Vide Escorxador Municipal.
Masells
Vide Mesells.
Masdemón Durán, Salvador
(Tortellà, Girona). Alcalde de Vinaròs. Era lliberal i poc amic del clergat, dessignat el 20 de desembre de 1874 pel general Jovellar. El 20 de juny de 1885 va organitzar un gran homenatge al general. Era un ric propietari i estava dedicat al comerç del carbó, ferro, vins, etc. Es conserva abundant correspondència referent als seus negocis. Va donar un gran impuls a la fira que es celebra des de llavors ja d’una manera continuada i a la creació i construcció de la plaça de bous. Treballava per a ell com escrivent Cayetano Treserra, l’autor de “La perla de la Illeta o els Carlistes en Vinaroz”. Era propietari d’una gran finca situada junt al Caminàs i al camí Fondo, coneguda encara ara com “corralet de Masdemón”, que estava tota envoltada d’un gran mur amb garites per a sentinelles en els quatre cantons, alguna de les quals encara es conserva.
Mascarós
Nom d’un antic molí al Riu Sénia.
Masa coral
Vide Centro Instructivo Republicano.
Mas
Explotació agrària envoltada de terres de conreu, molt tradicional en les nostres comarques. Entre els noms de masos que hem trobat de Vinaròs, tenim: MAS D’EN BORRÀS. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal citada en un padró de riqueses de l’any 1811. MAS D’EN BRAU. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, situada junt a la carretera de Càlig i abans d’aplegar a les Basses. MAS D’EN CERDÀ. Nom d’una de les partides del nostre terme citada en el padró de riqueses de 1811. MAS D’EN JOAN GAVALDÀ. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647. MAS DE MESTRES. Nom d’un camí i d’una de les partides del nostre terme municipal., on es troba l’Hospital Comarcal, l’Institut de F. P. i el col.legi Baix Maestrat, tocant a la partida Argamassa o Argamasses. MAS DEL PASTOR. Nom d’una de les partides de terme. Es troba en terrenys situats dalt de l’autopista, pujant pel camí “Carretes” o de Rosell. MAS DEL PI. Nom d’una de les partides del nostre terme, tocant al riu Sénia, a la vora de Catalunya. Es deia així per l’enorme mas i pi, amb un extensa finca, que encara existeix a la vora de la carretera d’Ulldecona. El mas té la curiositat de tenir una espadanya amb una campaneta que s’utilitzava per avisar els treballadors a l’hora de dinar o de replegar després de les feines campestres. MAS DELS PUJALTS. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647: “(…) … y tota quadra fins el Camí del Molí d’En Tarragó, passant per lo Mas dels Pujalts, seguint dreta via a la rambla del Riu, al Camí de Paníscola”. Vide Devesa dels Fruytals. MAS D’EN URGELLESA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647. MASET ROIG. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.