Martínez Bande, José Manuel

(¿?). Militar. Autor del llibre sobre la guerra civil espanyola titolat “La Llegada al Mar” que obviament tracta del paper de Vinaròs en el desenllaç de la Guerra Civil espanyola, que quasi es donava per acabada.

Martínez Aguilar, Joan

Guàrdia carabiner. Acusat del crim d’haver abusat i assassinat a Mercedes Coll Fibla el 30 de juliol de 1924; aquesta xiqueta canareva de dotze anys que vivia amb els seus pares al camp, prop del Saldonar, va ser enviada a la ciutat i ja no va tornar. El seu cos el van trobar uns mariners al dia següent, surant a la mar, i amb un tir al cap. El Sr. Martínez que estava de guàrdia per aquella zona va ser acusat del crim i va pagar amb la mort, a pesar de que en desembre de 1925 l’Ajuntament havia demanat l’indult de la pena. (qui això escriu recorda que sent escolanet, en la dècada de 1950, va sentir comentar que un moribund va confessar-li a l’arxiprest Jaume Sirisi abans de morir que havia sigut l’autor de l’execrable crim i que volia que es fes públic des del púlpit. Testimoni que l’autor d’aquesta present obra recorda però que no ha pogut mai testimoniar amb altres persones. Possiblement sent un crio ho sentigués comentar per la sagristia entre els capellans o algú més, però que, a lo millor, el cas no es deuria fer públic per no deixar la justícia en mal lloc, dins d’un règim franquista tant contrari a la llibertat d’expressió i altres. El referit carabiner pareix que fou pare d’un famòs presentador de notícies esportives de televisió espanyola). Vegeu Platja del Crim.

Martí i Mora, Francesc de Paula

(Xàtiva 1761-Lisboa 1827). Taquígraf. Havia estudiat gravat en l’Escola de Belles Arts de València i després a Madrid. En 1799 va publicar “Estenografia o arte de escribir abreviado” i en 1803 “Taquigrafia castellana” que va tenir gran difussió, fent-se nombroses edicions durant els segles XIX i XX. En 1921 encara la seua obra es va adaptar al català. La relació amb Vinaròs fou anecdòtica. Vegeu Taquigrafia.

Maroca

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal citada en el padró de riqueses de l’Ajuntament de 1811.