Títol que ostenta l’Ajuntament de la nostra ciutat, així com també l’ostentava la vila en segles passats. El títol de «Magnífic» que es dóna a l’Ajuntament de Vinaròs apareix com posat de moda en temps del Rei Catòlic, segons documents. Des de l’Edat Mitjana aquest títol precedia els noms de les persones principals, de ciutadans i també de les primeres autoritats municipals i eclesiàstiques com el Justícia i Jurats i el Rector. Es el títol també que ostenten molts ajuntaments de l’estat espanyol i els rectors de les universitats. La permanència molt continuada en el temps d’aquesta utilització en nombrosos documents expedits per les nostres autoritats devia ser l’origen d’aquesta costum que encara apareix vigent en els nostres dies, afavorida molt possiblement per la plèiade d’estudiosos de la nostra història i per la sèrie de bons secretaris que a l’Ajuntament s’han succeït. Per tant no cal buscar-li cap origen extraordinari o privilegi excepcional perquè l’autor suposa que no el hi ha.
També a la llarga tradició amb que es nomenaven els Justicia i jurats, en eixa època foral. Trobem eixe títol donat per tant a la Vila, i són prou abundants els documents en que apareix desde el segle XVI, com en l’acta de benedicció de la nova església (1594). En dit document es citen com magnífics, a més dels: Lloctinent de Comanador, dels Justícia i Jurats, el Rector , i un altre sacerdot que és Doctor en Teologia. Tenim, per exemple, quan el Síndic de la Vila fa peticions al Clergat es dirigeix a ell i ho fa dient que és a petició de la MAGNIFICA VILA. Eixe títol el trobem repetit en profussió el 4 de maig de 1675, quan es demana celebrar la festa de Sant Gregori; el 10 de març de 1700 i en 16 del mateix mes, quan sol.licita que es baixe a la Mare de Déu de la Misericòrdia. També apareix posteriorment en una patent de sanitat de l’Ajuntament de 1799, dibuixada per Antoni Piñol, plater, en el seu encapçalament diu textualment:» LOS MAGNIFICOS SEÑORES JUSTICIA I REGIMIENTO DE ESTA MAGNIFICA VILLA DE VINAROZ«, «Vinaroz y Nª Srª de la Misericordia», en la revista S. Sebastian, de maig de 1908. Pel que respecta a altres ajuntaments, direm que per exemple Castelló, Sogorb, Traiguera i Benicàssim tenen o utilitzen el títol d’Excelentíssim; uns altres -l’immensa majoria- com Benicarló, Vall d Uixó, Vila-real, Nules, L’Alcora, Artana, Alcalà de Xivert, Betxí, per dir-ne uns quants, empren o s’auto-denominen «Il.lustríssim». Y solament l’ajuntament de BORRIANA gasta el mateix títol de MAGNIFIC que el nostre. Finalment, alguns ajuntaments més modest no en utilitzen cap per manca, seguríssimament, de tradició. Pel que fa a les llegendes, Morella ostenta la de Fidel, Forta i Prudent (Fidelis, fortis et prudens); Peníscola el de Fidelíssima Ciutat o també el de Nobilissima Fida attque Fidelisima; Nules llueix la llegenda de «La Muy Leal y Fidelísima Villa y Honor», Albocàsser la de Muy Leal i Noble, etc.; Vinaròs com hem dit va utilitzar durant segles el de «Magnífica Villa» i ara, per privilegi concedit per les Corts en temps de la Reina Isabel II, el de «Molt Noble i Lleial Ciutat«.
Magí, Carrer del Bisbe
En 1881 i en 1884, la ciutat volia dedicar-li el carrer Nou al bisbe vinarossenc Raimundo Magí, encara que l’acord municipal no va prosperar.
Magí Gómez, Raimundo Melcior
(Vinaròs 6-I-1732- Guadix 26-IX-1803). Bisbe de Guadix. De l’ordre de la Merced. Orador de S. M. Fill de Domingo Magí i Rita Aspa. Va nàixer en gener de 1732 en el raconet de la primera casa de la plaça de sant Agustí, que és cantonera i fa frontera a l’església de l’ex-convent (Bar Albocàsser). Va ingressar en l’Ordre de la Merced, en la que va alcançar els graus de Lector, Mestre i Provincial. Va permanèixer llarg temps a Roma. Al seu retorn a Espanya va mantenir una profonda amistat amb el valencià Felip Beltran i García, Bisbe de Salamanca i Inquisidor General, antijesuita i amic de Mayans i Ciscar, el qual li va encarregar les “Constituciones del Real Seminario de San Carlos de Salamanca” (1783); a aquell (Felip Beltran), li va dedicar una oració i sermó amb motiu de la seua sentida mort. Va pertanyer al cercle d’opinió madrileny filojansenista de Pérez Bayer, natural aquest de Benicàssim. El 23 de maig de 1786 va ser nomenat Acadèmic d’Honor de la de Sant Carles de València, llegint el seu discurs el dia 9 d’octubre, versant sobre la teoria de l’art i de l’artista. Ocupant ja el càrrec de Provincial; va intercedir a instàncies de l’Ajuntament vinarossenc per a que el Fiscal del Consell de l’Estat augmentés el sou del mestre de Gramática. L’arxiu municipal conserva encara les cartes que es van creuar en 1791; així, el 27 de setembre, va notificar a l’Ajuntament de la nostra Vila haver aconseguit 200 ducats com a sou del mestre de Gramàtica, especificant: «mis deseos se extendian a más porque devo tener mayor conocimiento de las recomendables circunstancias de essa ilustre villa por su situación, número y calidad de individuos, benignidad de su clima, solidez y excelencia de los ingenios que produce, pero yo mismo he tenido que contentarme a vista y consideración de las razones de su Señoría«. La resposta que va rebre dels vinarossencs, plena d’agraïment, diu, entre altres coses: «y llenos de reconocimeinto hemos colocado su atentíssima Carta en el Archivo de la Casa Capitular, en el expediente sobre Ordenes relativas al Magisterio de esta Gramática, y oposiciones que se han celebrado, para que sepa la posterioridad quanto deve su Patria a Vuestra Reverendísima«. En 1797 va ser proposat Bisbe de Gaudix i Baza, diòcesi que va regentar des de 1798 fins la seua mort, ocorreguda el 26 de setembre de 1803, als 71 anys i set mesos. Segons pareix, va ser un dels bisbes que va donar suport a l’intent de cisma de signe regalista de la monarquia espanyola al morir el papa Pius VI, -decret d’Urquijo i Caballero de 1799 – la qual pretenia situar al clergat i prelats baix l’autoritat del Rei i del Primer Secretari d’Estat. Com a oncle que era del Pare Cabadés i Magí, pareix que li va produir gran disgust la seua conducta díscola i els seus escrits envers l’Església; en una carta de Mariano Canet a un amic de Madrid, li contava: «En este Correo escriben de essa haverle administrado la extremaunción al P. Magí de resultas de una pulmonia, que le cogió luego que vio en la Corte a su Sobrino el P. Cabadés.» (Vide Cabadés). Va deixar inèdit un «Informe al Tribunal de la Inquisición». A Vinaròs, el regidor Agustí Caballer va demanar en 1884 que se li dediqués el carrer Nou, acord que finalment no va prosperar.
Maestrazgo, El
Nom d’una coral vinarossenca. Amb el nom de «Coro Vinarocense El Maestrazgo», subtitulat com «Primera Valenciana» va ser fundat en 22 de setembre de 1862. Es conserva encara el seu estendart per la família Gómez Sanjuan. Pertanyia molt probablement a una de les associacions euterpenses. En juny de 1864 va actuar a Barcelona, junt amb moltes altres corals, en un festival concurs, organitzat per la Societat Coral “La Euterpe”, presidida per Josep Anselm Clavé. Va estar vigent fins els anys 20 del s. XX.
Maestrazgo
Butlletí o publicació política del carlisme comarcal aparegut en 1972, fundat pels alcaldes de Vinaròs i Ulldecona, Francesc Balada i Ramon Forcadell respectivament. Pareix que també l’imprimia Mialfo de Castelló. No tenia aparició definida ja que en abril de 1973 surt el solt corresponent als números 9 i 10. Portava com a subtítols les paraules «Dios, Patria, Fueros, Rey». En el referit número apareix una extensa mostra de la jornada carlina que es va promoure en Vinaròs vuit anys abans, el 19 d’abril de 1964, en la que intervingueren militars i polítics ex-combatents. Amb el títol de “Operación Maestrazgo” ha publicat un llibre Jose Mª Domingo Arnau en maig de 1998, en el que apareixen nombroses referències a Vinaròs, així com a Balada, a la data del dia 19-IV-1964, a simpatitzants carlins vinarossencs, etc.
Maestrat
Butlletí d’ informació interna del PSOE de Vinaròs. S’ imprimia a S. Carles de la Ràpita en Dassoy. Pareix ser que el primer número va aparèixer després del colp d’ estat que va donar al Congrès dels Diputats el coronel Tejero, en 21 de febrer de 1981, perquè surten moltes referències al fet. S’ aportaven colaboracions dels pobles veïns com Càlig, Cervera, Sant Rafel, Sant Jordi, Traiguera, Peníscola, Cinctorres, Vinaròs, Benicarló, etc.