat a Madrid en abril de 1968. Es nomenat Tinent General (juny de 1970) i Capità General de l’Exèrcit de la VI regió Militar a Burgos, càrrec que va desempenyar durant bastants anys. Moltes condecoracions Militars. Capità General de la 1ª Regió Militar en gener de 1971. Va cessar per edat al febrer de 1973. Va morir a l’abril de 1976, després que tres anys abans la nostra població li concedís la Medalla d’Or de la CiutatGÓMEZ DE ARCE, Ernest. (Vinaròs 1900 -Madrid 1967). Coronel de l’Arma d’Aviaciò. Al gener de 1921 estava destinat a Reus, com oficial de Caçadors de Tetuan 17, de Cavalleria. Al 1933 ja era capità d’Aviació i residia a Sevilla. Al gener de 1959 se’l va nomenar per Ordre de la Presidència de Govern per al càrrec de Segon Cap de la Defensa Passiva. Va morir a Madrid l’1 de febrer de 1967. Mentre estava actiu va fer molt ús de la seua influència per a que alguns joves vinarossencs fessen el servei militar ben colocats. GÓMEZ DE ARCE, Josep. (Vinaròs 6-I-1894- 30-XII-1964). Tinent Coronel de Cavalleria. En juliol de 1917 fou ascendit a Tinent en el Regiment de Cavalleria de València i al gener de 1921 es destinat a Saragossa. Amb la mateixa graduació surt a l’octubre de 1921 cap a Melilla i participa en la Guerra d’Àfrica. Ascendit a Capità al desembre de 1924; al març de 1931 estava destinat com a tal a La Coruña. Casat amb Maria Gozalvo. GÓMEZ SANJUAN, Jesús. (Vinarós). Coronel de la Guardia Civil. Casat amb Purificació Moniz. En juny de 1968 està de Capità a Granada, on li naix la seua tercera filla. Es destinat a l’any següent (abril de 1969) a Las Palmas de Gran Canària. Amb la graduació de Comanant es traslladat a Manresa. Cap de Gabinet tècnit de Vitoria en desembre 1983. En 1990 exerceix de Coronel de la Guàrdia Civil a Burgos. Va passar a la reserva a l’octubre de 1992. GUERRERO, Ricard. (Vinaròs?). Tinent Coronel Comanant d’Infanteria de l’exèrcit. En 1882, sent Comanant, es citat en el periòdic local “El Mediterráneo”, com que ve a estiuejar amb la seua família. Casat amb Mª de la Concepció Uguet, eren els pares, entre altres fills, del que fou Coronel de l’Estat Major, Ricard Guerrero Uguet. MIRALLES BORONAT, Mossèn Sebastià.(Vinaròs). Capellà Castrense del Regiment d’Infanteria de Castella, nº 16, en 1917 i resident a Badajoz. Eixe mateix any seria destinat al Regiment d’Infanteria de Pavia, nº 48 de Càdis, en el mes de setembre. En març de 1920 era capellà del Regiment d’Infanteria de Granada, número 34, amb guarnició a Sevilla. MIRALLES MIRALLES, Agustí.(Vinaròs). Tinent de l’Arma d’Aviació. En juny de 1976 havia obtingut dit ascens, sent destinat a la base de Torrejon de Ardoz. MORALES REINA. Brigadier. Va ser l’encarregat de proclamar Rei a Alfons XII a Vinaròs quatre dies després de ser proclamat a Sagunt per Martínez Campos, per manament del General Jovellar (31-XII-1874). El 4 de gener va presidir en el saló de sessions de L’Ajuntament l’acte d’adhesió solemne del nostre consistori. El 8 de març va intervenir en una batalla contra els Carlins entre Rossell i La Sénia. El 7 de juny (1875) i baix la seua presència es va dedicar la plaça del Salvador al General Jovellar. MUNERA PÉREZ, Alfred. (¿ 1880 – Vinaròs 1964). Militar. En gener de 1921 era Alfères del Regiment d’Almansa a Tarragona. En juliol de 1931 era capità en València. Casat amb la vinarossenca Conxita Giner Torres. Apareix ja retirat a Vinaròs en 1945. PIÑANA SUÑER, Cristóbal(Vinaròs ¿?). Coronel de Cavallería. Es citat com a fill de pares vinarossencs en el setmanari local “El Mediterráneo” de 8 de juliol de 1882. PIÑOL CORRAU, Manuel. (Vinaròs 1-I-1751 – 26-IV-1797). Tinent de l’exèrcit. Casat amb Joaquina Llobet. PIÑOL TOSCA, Jacinto.(Vinaròs, 26-VIII-1767). Sargent. Fill del plater Antoni Piñol. El 15 d’abril de 1811 va ser comissionat amb un sou de 36 reals per a que amb vuit milicians ixquera a perseguir els bandolers de camins. QUERAL DOMÈNECH, Carles. (Vinaròs). Va opositar a l’Exèrcit Professional. Incorporat a l’Exèrcit de l’Aire a León en 1989, va passar després a la Base Aèrea de Torrejón. Destacat esportista, compta amb diferents marques i títols, obtinguts a Espanya i l’estranger. Campió d’Espanya de Cross Militar a principis de 2001. Resideix a Madrid. QUEROL ESCRIBANO, Josep. (Vinaròs). En agost de 1921 cursa el tercer any en l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo. En març de 1931-agost 1933 era Tinent. RABASA DOMÉNECH, Silvano. (Vinaròs). En 1916 era Cap (“Cabo”) del Regiment de Luchana. SANDOVAL, Geroni. General de l’Armada espanyola que va ser soterrat a l’església del convent de Sant Agustí el 17 de juny de 1647. SERRANO ADELL, Lluis. (Vinaròs). En juliol de 1931 era sargent d’ Infanteria a Larache. SERRET, Josep. (Vinaròs). Acaba d’Alfères a l’Acadèmia Militar de Toledo en juliol de 1924. TAPIA- RUANO NORMA, Enrique. ( ? 1894 – Vinaròs 1976). Militar. Va ocupar el càrrec de Capità de la Guàrdia Civil durant tretze anys en la nostra ciutat, durant la Dictadura de Primo i en els anys azarosos de la segona República en que va haver de disoldre escamots que es produien entre els paisans de dretes i esquerres, abans d’alguns mítins; va passar després com a Comanant a Bilbao i València, lloc des de la qual va retornar a Vinaròs com a retirat. Havia lluitat en la campanya d’Africa al costat del General Franco.VERDERA, Ernest. (Vinaròs). Soldat mort durant la primera guerra mundial en territori francés. VIVES BRAU, Lluís. (Vinaròs 1894-Orpesa 1939). Militar. En gener de 1926 era Tinent d’Infanteria. Va morir en acció de guerra, prop d’Orpesa, el 26 de maig de 1939 (1938?), ostentant la mateixa graduació. Consta la seua defunció al registre civil amb data 28-8-1946, amb una nota del jutge Xavier Soto que diu: «Muerto gloriosamente por Dios y por España». El seu nom formava part de la llista de caiguts vinarossencs, de la creu de la porta de l’església. La confussió de la data ens ve de que en la missa que es va celebrar a la nostra ciutat en 3 d’ octubre de 1938, anunciada en el Diari «El Mediterraneo» de Castelló, i en memòria dels «caiguts» vinarossencs, apareix ja com un de tals.

Milicia Nacional

miliciaForça cívic-militar creada en 1812 per la Constitució de Càdis, la qual establia que en cada localitat hi haguès una tropa composta per civils en proporció al seus habitants. L’1 de febrer de 1834, el Brigadier Rafel Hore, va convertir la força ciutadana en Batalló, el qual, segons acta de 9 de març següent se la va denominar oficialment Milícia Nacional. Va tindre la primera actuació de guerra o bany de sang en la trista acció de l’atac d’Alcanar en la que el nostre Batalló, format per uns mil homes, van ser desfets per les tropes de Cabrera morint seixanta un vinarossencs. Van comandar la nostra Milícia Nacional el propi Venceslao Ayguals d’Izco, sent alcalde. Com a tal, el 24 de març de 1839 va proclamar un encés ban per a que tots els varons de 18 a 50 anys anaren a inscriure’s: «los que vertieren la menor expresión que pudiere desalentar»…»La Reina, la Patria y la Libertad nos llaman a las armas. Maldición al que no las empuñe, maldición al que se muestre indiferente…». També formarien part de dita milícia Josep Galiana, Demetri Ayguals, Josep Carlos Juan, etc. En el Museu Municipal es conserva dins d’una vitrina la vara de dita milícia.