Categoría: Letra M

Fruit d’un caciquisme crònic, un retard econòmic permanent i una incultura brutal, es produí el fet de que durant el segle XIX, la província de Castelló fos la segona més analfabeta d’Espanya i la capital la que més; en 1910 més de la mitat de la població vinarossenca no sabia llegir ni escriure i provocava una manca de profilaxi total a les vivendes i els carrers. La brutícia i la immundícia dels corrals dels matxos s’amuntonaven contra les cases, i els orins es llençaven als carrers; la manca de clavegueres i de ventilació de moltes cases era tal que no debades proliferaven les aigües contaminades, les rates i tota classe de paràssits i es produien freqüentment epidèmies de pesta negra, tifus i colèriques que sovint mermaven la població. La mortalitat infantil era crònica i no desapareixeria fins entrat el segle XX. Arran d’un estudi que es va fer l’any 1849 sobre el nostre medi ambient, va publicar un interessantíssim treball Arturo Oliver en el setmanari “Vinaròs” de 21 de juliol de 1979. En 1990 va nàixer a la nostra ciutat “Apnal”, associació per a la defensa de la Natura i el medi ambient llevantí. L’increment que durant les darreres dècades va prenent l’ecologia i tot el que sigue respectar la natura, va concienciant cada vegada més l’opinió pública, en general, de tots els països del món.

S’han encunyat diverses medalles amb motiu de les festes relacionades amb els sants patrons com les que es mostren en la fotografia.

L’Ajuntament presidit per Ramon Adell va concedir la Primera Medalla d’Or de la Ciutat al general Francisco Franco, en sessió del consistori del dia 11 de gener de 1953. En sessió del 4 de maig de 1959 es va acordar fer l’estudi de la concessió de la segona medalla d’or de la ciutat a Joaquim Bau Nolla, en atenció als mèrits contraguts en el foment dels interesos d’aquest municipi; se li va imposar en les transcurs de les festes i fira del mateix any. En març de 1968 se li va concedir a Sor «Florentina», una monja de les anomenades “Sierves de Jesús” que va cuidar malalts en la nostra ciutat durant 56 anys, quasi exactament els mateixos que dita congregació va permanèixer en Vinaròs; el seu nom complet era Florentina Fernández del Castillo i era natural de Yecla. En 16 de maig de 1973 se li va concedir al Tinent General vinarossenc Tomàs García Rebull. Sense saber la data, també se li va concedir a Enrique i Tarancón. En març de 1976, l’Ajuntament presidit per l’alcalde Lluis Franco es va apresurar a concedir al Rei Joan Carles I, quasi recent nomenat, la medalla d’or de la ciutat, però aquest no les acceptava d’or. També es va concedir a la seua mort a l’ex – Alcalde Francesc José Balada, a titol póstum en el moment de concedir-li també el nom de l’avinguda en el lloc de la carretera coneguda també com “del càmping” que ell mateix va propiciar i construir .Darrerament l’Ajuntament va concedir medalles d’or al nadador Antonio Figueredo i a Francesc Batiste Baila, que havia estat presoner en el camp d’extermini de Mauthausen i a la monja de l’Asil, sor Maria Antonia Sánchez, els tres l’any 2004.

(Vinaròs 22-VI-1970). Doctora en Química. Després dels estudis de Química realitzats a la Universitat de Barcelona (1988-1991) es trasllada a Estrasburg, França, on es llicencia en Enginyeria Química en 1994 en la EHICS (European Higher Institute of Chemistry of Strasburg). Des de desembre de 1994 forma part del grup del Professor J. Weber en la universitat de Ginebra, Suïssa, on finalitza la Tesi Doctoral en Química Computacional en febrer de 1999 mentre continua treballant amb el mateix grup. Posteriorment es casà i es traslladà a viure a Wilmington, als Estats Units, on treballa per a l’empresa Dupont. El principal objectiu de la seua tesi fou l’estudi teòric i de model.lació dels sistemes de transició dels metalls.en particular els eixams inorgànics, més coneguts com sistemes organometàl.lics. Mª Josep parla el francés, anglés, alemamy i italià, a més a més de les llengües mares de valencià i castellà. Ha col.laborat amb els més prestigiosos professors de Química europeus amb els que ha publicat diversos treballs des de 1997; ha participat en nombrosos simposiums, congressos i donat conferències arreu de centre Europa.

(? –Vinarós, juliol de 1816). Alcalde de Vinaròs en l’Ajuntament de 1816; va morir precisament ocupant dit càrrec. Sent alcalde en 1815, es va baixar a la Mare de Déu de l’ermita per rogatives d’aigua i en la processó que se li va dedicar, Mayó anava acompanyat del Tinent General Lluis Lacy, del Mariscal de Camp Joan Antoni Martínez i del Coronel del Regiment de Canàries,Demetri O’Daly, a més a més de molts altres oficials i sub-oficials. Regidor en l’Ajuntament de 1810. Mestre cerer, pastisser, comerciant i tractant. Va adquirir moltes propietats de Manuel Febrer de la Torre, de qui va ser apoderat, tenint la seua vivenda en la casa del Casino antic, a la raval del Socors, contigu al carreronet de Paco «l’Hort», avui dia carrer Doctor Fleming. Pareix ser que la bona vida del gloriòs miliar Manuel Febrer de la Torre per Madrid, van fer-li descuidar els negocis dels quals es va aprofitat Francesc de Paula Mayó, ja que en una escriptura posterior s’afirma “(…) por el mérito contraido en grado heroico le ocasionaron la confiscación absoluta por el enemigo de los crecidos bienes que posehia y de todas sus cuantiosas fincas, vinculados y rentas con que vivía en la abundancia con su familia en la Villa de Vinaroz, de donde es natural. De sus resultas se vió precisado por un lado a contraer algunas deudas y por otro a poner la administración de sus fincas, concluida la revolución, en manos de una persona que lexos de repararlas las han destruido, particularmente en el ramo del viñedo, que forma la mayor parte de la riqueza en aquel País por disfrutarlas con exceso sin las correspondientes labores”. (Gómez Sanjuán. Personajes del siglo XIX (V). Butlletí del CEM, nº 23. 1988)

Nom que es donava als anys vint a un carreronet sense sortida o atzucac que hi havia al carrer Socors, anomenat d’Ortembach o entrada a l’hort de Paco “Saleta” i que en temps moderns es convertiria en l’actual Avinguda Doctor Fleming.