Categoría: Letra M

En un circuit habil.litat al llit del riu Cervol es va celebrar la primera prova d’aquesta modalitat el 12 d’agost de 1966. En la partida de Les Soterranyes ja apareix anys després una pista fixa, on ja s’han fet proves puntuables per a campionats regionals.

Es va constituir dita societat esportiva en febrer de 1960, presidint la primera junta José Sabaté Bort (a) Figuero. Els seus estatuts van ser aprovats per Governació al setembre. Tenia com a local social el primer pis del café “Mediterràneo”. En els primers temps s’organitzaven competicions denominades “gimkanes” que es duien a terme pels recintes firals. Membres destacats foren Casimiro Teruel Soler, Agustí Serrano Monzonís, Josep Serrano Miralles (Mallol), Josep Griñó Salvador, Alfred Valls Company, Salvador Pascual Prats (Vadoro), etc.. L’entitat ha organitzat curses molt espectaculars durant les festes i en diversos anys, tenint molta pujança en els primers temps. Entre els participants que al llarg del temps han destacat es pot citar a Ricardo Tormo. En febrer de 1967 va ser renovada la junta i presidida des de llavors per Joan Cucala Valls. En març de 1992 l’entitat comptava amb 250 socis i era president, Ramon Guillen. El periodista Julio Vidal va recopilar per eixe temps en un escrit tota la trajectòria d’aquesta entitat que s’havia tornat a posar de moda amb la recuperació i entusiasme per les motos i cotxes antics. Manolo Fonellosa era llavors el president de dita entitat.

Construcció que servia per a regar les sénies, format per un pou envoltat d’una base redona i elevada de terra, reforçada en pedres per les vores i amb un artilugi de fusta o ferro que en girar arrastrava unes cordes grosses (rest) en els que es lligaven els cadufs de ceràmica o pots de llanda amb un foradet i amb els que es pujava per tracció animal (haca o matxo) l’aigua del pou a la superfície. D’aquestes construccions en hi havia més de sis-centes per les finques més pròximes a la vora del mar en el segle passat. Actualment en queden algunes que s’han transformat, sent utilitzades amb energia elèctrica i sols queda testimonial la del Josep Miralles, “Lo Xano”, enfront del col.legi Sant Sebastià.

L’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” va realitzar els primers anys de la seua creació en 1977 i 1978 unes “Mostres” de records vinarossencs o exposicions que es van dur a terme en el saló de plens de l’Ajuntament durant les festes majors. Com en aquells primers anys de la transició política a l’actual democràcia s’havia suprimit la publicació del setmanari “Vinaròs” per no polititzar la nova situació creada, no van quedar reflectides en cap periòdic local. Principalment es van exposar les obres d’orfebreria de l’Arxiprestal el primer any i quadres del pintor Claramunt, i a l’any següent, llibres de l’escriptor Ayguals d’Izco, els primers descobriments del poblat ibèric, troballes submarines, antiga bandera de L’Aliança, bastó de manament de la Milícia Nacional, donacions fetes a l’Associació, etc. Aquestes mostres d’objectes cedits o donats a l’Associacó originaren i provocaren que en abril de l’any 1979 ja quedés inaugurat al carrer de Santa Rita baix el manament de l’alcalde Lluís Franco i del regidor de cultura, Ramon Grau, el Museu Municipal del qual es va fer càrrec la mateixa Associació “Amics de Vinaròs”.

Vide Murtera.

MORTALITAT INFANTIL. Gràcies als avenços de la Medicina la mortalitat infantil ha quedat totalment erradicada de la societat, però les xifres de mortalitat infantil a finals del segle XIX eren encara esgarrifoses. Així el metge vinarossenc Romualdo Vizcarro Prat, en el seu treball “Estudio Médico Topográfico de Vinaroz” que va elaborar en 1893, ens dona per al quinqueni de 1889-1893, les següents dades:
“Defunciones según la edad:
En el claustro materno………………3
Hasta 5 meses………………………..204
5 meses a 3 años……………………..402
3 a 6 años……………………………….94
6 a 13 años……………………………..26
13 a 20 años…………………………….31
20 a 25 años……………………..50
25 a 40 años……………………..77
40 a 60 años……………………..126
60 a 80 años……………………..283
80 a —…………………………….21
En 1920 es bategen 111 xiquets i 106 xiquetes, dels quals van morir 29 i 20 respectivament; en 1923 aquesta mortalitat infantil en la nostra ciutat encara fou un poc més elevada: van morir 30 xiquets i 21 xiquetes; i n’havien nascut dit any 93 i 97 respectivament. Vide Pestes i Epidèmies.