Categoría: Letra M

Celebra la seua festivitat el 8 de setembre. En llibres de protocols antics de 1606, es coneixia com Vall deves Ponent» (Bover Puig. Setm. Vinaròs. “Toponims”). En 1842 se li va posar el nom de «Alameda». En 1884, l’Ajuntament va prendre l’acord de posar-li el nom de Febrer de la Torre, per ser el carrer d aquesta família noble i militar vinarossenca, però aquesta determinació no es va dur a efecte. En 1895 se li va canviar el nom, posant-li el de Ruiz Zorrilla amb motiu de la seua mort. Aquest Manuel Ruiz Zorrilla havia sigut president del Consell de ministres durant Amadeu Primer, i havia participat en la Revolució de Setembre. Va ser Cap del Partit Progressista Revolucionari. L’11 de setembre de 1926 se li va posar a dit carrer el nom de carrer Alfons XIII, perdurant durant la Dictadura de Primo de Rivera. En ella es trobaven les cases dels Febrer de la Torre, (Convent de Monges), Casa Membrillera i «Palacio » (Cine Ateneo), amb la torre de Ballester (1609) en mig d un gran hort. Dita torre es va convertir a principis de segle (1909), seguint les modes del moment, en una torre “d’opereta» com li deia el Sr. Membrillera.

Celebra la seua festivitat el 7 d’octubre. També es coneixia amb el nom de carrer de l’Arc i era on es troba l’antic edifici del Consell o primitiu Ajuntament, edifici notabilíssim del segle XV, on es reunirien possiblement els compromisaris del Compromís de Casp. Té en la part de baix la seua llotja d’estil gòtic com la tenen tots o quasi tots els ajuntaments primitius de la comarca (Catí, La Pobla de Benifassar, Cinctorres, Culla, etc.) Es va dir també carrer de la Carniceria per eixe motiu ja que les llotges eren per a negociar el preu de la llana i posteriorment per a carniceries. La construcció de l’Ajuntament en forma d’arcades apretades en mig de la població murada denota que les cases estarien ja molt constrenyides dins del recinte i per aquest motiu s’hauria d’aprofitar eixe espai en alt, al qual s’accedia per unes escales de pedra exteriors. Té en la finestra gòtica amb gelosia l’escut més antic de la població format per una ala aixecada dins d’un losange. Res segurament té a vore dit escut amb el senyor d’Alòs, mai documentat històricament a Vinaròs sino un resultat d’escut parlant de voler identificar el nom de la nostra població de Vinalaròs amb una «Vinya d’Alòs», per ser sempre el nostre poble un empori del vi.

Va des del carrer Sant Sebastià, conflueix amb el de Sant Pasqual o Barranc i és paral.lel al de Sant Gregori, dit en un temps d’Alcanar, circumstància aquesta que deuria influir en la denominació a la Verge Canareva. La Mare de Déu del Remei està íntimament lligada a la Victòria de Lepant, en quin mateix dia es va celebrar la victòria espanyola. En l’ermita del Remei d’Alcanar es pot vore un gran plafó de rajoles fines molt antigues i procedents de les fàbriques reals on es representada la famosa batalla. En dit carrer es troben dos atzucacs, el de la vivenda de la Sra. Empar Capdevila, ja difunta, i el denominat d’En Francesc Locella i Cruz.

Vide C. Ràfels Garcia.

Vide Carme.

Es celebra la seua festa el 16 de juliol. És estret i paral.lel al carrer de sant Cristòfol.