Orgue

orgue 2Segons documentació que mossén Bono va trobar a l’arxiu parroquial, l’orgue, en 1692, el va perfeccionar Roque Blasco, el mateix que l’havia construit. Dos artistes locals, l’escultor Jaume Morales i el pintor Vicent Guilló van treballar en ell, per assentar-lo i daurarlo, i en 1740 – apenes mig segle després – en van encarregar un altre als germans Nicolau i Maties Salanova, costant 1.500 lliures. Aquest es va estrenar la nit de Nadal de l’any següent, com constava per escriptura del notari Josep Lluis Aiza. Els angelets daurats de les portes de l’orgue antic es conserven en mans d’una família del poble. Estava instal.lat damunt de l’altar de Sant Josep.

 

orgue En novembre de 1922 el valencià Pere Palop va fer un nou orgue que es va inaugurar per la festa de Sant Sebastià de l’any immediat. L’havia pagat l’organista i fill de la nostra ciutat, mossén Joan Baptista Juan Banasco, amb diners estalviats durant una llarga estada en l’Havanna (Cuba). Aquest es va instal.lar damunt del canzell. És de consola de dos teclats de 56 notes i pedaler de 27; els dos teclats manuals poden acoplar-se entre si i cadascún d’ells amb el pedaler. Tenia originariament 16 registres amb pedals d’expressió, trèmolo i trompeteria. Durant la guerra Civil de 1936, a primers del mes d’agost, l’orgue va ser assaltat i els seus tubs van servir per a jugar els xiquets, que anaven pels carrers tocant les flautes, quedant pràcticament inutilitzat (en alguna església de població veïna de Catalunya va sevir al menys per ambientar les sessions de ball). Passada la contenda, tardaria molt temps en poder-se posar en l’estat actual. Es van fer per part d’artistes locals unes representacions de la sarsuela “Luisa Fernanda” el 21 de juny de 1949 i després es repetiria el 4 de juliol a benefici de la seua reconstrucció. Van colaborar 22 músics també del poble. Va dirigir l’obra el mestre Tomàs Mancisidor; Chaldy va fer els maquillatges, Julita Chillida va actuar de Luisa Fernanda, etc. S’ha escrit que ja en 1942 (?), el nostre orgue es va restaurar per la casa C. Estadella, de Barcelona, colocant els tubs per a sis registres (tres per cada teclat). Es van construir nous secrets auxiliars, per als tubs de major volum, que va situar en les parets laterals de l’interior i als dos costats de la persianna en el frontispici, el qual és molt senzill. També es va instal.lar un ventilador elèctric, mantenint el vell mecanisme manual anterior, per a casos d’emergència. La reparació no es va fer total ja que encara li mancaven nou registres (bordó, kelofó, violó, flauta cònica, ocarina, trompeta real, clarí, fagot-oboe i quinzena de ple). L’estat actual de l’orgue, segons estudi realitzat per I. Arrieta, es acceptable, tenint en compte que han passat 55 anys de la seua reparació, però necessita un repàs general, començant per la neteja i un tractament contra el corc. Més de 7 milions de pessetes costaria la seua total reparació en intencions dutes pels membres integrants del “Bloc de Progrés Jaume I” local en setembre de 1996, que encara dormirien, a no ser que en campanya promoguda per la Caixa Rural local i amb aportacions de fidels, i gràcies principalment a l’interès mostrat per l’organista Rosend Aymí Escolà, director de la Coral “García Julbe”, s’ha pogut posar en 2005 al màxim nivell, amb tubs i peces de la mateixa fàbrica alemanya que va produir els originals i que encara es troba vigent en els nostres dies.

orgue 3

Organista

Aquest càrrec, molt important des del segle XVII, anava lligat amb el de Mestre de Capella. Es troben documentats com a tals organistes o també «Mestres d’Orgue i Capella», els personatges següents, de la Parroquial de l’Assumpció:
Francesc Prima, mossén, 1594
Jaume Sabater (Çabater) (1659-1678)
Mossén Josep Doménech (1694, – 1738)
Manuel Serranía (1738-1750)
Josep Antoni Planelles
Francesc Climent
Francesc Josep Ortí (+1763)
Antoni Puchol, mossén (1799)
D. Mariano Ledesma (va passar a Sevilla i després a la Capella Reial de Madrid)
Ramon Gomis (1806)
Fra Jaume Ferrer, de Cervera, (Provisional)
Josep Bonau, de Barcelona (des de 13-VI-1809), compartit amb l’anterior)
Martí Molés (Provisional, 1819)
Josep Bonau (sol des de 4-VII-1812)
Lleó Molés (interinament, 1852)
Sebastià Sastre 1852
Fra Agustí Antolín (Mitan segle XIX, segons el Dicc. Biogràfic de J. Ruiz de Lihory).
Francesc Argemí Casamada. (1852 i 1862-1887)
Geroni Perera 1862
Julià Sanz- Francesc Tapbioles Pinós 1887
Josep de Abaria i Munt 1910? Apareix en el cens com a tal.
Joan Baptista Juan Banasco, mossén 1910-1917
Manuel Calduch Rovira, mossén 1917-1918
Antoni Brau Roso, mossén Des de Juny de 1920, en que apareix nomenat, fins 1926, segons “Anuario Guia de la Provincia de Castellón”, de diferents anys.
Joan Bta. Juan Banasco, mossén 1923-29, segons
Rev. San Sebastián
Vicente Enrique i Tarancón, mossén (1930-1933)
Vicent Bellés, mossén (1933)
(Vide Orgue. Id. Ledesma i sobretot el llibre Organos del Pais Valenciano. Organo de Vinaròs, de Joan Bover Puig, setmbre 1981).

Orfeó Vinarossenc

73 IDEM.Fundat i dirigit per Llorens Garcia Morillas (Vide id). Va actuar per primera vegada en juny de 1988. Dirigit des de setembre de 1992 per Joan Morellà.

Orfanell Travessent, Magdalena

(La Jana 10- XI-1606-Vinaròs). Filla de Josep Orfanell i de Damiana Travessent. Neboda del Beat de la Jana. Havent nascut cega de naixement, els seus pares, fervorosos de Sant Pasqual Bailó, la van portar a Vila-real i davant el sepulcre del Sant, imploren que se li dóne la vista a la seua filla i de repent es va sentir curada, però tement que la visió dels seus ulls li sigue un perill per a la salvació de la seua ànima, preguen de nou al Sant, que si no ha de ser per a bé, siga millor no vore, i així va quedar cega altra vegada. Va morir a molt avançada edat a Vinaròs, sent soterrada en el convent de Sant Agustí.

Orfanell Prades, Josep

(La Jana? -Vinarós). Germà del Beat de La Jana, Jacinto Orfanell. Fou un destacat mercader, casat a Vinarós el 25 de gener de 1604 amb Damiana Travesset Salvador. Eixe mateix any Josep Orfanell era majoral del Santíssim i s’encarregà amb l’altre majoral, Damià Meseguer, de que el mestre dorador i pintor Josep Pascual pintés i esgrafiés la peanya del Santíssim per 50 lliures reals de València. Una de les seues descendents, va ser la serva de Déu, Victòria Gavaldà de Sorita Orfanell, de la que es parla al lloc corresponent. Junt a la seua partida de baptisme es va afegir posteriorment: «Esta Señora morí ab gran credit de Santidad en la vila de Vilafamés y se li predicaren les honres en dita Vila«.

Orfanell Prades, Jacinto

(La Jana 1578 – Nagasaki, Japó. 1622). Beat de La Jana, de l’Orde de Predicadors. Va morir martiritzat a la foguera al Japó en 1622, sent beatificat en 1867 pel Papa Pius IX. La seua biografia, molt documentada va ser publicada en març de 1990 pel sanmatevà Josep Doménech Besalduch, rector de la parróquia de la Trinitat de Castelló, baix el títol «A sombra de tejados». A l’Arxiu Municipal de Vinarós apareix la següent nota, aportada per J. Bover, referida al beat que manifesta que el 6 de desembre de 1687, l’Ajuntament va donar a fra Josep Vilanova, religiòs dominic del Convent de Sant Mateu, 5 lliures valencianes, «les quals son per la Caritat que dita vila ha fet per a la Canonizació de fray Jacinto Orfanell».