Categoría: Letra N

En les muntanyes com les del nostre entorn, la neu era amagatzemada en les anomenades «neveres» o construccions a l’efecte per a la seua venda posterior. Es reservava per a l’estiu, sent llavors traslladada en carros, venent-se per les cases i es consumia sols en les grans ocasions festives o per guarir malalts. Com a fenòmen meteorològic que es produeix molt rarament en la nostra població, la neu és motiu d‘alegria per als veïns. Les escasses nevades que per la seua poca intensitat ha gaudit, més que patit Vinaròs, i de les que es té notícia, s’han produit en les següents dades:
Any….Dia Mes i autor i / o document en que es cita
1726 febrer. Rvt. Bono. Efemèrides vinarocenses. Març. Rev. “San. Sebastián”, 7- III-19151822 Gómez Sanjuán. Cotejando con Borràs J. Setm. “Vinaròs”, 21-3-811860 15 o 19-II. Id.1883 7-XII. Rev. San Sebastián. Gener 1926. Setm. “Vinaròs”, 19671885 17-I. Id.1894 5-I. Id.1917 7-II. Rev. “Sant Sebastián”. (molt poca neu)1920 19-I. Borràs J. “Història de Vinarós” (Pàg. 521)1920 10-XII. Borràs Jarque. Op. Cit. Pàg. 5211920 18-XII. Setm. “Patria”1926 14-I. Borràs Jarque. Op. Cit. Pàg. 5381946 17-I. Bover Puig. «Curiosidades: Nevadas». S. “Vinaròs”, 19-I-19801954 4-II. Id. 1956. Rev. “Crònica de Vinaròs”, 6-II-19991960 11-I. Setmanari . “Vinaròs”19631-II Id.1964 7-III Id.1980 13-I Id.1987 7-III Id. Quantitat inapreciable
1992 ………Id. Quantitat inapreciable. Grans flocs

NEVADA DE 1860: La descriu així un comerciant coetani en el seu diari: «Dia 15 de febrero 1860 cayó una nevada de palmo y medio, 38 años que no se abia visto tan grande nevada, todo el dia siguiente estuvo la tierra cubierta de nieve y en los parajes raserosos duró 5 o 6 dias». La de 1894 va ser molt copiosa i va obligar a descarregar els terrats. La de 1920 va perdurar la neu, molt abundant, fins el dia 21.

Vegeu Profilaxi. La neteja pública es cada vegada millor, però no arribem encara a la concienciació que en aquest aspecte tenen els països anglosaxons i del nord d’Europa. Els carrers estan cada vegada més nets, pero ara proliferen els grafitti o pintades de parets amb dibuixos de colors i símbols dels grups de joves seguidors de diferents moviments com el “rap” que no són exclusius de Vinaròs, si no que s’imiten per tot el món civilitzat. De com els temps han canviat tenim el testimoni aportat pel metge vinarossenc Romualdo Vizcarro en el seu estudi. “Memoria Médico Topográfica de Vinaroz”, de l’any 1893. Diu així: “LIMPIEZA. A escepción de la calle Mayor, en todas las demás falta esa condición tan recomendada por la higiene. / En el arroyo vierten muchos vecinos toda clase de inmundicias sólidas y líquidas, animales y vejetales y minerales / Residuos minerales / El transeunte tropieza con frecuencia con aros de hierro, enmohecidos restos de latas de petroleo y de cajas de conserva, montones de vidrios, cascos de botella y conchas de moluscos. / El hierro que abunda mucho en nuestras calles combinase con el azufre de las materias orgánicas y forma el sulfuro de hierro que dá color negro y olor a huevos podridos al légamo de los charcos / Los fragmentos de vidrio ocasionan en los pies heridas de consideración; peor efecto producen las conchas de cañadilla (Murex brandaris) aquí llamado caragol punxent. Sus espinas calizas clávanse en las carnes y se rompen después de clavadas dando lugar a lesiones de larga duración. Según mis cálculos piérdense por aquel motivo más de 100 jornales que cuestan a las sociedades cooperativas más de 150 pesetas. / Residuos vejetales / Los residuos del reino vejetal abundan también. Briznas de paja, trozos de caña, escobajo de uva, rabos de berenjena, tronchos de col, mondaduras de patata, corazones de pera y de manzana, huesos de albaricoque y de melocotón, pepitas, pieles y cortezas de tomate, pimiento, naranjas, sandías, melón, etc. La persona que pisa en la acera uno de esos restos húmedos y resbaladizos tiene segura la caída. Los casos de fracturas y luxaciones graves que he visitado han recaído en mujeres siempre (quizás porque las faldas no les dejan ver dónde ponen los pies) de 60 a 70 años. Actualmente asisto a una con fractura de radio y cúbito a consecuencia de un resbalón en la acera de la calle Socorro frente al nº y otra hace algunos años con fractura de fémur por caída en la calle Dozal frente al nº.. / Cito los casos con algún detalle para que se vea la exactitud y la gravedad de los perjuicios que la falta de limpieza en las aceras ocasiona. / Y asiste cque consigno únicamente los casos graves porque las caídas, contusiones, rozaduras, y sustos producidos por aquella causa son muchísimos. / Animales vivos / En los arrabales, mulos y borricos toman el fresco impidiendo el paso por la acera al transeúnte que no se atreve a saltar ni agazaparse por debajo de la cuerda que sujeta la bestia a la argolla. En los puntos más alejados del centro de la Ciudad, cerdos, corderos, cabritos, pavos, patos, gallinas, palomas y otras especies tienen convertida en dominio suyo la vía pública. (…) Animales muertos / Abundan menos, pero son más peligrosos para la salud pública. . Como son más pequeños la vista no los nota tan facilmente como el olfato las percibe. Polluelos embrión, recién salidos del huevo o muertos pocos días después, ratas y ratones, víctimas de las garras del gato o de los garfios del cepo, son arrojados en medio de la calle donde permanecen insepultos más tiempo del que fuera menester. Diremos por último que en determinadas calles de la localidad como la del Poll, y en el estremo de la del Barranco, completan aquel cuadro alfombras y ovillos de pelo, montones de plumas que el viento esparce, agallas, espinas y escamas de pescado y heces humanas y de animales que atraen legiones de moscas, Si, comprendo que este conjunto es asqueroso; pero más vegüenza y sobre todo más perjudicial es el espectáculo que la realidad ofrece. El mal si hay alguno en lo que digo, no está precisamente en manifestarlo sino en que lo dicho sea verdad. / A consignar estos hechos no me mueve eldeseo de mortificar determinadas personalidades. Mi deber es señalar el mal para que otros pongan remedio. / Humedad del suelo / Depende de dos causas. En primer lugar, la poca inclinación del suelo en todas nuestras calles, hace que las aguas de lluvia se encharquen y duren muchos días hasta que desaparecen por evaporación y filtración. / En segundo término (y es el más doloroso), mantienen constantemente la humedad de nuestras calles, las aguas sucias de todo género que muchos vecinos vierten a ciencia y paciencia de los agentes del Municipio. Obran así más las (personas?) sucias, por natural suciedad y gusto de contravenir las ordenanzas municipales; otras, las más, porque no pueden obrar de otro modo porque carecen las casas de sumidero y letrinas. / Ahí está el motivo principal de la propagación de las enfermedades infecciosas, porque a la calle, lo mismo arrojan las aguas sucias del fregado de platos o que los orines y aguas que han servido para el lavado de las ropas de los enfermos, y en este caso, una vez filtradas y evaporados los líquidos quedan en seco y a merced del aire que las transporta a todas partes, los gérmenes de las dolencias infecciosas. / Ventilación / Falta en las calles deSan Cayetano, romero, Sta. Rita, Stos Médicos y Rosario. Los arcos y las construcciones que las ciegan debieran derribarse”. (L’escrit és encara molt més llarg, però ja es pot el lector fer-se una idea).

Varietat de taronja d’excepcional qualitat, detectada en 1948 casualment per l’empresari agrícola Adrià Gil Queralt, d’Alcanar, en una finca del terme de Vinaròs, en la partida Cales. Aquesta varietat es va originar per mutació espontània de Wàshington Navel. L’arbre és vigoròs, té bon desenvolupament i presenta certes espines. El fruit és de tamany mitjà tirant a gran, lleugerament inferior al ja mencionat de Washington Navel, i d’extraordinaria qualitat i que no té llavors. La maduració externa del fruit porta un lleu retard respecte a altres varietats, però la collita es pot efectuar al mateix temps. Les taronges poden aguantar durant molts mesos en l’arbre en perfectes condicions comercials. Encara que s’ha mostrat una varietat poc productiva, una bona aplicació de les tècniques de cultiu pot millorar sensiblement la seua producció. Es pot cultivar en quasi totes les àrees productores, però en les zones més tardanes és on presenta major interés comercial. Expandida posteriorment aquesta incomparable varietat de taronja, queda unida al nom de la nostra ciutat pel referit motiu. El seu descobridor, el Sr. Adrià Gil, va ser guardonat amb l’Orde Civil del Mèrit Agrícola. en maig de 1972.

(Vinaròs 1958). Tinent Coronel d’Artilleria. En desembre de 2005 estava comanant una força de 196 homes de les tropes de l’Agrupació Logística Expedicionaria SK-15, que Espanya mantenia a Kosovo.

1. La referència més antiga a aquest esport a la nostra ciutat la llegim en la Rev. “San Sebastián” de 28 d’agost de 1932 en que es diu: “Natación. En la carrera de 1.600 m. celebrada el pasado dia 24 en Benicarló obtuvieron un resonante éxito los jóvenes nadadores de ésta Sebastian Miralles, Manolín Bover y Pascual Barceló, clasificándose en 1º, 3º y 5º lugar respectivamente”. La pràctica formal d’aquest esport comença en 1940, i sempre es duu a terme al moll. Els pocs nadadors locals que participen en les escasses proves o competicions locals, provincials i regionals, eren Julio Chillida, J. Sebastià Farga, M. Talavera, Antoni Figueredo i Joaquim Garcés. En 1948 serien A. Figueredo, Ramon Pedrol i German Barberá, els qui guanyaven per clubs la competició del port de Castelló; afegint-se el germà d’Antoni Figueredo, Manuel, a l’any següent, que conquistaria quatre anys consecutius el primer lloc de la referida prova. També en eixos anys es donen a conèixer nedadors com Jaume Guzmán i Juli Soldevila. En 1950 les competicions ja es realitzarien en piscines i els nostres nedadors no estaven preparats perquè sempre entrenaven a la mar i dins del moll. La posterior història de la natació va lligada íntimament als nedadors Marcelino Rodríguez i els germans Figueredo (Manuel i Antoni), destacant sobre tot Manuel en un principi i després Antonio que als més de setanta anys encara continua guanyant medalles d’or com a veterà. Marcel-lí Rodríguez (o Fuster), sent quasi un crio, va ser el millor nedador i la millor promesa en aquest esport durant la dècada dels anys seixanta, no mai superat per cap altre, a nivell nacional, en aquells moments. Altres nedadors destacats han sigut Alfredo Gómez Carrasco, Manolo Cabanes, Tadeo Boix, Rafael León, Matamoros (a) Trompet, Manuel Miralles, Angel Brau, Felipe Fonellosa, Xavier Chesa, i un llarg etcétera. Antoni Figueredo Miralles segueix des de jove i després amb una edat ja avençada obtenint moltes medalles i rècords nacionals. La implantació d’aquest esport a la ciutat es va vore en moments àlgids amb la creació del Club de Natació i la construcció de la Piscina per la Caixa de Castelló. En 1998 l’equip local es nombrosíssim i amb moltes joves promeses.

2. Iniciat aquest esport d’una manera continuada cap als anys cinquanta (1954), ha anat prosperant creant-se el club esportiu Club Natació Vinaròs, sent una de les proves reina la travessia al port, la qual es celebra tots els estius.

Nom posat pels propis veïns a un dels nous carrers de la urbanització de xalets situats a la serra del Puig de l’Ermita a principis de l’estiu de l’any 2002. Recau en la també llavors batejada com Avinguda de La Closa, junt al Club de Tennis. També és el nom d’una urbanització moderna construida a la costa als anys vuitanta o noranta.