Categoría: Letra O

Fins la introducció del primer vot femení durant la segona República, les dones no tenien dret a votar. Consultant aquest cens de 1932, resulta que a quasi totes se’ls adjudica l’ofici de “labores”. Molt curiosament a algunes d’elles (molt poques) se’ls posa l’ofici de “sirvienta” i a altres (poquíssimes) el de “propietaria”. També es citen les que són mestres i alguna perruquera. Cal dir que les “sirvientes” eren normalment dones de pobles de l’interior que es passaven la vida sencera fent de criada de per vida per als senyors, sense percebre més sou que la manutenció i la vestimenta més estricta.

Aquesta oficina que com el seu nom vol indicar, apropa les oficines oficials al consumidor de la comarca, va ser inaugurada en març de 1999. Està ubicada al carrer sant Joaquim, número 14. Pot atendre al públic en unes 2500 persones al mes de les nostres comarques del nord de Castelló facil.litant les tramitacions de documents relacionats amb diferents conselleries: Agricultura, Medi Ambient, Indústria i Comerç, etc.

Es troba situada a la seude l’antiga Cámara Agraria, al carrer Hospital, número 5(vora de la plaça de Maria Conesa). Integra els serveis queprestava l’IRYDA. Dóna informació i tramita tot tipusd’ajudes a agricultors, ramaders, cooperatives, SATs,comunitats de regants, industries agroalimentàries; facil.litaconsultes tècniques i serveis veterinaris, etc. La nostraoficina, tenint la delegació de Sant Mateu, integra elstermes municipals d’Albocàsser, Alcalà, Benicarló,Cabanes, Càlig, Canet lo Roig, Catí, Cervera, La Jana,Oropesa, Rossell, La Salzadella, Sant Jordi, Sant Rafel,Sant Mateu, Santa Magdalena, Tírig, Traiguera, Vinaròs iXert, entre d’altres.

(Almassora segle XVII). Escultor. A la mort de l’escultor Jaume Morales (1722), els llauradors vinarossencs li encarregaren l’acabament del retaule de l’altar de Sant Antoni en l’ermita. En 1747 li van manar a ell també la construcció de la peanya i imatge del Santíssim Salvador. Es conserva d’Ochando encara, l’ornamentació amb talla de guix de l’altar del Salvador, actualment, de la Pilarica, feta en 1792, daurada amb or de diverses tonalitats, amb or mat i brunyit. També revesteix el mateix any la capella dels Sants Patrons rebent per dita feina 42 lliures. Resulta avui dia encara difícil d’averiguar el lloc de naixement u origen dels Ochando ja que n’apareixen nascuts a La Sénia, i altres treballant per tota la província, alguns amb altres noms, però tots Ochando i tots esculptors. Aixó passa a Vinaròs, on és difícil imaginar una activitat tant perllongada en el temps, que també dóna a pensar en distints Ochando. La vida laboral de Josep Ochando transcorreix entre els primers treballs escultòrics i l’important fàbrica de ceràmica de L’Alcora, on va ser dels primers mestres de dibuix i pintura, però sempre portant de cap el seu director el Comte d’Aranda, ja que abandona la referida fàbrica quan ell vol i se’n torna per altres poblacions a fer retaules i treballs d’esculptura. A Vinaròs tenim possiblement d’ell un preciòs dibuix de la Verge de la Misericòrdia que posteriorment traslladà a una ceràmica ell mateix ja que podem considerar-la una de les millors sortides de la fàbrica d’Alcora d’eixa primera època, que deuria fer per agraïment o per encàrrec a algun noble ja que porta dalt el seu escut heràldic; és per tant una peça única i fabulosa en quan a disseny o dibuix i d’una excel.lent pintura. (Vide «Unes notes sobre els esculptors Ochando» de F. Olucha Montins, en Butlletí del CEM. Gener- juny de 1995.)

Vide Oficina de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.