Categoría: Letra M

Vide carrer de l’Àngel.

Es denomina actualment carrer del Mar un dels que conformen la Colònia Europa.

Nom d’una urbanització moderna de xalets de la Cala Puntal en la partida Aigua Oliva, construida als anys vuitanta.

El nom de Vinaròs encapçala els següents mapes nacionals:
1. MAPA GEOLÓGICO DE ESPAÑA. Instituto Geológico y Minero de España. E-1: 50.000. VINAROZ Nº 571-571 Bis 31-22 (sense data)
2.- MAPA GEOLÓGICO. Instituto Geológico y Minero de España. E 1: 200.000. VINAROZ – 48 (sense data)
3.- VINAROZ. Edición militar. Nº 571-571 Bis. E- 1:50.000. Efectuados los trabajos Geodésicos y Topográficos por la Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral. Primera Edición 1947. (Existixen edicions posteriors)
4. VINAROZ. Sheet 571. E-1:50.000. Map field edited by Consejo Superior Geográfico, 1968. Prepared and published by de Defense Mapping Agency Topographic Center. Washington D. C. Compiled in 1955 by photogrammetric methods.
5.- MAPA MILITAR DE ESPAÑA. VINAROZ . 8-6. E. 1:200.000. Servicio Geográfico del Ejército. 1969.
6.- MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL. LA BARBIGUERA. Nº 571 bis. (32-22) E- 1: 25.000. (1979)
7.- MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL. VINARÒS. Nº 571 II. (31-22). E-1:25.000. 1984

Un descendent d’aquest personatge, Lluís Nicolàs Manso i Morales, Marqués de Ribas del Río Jarama es va casar amb la vinarossenca Teresa Mayó Sirés i van ser propietaris del molí de fabricar paper d’encigarrar denominat llavors de San José i desprès de l’Hospital, situat a la vora del riu Sénia i prop d’aquella població. Foren per tant els successors de Joan Baptista Lostau, l’anterior propietari del molí. Pareix que alguns investigadors o historiadors van consultar els llibres parroquials i el rector mossèn Enric Porcar va posar l’esquella al gat difonent que un virrei del Perú era vinarossenc, cosa per tant no certa. Gómez Sanjuán de seguida va picar i va escriure sobre J. A. Manso en el setmanari “Vinaròs” del 3 de febrer de 2001.

Campanya contra la fam. En la nostra ciutat es recullen per aquesta entitat, anyalment, almoines per a combatre la fam al món. (En 1992 es van captar 1.464.000 pessetes).

Bisbe de Tortosa. Apareix citat en la nostra Vila com a signatari de l’aprovació dels estatuts de la Confraria de sant Telm, erigida pel Gremi dels mariners, el 2 de juny de 1611. Es citat també anteriorment en el curiòs bateig de 7 d’octubre de 1609, que ens aporta, entre mig, el detall curiòs històric de l’expulsió dels moriscos: «I fonch lo dia que comensaren de venir los moriscos de la terra del Regne de València pera embarcarse pera Berberia, regnant lo rey Dn. Phelip tercer, sent Pontífice Paulo quint, bisbe de Tortosa Dn. Pedro Manrique de Lara...