Mare de Déu de la Esperança, Carrer de
March, Carrer d’Ausias
Es també conegut, amb el seu paral.lel, com carrer de “l’Aleman», per ser el malnom o renom del seu constructor, Sebastià Brau. El carrer com a tal va ser retolat en gener de 1966 posant-li el nom de «IV División de Navarra» per ser aquesta unitat militar la primera que va entrar de les tropes franquistes a Vinaròs el dia 15 d’abril de 1938. Amb l’adveniment de la democràcia se li va canviar el nom (acord municipal del 5 de març de 1980) pel que ara ostenta.
March Bendrich, Bárbara
(Vinaròs 15-IX-1607 – 10-III-1695). Venerable. Religiosa professa de la Tercera Orde de Sant Agustí, morta en opinió de santedat el dia 10 de març de 1695, als 87 anys. Va ser soterrada en la capella de la comunió del convent de Sant Agustí.
Marató Popular
Promogut per diferents entitats del poble no ha tingut continuitat tots els anys. Iniciat en 1979 amb l’adveniment de l’actual democràcia ha tingut una vida intermitent. Ens els primers anys era organitzat per una comissió integrada pel Centre Excursionista, Club Ànimes, Club d’Atletisme “Baix Maestrat”, Penya d’Atletisme, etc. verificant-se el quart marató popular el 9 de maig de 1982. Després veiem que es reprén pel Patronat Municipal d’Esports i l’únic que importa és la participació. Es corre en diumenge variable en el mes d’abril. (El 12 marató d’aquestes característiques, es va verificar el 29 d’abril de 2001, amb un total de 650 participants).
Marítima Terrestre, La
Societat de mariners i Pòsit de Pescadors constituit en juntes de 8 i 27 de gener de 1924 en el local que ocupava «El Progreso» a la Plaça del Santíssim, núm 4. Va ser el seu primer president, Sebastià (Pasqual) Fontanet Fontes. Una altra vegada que apareéis és en gener de 1926, en que hi ha noves eleccions per als càrrecs que van quedar així: President Agustí Mateu Comes, Vice, Bautista Bens Enento, Scrtrio. Emili Boix, i vocals Bta. Libori, , Bta Clará, Frco. Bellafon, Ramon Comes Bordes, Agustín Vidal y Bta. Bel Casanova. TROMPETERO Vicente Guardino y conserje José Amela. Destaquem el càrrec de Trompetero. Perduraria poc i se li reconeix poca activitat. Pareix que funcionava com una mutualitat per als mariners que no tenien ni vacances ni pensió ja que en 1932 encara apareix que recaptava almoines en un “cepillo de veteranos”.