Mestre de Montesa, simultani amb Guillem Ramon Alamany de Cervelló. Elegits i deposats els dos el mateix any 1409, ja que a la mort de Fra Berenguer March, Pròxida va ser elegit com a tal al convent de Montesa i a Alamany de Cervelló el va escollir el Papa Luna, havent-se de desfer el cisma creat. Els seus noms apareixen en el document de l’11 d’abril de 1410, en que Lluis de Vallterra confirma als habitants de Vinaròs els seus privilegis.
Povet
És un nou portal a través d’Internet, d’informació de les nostres comarques que va ser presentat al públic el 5 de març de 2001.
Pous del l’Iryda
Sobre l’any 1971 es van construir per aquesta entitat (Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario) en diferents llocs del terme uns grans pous que abasteixen d’aigua el gran terme vinarossenc i amb grans bombes impulsen l’aigua cap a les dos grans basses que es troben ja junt al camí de la Ratlla i més amunt. Estan situats en l’antic abaixador d’Alcanar (“Apeadero”), junt al Puig de la Misericòrdia, junt al pont i carretera del Riu Sénia, etc.
Pou
Podem afirmar que la construcció dels pous al nostre terme és anterior a la fundació del nostre poble. Sols així s’entén l’assentament d’uns pobladors que acostumaven a buscar les aigües necessàries o properes d’un riu per abastir-se o en el cas nostre a fer sénies i pous. Abans d’existir l’aigua corrent per les cases totes elles, d’una sola planta, quasi totes s’abastien d’un pou construit al seu interior. Hem vist cases riques que en tenien dos. Dispersats per tota la zona costanera es trobaven multitud de pous, conformant el paradís de les sénies que descriuen Cavanilles, Joan de Passà (vide id), i altres viatgers famosos. En temps moderns s’han anat construint pous cap a l’interior, sent el primer i més important el del Dos Vilars (1924) (Vide id.). A partir dels anys setanta del nostre segle la construcció de pous ha canviat radicalment ja que s’ha passat de ser construits a cel obert a pic i pala, es perforen per màquines i tenen el tamany d’un tub de mès o menys grandària En l’actualitat i gràcies a moderna maquinària el vinarossenc, Sr. Domingo Castejón Sànchez, ha construit en la nostra població i altres veïnes més de dos-cents pous. En 1972 el IRYDA (Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario) va perforar diversos pous pel nostre terme (Estació de ferrocarril d’Alcanar i altres), tots ells de molt cabal. Encara que pateixen sequera en temps de l’estiu, pareix ser que els nostres aqüífers no s’esgoten perquè s’abasteixen de filtracions del riu Ebre. Presentem una relació duns quants dels centenars de pous que hi ha pel terme de Vinaròs, que conformen societats de regants més o menys nombroses:
Pou dels tres corredors
Inaugurat en 1966, sent president Josep Milián Grau. Comptava en el primer moment amb 43 socis i es regaven unes 50 hectàrees.
Pou dels Dos Vilars
Fou un frare qui acompanyat per un capella de Lleida va indicar el lloc precís per foradar el referit pou, segons explica M. Foguet en la llarga crónica de la festa de S. Sebastià de Barcelona en 1929 (Heraldo de Vinaroz). En Juliol de 1926 Josep Forner Chaler va elaborar un anàlisi de l’aigua que s’extraia del pou dels Dos Vilars, fent una valoració molt possitiva: Residu Se a 180º 0, 25800 grs/litre; Residu calcinat 0,24900; matèria orgànica i volàtils 0,00900; bicarbonat càlcic 0,16649; bicarbonat magnèsic 0,01561; bicarbonat sòdic 0,00652; sulfat càlcic 0,00652; clorur sòdic 0,03315; Sílice 0,03620; Alúmina mes ferro 0,00320; nitrats traces; nitrits 0,00000; amoníac, 0,00000; matèria orgànica en oxígen consumit 0,00024; grau hidromètric francés 22º. (Anàlisi de l’aigua acaptada en 25 d’abril, i finalitzat en 24 de juny de 1924).
La valoració que feia de l’aigua dels Dos Vilars era de que es tractava d’aigua potable de molt excel.lents condicions per contindre escassa mineralització, ja que sols contenia 258 milígrams per litre, mentre que les aigües que es venien embotellades per a la taula, la més excel.lent com la «Evian» francesa deia contenir 500 milígrams, la “d‘Amer Palatín», 290 i la cèlebre de Solares no contenia menys que la d’Amer. Total, que acabava dient el Sr. Forner Chaler, que l’aigua del pou de “Sant Sebastià dels Dos Vilars” de Vinarós era més excel.lent aigua de taula per la seua puresa, que les que es servien embotellades per tota Europa. Vide Dos Vilars.
