Categoría: Letra O

Població del Partit judicial de Vinaròs.

(Massamagrell 1905 – 1986). Musicòleg. En 1948 va visitar Vinaròs amb la missió de recopil.lar cançons antigues. Va entrevistar diferents persones de diverses edats i classes socials; entre elles a Francesc Chaler Bel (“tio Severo”), màxim personatge en la fundació de les Camaraes, a Manuel Foguet, el sagristà, Josep Santos Ramos, etc. Resultat d’aquesta missió és un recull de prop de cinquanta cançons, amb la lletra i la corresponent solfa escrita, juntament amb una fitxa de la persona que la va cantar. Dit recull es troba arxivat en el fons d’Etnomusicologia del C.S.I.C. (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, de Barcelona). Gràcies a aquest recull s’han pogut conservar a més a més d’algunes melodies populars, músiques molt antigues i autòctones com són les que conformen els gojos, especialment aquells que es donaven ja per perduts com els del Natzaré (imatge que es venerava en S. Agustí) i del Crist de la Sang (de l’antic Calvari o Asil). (Treballs publicats en el segon volum de “Cançons i costums de Vinaròs”).

Nom posat pels propis veïns a un dels nous carrers de la urbanització de xalets situats a la serra del Puig de l’ermita a principis de l’estiu de l’any 2002. Recau en la també llavors batejada com avinguda de La Closa, junt al Club de Tennis. Nom també d’una urbanització moderna de xalets, construida junt a la costa Nord, entre els anys vuitanta-noranta.

(Vinarós 14-XII-1815-1905). Autor de unes notes manuscrites escrites en dos volums baix els títols de «Noticias Históricas de Vinaroz» i «Mesa Revuelta» i de dos quaderns, «Diferentes Noticias» i «Cuaderno en que constan algunos acontecimientos de Vinaroz, desde 1873 a 1880», molt importants per a conèixer les accions dels francesos en la guerra de la Independència i sobre les guerres carlines, relatives al nostre poble, que ell va viure. Es a dir, era coetani dels fets i els contava com a testimoni de primera mà o «de visu». Comprenien un període des de 1800 a 1880. Dits manuscrits havien sigut regalats pel seu nét, mossèn Isidor Bover Oliver, a l’arxiu parroquial. Borrás Jarque va utilitzar molt dites notes en la seua Història, copiant trossos sencers com l’atac d’Alcanar, el desembarcament del general Ortega en la Ràpita, la del «Asgarrats» d’Alcalà, etc. i extractant moltíssimes altres notícies que Borrás no havia viscut; el tránsit de la reina Isabel II i quasi totes les que comprenen el capítol X del seu segon volum les va utilitzar també d’elles, per això el cita en 31 pàgines. Oliver va ocupar interinament la secretaria de l’Ajuntament de Vinaròs en agost i setembre de 1846. Va ser membre fundador de la Conferència d’homes de sant Vicent de Paul en 1859 i de la «Minerva» o confraria de Jesús Sacramentat. Va morir el 15 d’octubre de 1905, als 90 anys d’edat.

(Vinarós 1959). Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i Doctor en Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Arqueòleg del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló. Es autor de la tesi «Las incineraciones ibéricas entre el rio Ebro y el Palancia» (Llicenciatura) i «Poblamiento y territorio protohistórico en el llano litoral del Baix Maestrat» (Tesi de Doctorat presentada en la Universitat de Barcelona en 14 de juny de 1993). L’Ajuntament de Vinaròs li va publicar dins de la col.lecció de Monografies Vinarossenques, «Las epidemias coléricas del siglo XIX en Vinaròs». «Estructura Agraria de Vinaròs en 1811» (publicació de juny de 1982). Es corresponsal provincial de la “Revista de Arqueologia”. Ha publicat molts articles en el setmanari Vinaròs sobre representacions de Vinaròs, costruccions rurals, ibers i romans, arqueologia, ermita, etc, etc. També han aparegut articles seus en el B. de S.C.C., Butlletí del C.E.M, Crònica de Vinaròs, Tribuna del Maestrat, etc. Es autor a més a més dels següents treballs apareguts en publicacions especialitzades d’Arqueologia: “La epigrafía ibérica y romana como elemento sintomático de influencia cultural”. “Aportaciones al proceso escripturario en la Edad Media”; “La estructura agraria de Vinaròs en 1811”; “Incineraciones entre el Rio Ebro y el Palancia. Nuevas aportaciones para el estudio de los enterramientos ibéricos”; “Toréutica antigua en Segorbe”; “El proceso de iberización en la Plana litoral del Sur de Castellón”; “Las influencias mediterráneas en el mundo ibérico de la zona Sur del Delta del Ebro”; “Resultado del sondeo previo en el Puig de Vinaròs”; “Nuevas aportaciones para el estudio de la cerámica polícroma ibérica en el País Valenciano”; “Figura antropomorfa en el Puig de Benicarló”; “El Cabecico de la Heredad, yacimiento ibérico en Bordón”; “La problemática de la iberización en Castellón”; “La Cueva de Cerdaña”, (Pina de Montalgrao, Castellón, conjuntament amb Palomar Macián); “Notas sobre la piedra con «cúpula» de la Mola Llarga (Xert)”; “Grafitos ibéricos de Albocácer”; “Tres urnes de la necrópolis ibérica de la via fèrria València – Tarragona prop d’Alcossebre” (Alcalà de Xivert, Castelló, amb F. Gusi); “Tres yelmos «tipo montefortino» hallados en Benicarló (Castellón)”; “Nuevas aportaciones para el estudio de la cerámica polícroma ibérica en el país valenciano”; “Los primeros contactos comerciales mediteráneos en el Norte del País Valenciano. Siglos VII-VI a. de C.” (amb F. Gusi); “Aportaciones al sistema poliercético de Vinaròs en la Edad Media y Moderna”; “Nuevos enterramientos infantiles ibéricos de inhumación en Castellón”; “La cultura ibérica al sur de las bocas del Ebro”, (amb F. Gusi Gener); “Grafitos ibéricos procedentes de Montanya Frontera” (Sagunt); “La presencia fenicia y Púnica al Sur de las bocas del Ebro”; “Materiales etruscos en el bajo Maestrazgo. (Castellón)”; “Evidence of the second punic war in iberian settlement south of the Ebro”. Arturo ha participat en nombrosos congresos i seminaris impartint conferències en universitats i colaborat a més a més en moltes publicacions especialitzades. Oliver és un dels autors colaboradors de «La Historia de Castellón”. L’11 de març de 1995, va presentar el seu llibre «El poblado ibérico del Puig de la Misericordia», publicat per l’Associació Cultural Amics de Vinaròs. En 1996 la Societat Castellonenca de Cultura li ha publicat el llibre «Poblamiento y territorio protohistóricos en el llano litoral del Baix Maestrat (Castellón)». De Benicarló publicà en febrer de 1998 l’obra “2000 años de poblado ibérico”. “La cultura de la alimentación en el mundo ibérico”, fou presentat a l’ermita de Vinaròs el 26 de gener de 2001, “La imagen de Vinaròs en la Historia” apareix també en gener de 2001, publicat per l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs”. Va ser premiat per l’Associació Cultural “Alambor”

(Vinarós 1863 – Benicàssim 1911). Sacerdot. Ordinat a Tortosa, on havia cursat tots els estudis en 1887. Va exercir com a coadjutor en Serra d’Engarcerán, Salzedella i Vila-Real; fou desprès rector de Xert (1891), La Pobla de Benifassà (durant onze anys) i Benicàssim (vuit). En 1908 va prestar per a la revista “San Sebastián” els dos volums de temes histórics vinarossencs «Noticias históricas de Vinaroz» que havia escrit el seu pare, Josep Oliver Giner. Va morir a Benicassim en l’acció de salvar un jove de 13 anys que s’ofegava en la platja el dia 8 d’agost de 1911. La seua acció heròica va quedar molts anys escrita en una làpida a la porta de l’església de dita població. Benicàssim ha perpetuat la memòria d’aquest vinarossenc dedicant-li un carrer.