Categoría: Letra M

(Vinarós ?-?). Fill de Francesc de Paula Mayó. Com a síndic de l’Ajuntament havia jurat solemnement (dia 16 de juliol) la nova constitució de 1837 i va compil.lar un padró de cases aptes per a allotjar tropes, datat el 22 de febrer de 1839. Obtinguè el càrrec d’alcalde de Vinaròs des del 13 d’agost de 1856 fins a l’acabament de l’any. El 26 del mateix mes va sol.licitar a la Reina Isabel II una casa de Misericòrdia per als vellets desemparats, a la que es destinaria el 80 per cent de les vendes de les finques de propis, sent aprovada dita petició el 15 i 24 de setembre.

Camp d’extermini nazi on van morir milers de persones a les acaballes de la segona guerra mundial. En ell van ser internats entre d’altres nacionalitats, 9.067 espanyols, dels quals en van morir 6.784. Entre ells destaquem a sis vinarossencs: Sebastià Forner Sabater, nascut el 22 de maig de 1915, fill de Baptista Forner, del Camí Carreró, 40. Mort el 16 de desembre de 1941; Artur Juan Zaragozà, nascut el 19 de maig de 1896, casat amb Ramona Pla Pla, resident a Barcelona i que morí l’1 de novembre de 1941; Francesc Lucas Ripoll, nascut l’11 de novembre de 1902 i casat amb Dolors Forner Sabater que residia a Vinaròs al Camí Carreró, 40; va morir el 28 de novembre de 1941; Antoni Ramelleira Codorniu, nascut el 3 de març de 1916, fill de Lluïisa Codorniu Riba, la qual vivia al carrer Major, número 24; va morir el 14 de novembre de 1941. Allí a Mauthaussen quedà com a testimoni de la barbàrie la gran escalinata de pedra que els presoners van construir. Un vinarossenc, d’ofici pedrapiquer, va construir la làpida sepulcral de la mare de Goëbels i això va permetre dur millor vida a alguns dels seus companys per la sobra dels seus aliments. Va sobreviure per a relatar-ho el vinarossenc Francesc Batiste Baila, el qual va esriure diversos articles al setmanari “Vinaròs” baix el títol de «Rememorando» en 1994 i el llibre “El sol se extinguió en Mauthaussen”, amb pròleg d’Alfred Giner Sorolla. El mestre vinarossenc Joaquín Sanz, qui exercí a Tavernes de Valldigna, també va sobreviure a aquest infern nazi i publicà en el setmanari Vinaròs “Homenaje en Tarragona a los deportados a la alemania nazi” (2-VI-1984).

El primer matrimoni civil efectuat en la nostra ciutat en la actual democracia ja molt avançada, el va realitzar a l’Ajuntament l’alcalde Ramon Bofill, sent els constraents la parella de joves formada per Mª Josep Lorente Alarcón, de 25 anys, i Alberto Sanz Borràs, de 29. Es va dur a terme a l’abril de 1995.

Vide plaça de sant Telm.

Vide Centro Maternal.

Segell per a obliterar els timbres de les cartes. A Vinaròs, apart dels mata-segells normals utilitzats per correus per a obliterar els segells, les diferents entitats i associacions filatèliques han fet diversos matasegells commemoratius de diversos aconteixements coincidint amb exposicions filatèliques que són els que segueixen: commemoratiu de la “Exposición Nacional de Paloma Mensajera” (1978), IV Centenario de la Arciprestal (1986), II Congrés d’Història del Maestrat (1987), Homenaje al grupo folklórico “Les Camaraes” (1989), Plaza de Toros (1990), 750 Aniversari Carta Pobla i III Congrés del Maestrat (1991), Carnaval de Vinaròs (1992), I Centenario de la Luz de Gas (1993), IV Centenario Bendición de la Arciprestal de la Asunción (1994), Homenaje al Historiador Borrás Jarque (1995), Vinaròs terra del Llagostí (juny de 1996), Homenaje al pintor Puig Roda (octubre 1996), 150 Aniversario carretera de Morella, Nacional 232 (1997), Cinquentenari “Navelate” (juny 1998), 60 Aniversario “Correo Submarino” (desembre 1998), Inauguració de la Seu Social Caixa Rural-Vinaròs (2000).