Categoría: Letra N

Partit format de l’escissió d’Esquerra Unida en 1997. Al poc temps de produir-se la referida escissió va vindre a Vinaròs la seua representant nacional Cristina Almeida, a donar suport als nous membres escindits (desembre de 1997). Com a resultat d’aquesta nova formació va produir-se al poc temps, la presentació de la moció de censura portada a cap pels seus regidors contra l’Ajuntament presidit per Jacinto Moliner, del PP, que donà l’alcadia altra vegada al socialista Ramon Bofill. Com a conseqüència, en la legislatura següent Nova Esquerra ja no va obtenir cap representant a l’Ajuntament, guanyant el Partit Popular per majoria absoluta.

Perdura encara el nom popular de Nou, encara que el carrer en si ja no és tan «nou», perquè podem dir que és bastant vell ja que segueix ostentant el mateix nom popular del segle XIX. En 1884 l’Ajuntament volia posar-li el nom de «Bisbe Magí», però l’acord no va prosperar. Va estar dedicat a la Mare de Déu de l’Esperança, i tenia la seua capelleta amb la imatge i fornícula fins els anys de mil nou-cents vuitanta i tants.

Grup nascut a Vinaròs en 1977. Estava integrat per joves de la localitat i de la comarca; alguns actors eren estudiants i altres treballadors. Van representar diverses obres, com la tragèdia grega “Antígona” al Teatre Ateneu en agost de 1979. En setembre de 1980 van escenificar “Un prometatge” i entre els actors destacava ja “Tiàn Gombau” (Sebastià Gombau Drago).

Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del dia 7 d’abril de 1999. El 9 d’octubre la Comunitat Valenciana celebra la seua festa.

Pel decret de Govern de 21 de setembre de 1967, s’aprova la nova demarcació notarial i així la nostra Notaria comprén les poblacions de Vinarós, Benicarló, Peníscola, Morella, Sant Mateu, Alcalà de Xivert i Vila-franca. Antigament, els antics llibres de protocols notarials es guardaven a l’arxiu parroquial, i eren coneguts popularment com baldufaris; n’hi havien en total 502 que comprenien els anys de 1586 al 1750 i de tots ells sols es conserven perquè es van salvar de ser cremats, dos en la passada guerra civil de 1936.

 

 

 

 

 

 

 

Els notaris dels que tenim notícia que han exercit el seu càrrec en la nostra ciutat tenim entre altres a:Mn. Adell que apareix en un bateig de 1553,Sebastià Gil (1594),Bertomeu Císter (1594),Miquel Meseguer (1594),Gabriel Bayerri (1592-1610),Onofre Joan Vilar (1606),Cristòfol de Ledesma (1615),Miquel Monfort (Jurat en 1629),Jaume Pujalt (Jurat en diverses ocasions (1656-1684),Joan Langlada (1670),Tomas Bonet (en 1584 i 1699, Jurat en 1686),Josep Berthomeu (1699),Maties Domingo Mallach (jurat en 1701),Joan Lanusa (1705),Benet Escribano i Esteller (1723-1752),Josep Lluis Ayza (1741), signa l’acta del nou orgue dels germans Salanova.Joan Baptista Borrell (1774),Pere Escribano (1790),Francesc Poy (1840 i 1856),Pedro Ramon Poy i Nadal (1871-1878),Joan Bta. O’Callaghan (1887-1913),Joan Costas Verdià (1908-1922),Francesc Mira i Orduña (1926, 1927),Joaquín Ubeda Saráchaga (1931-1933),Miguel Alcón Orrico (1942),Fernando García-Mauriño Longoria.(1947-1954)Trinidad Ortega Costa (1956-1966),Fernando Sequeros Valle (1968-1969),Francisco Sanz Pedrero (1974),Roberto Velasco Alonso (1975),Tobías Calvo Castillo (1976- 1977),Josep de Torres Jiménez (1979-1982),Juan Antonio Lopez Alonso (1986),Joaquín Olcina Vauteren (1991-1993). Junt a aquest darrer notari apareixJacobo Salvador García Castrillo, el qual es substituit per Manuel Manzanares (1992).(Les dades que es senyalen són anys en els quals apareixen en exercici).DISTRICTE NOTARIAL DE VINARÒS En 1968 el Districte notarial de Vinaròs comprenia les notaries de Sant Mateu, Morella i Vinaròs.

(Vinaròs 12-X-1962). Metgessa. Va fer el MIR a l’Hospital La Fe de Valencia on continuà després exercint des de 1999. Especialista en aparell digestiu, ha investigat, donat conferències i escrit en revistes especialitzades sobre l’enfermetat del Crohn, o enfermetat dels budells. Es membre de ACCU (Asociación de Enfermos de Crohn y Colitis Ulcerosa).