Categoría: Letra P

Vide Cases públiques.

Vide Oficina PROP.

El projecte Castor és un dipòsit de gas natural, que se situa a uns 22 quilòmetres de la costa de Vinaròs. La seva instal·lació no obeeix a fenòmens casuals, ja que és troba damunt d’un antic jaciment petrolífer, que durant els anys setanta del segle XX va començar a explotar-se. Una vegada extret el cru, es va decidir aprofitar aquesta instal·lació, com a reservori de gas natural.
Per a això, es va emplaçar una planta terrestre a la zona interior del terme municipal de la localitat (àrea del Mas del Pí), de manera que el gas puguera distrubuir-se des d’aquesta estació fins a l’esmentada plataforma marina, a través d’un gasoducte d’uns trenta quilòmetres de longitud.
L’objectiu prioritari era injectar gas en el dipòsit submarí, gràcies a l’acció de segellat que realitzen les roques impemeables de l’àrea superior, encara que per poder recuperar aquest, prèviament deu injectar-se aigua, i després extreure aquest gas que posteriorment s’incorporarà a la xarxa de gasoductes.
Malgrat els advertiments efectuats des d’alguns col·lectius, sobre la varietat de riscos que podia suposar la seva engegada, aquest va començar amb les labors d’injecció a l’abril de 2012, moment en el qual ja es va sentir l’aparició de moviments sísmics, que gairebé podrien catalogar-se com de “microsismes”, ja que en la seva majoria no van arribar a sobrepassar una magnitud de 3 graus en l’escala de Richter.
Serà al setembre de 2013, quan després dels processos d’injecció de gas, la taxa de microsismes creix de manera espectacular, acumulant un xifra al voltant d’uns 600. El principal motiu d’alarma succeeix durant els últims dies del mes, quan el Ministeri d’Interior ordena que cessin aquestes tasques, davant el nombre creixent de tremolors de baixa magnitud. Malgrat això, l’activitat sísmica no va cessar durant els dies esdevenidors, pel que es van registrar alguns terratrèmols de 3’6 o 3’9, i que veïns de Vinaròs i dels nostres voltants comencen a denunciar públicament.
Després del començament d’octubre, el dimarts 1 a les 5:30 hores, es registra un terratrèmol de 4’2º acompanyat per diversos microsismes, i que arriba a ser sentit en nombrosos municipis a més de 200 quilòmetres de l’epicentre. Un fenomen similar torna esdevenir durant l’endemà, a través de dos moviments de 4’1º, en un interval inferior a 30 minuts abans de la 1:30 de la nit. A partir d’aquest moment aniran descendint en intensitat, encara que això no va impedir que se seguissin vivint una altra àmplia sèrie de microsismes, que durant la mateixa setmana van arribar a aconseguir magnituds inferiors de fins a 3’6º i 3’9º en l’escala de Richter.

Des de la paralització de la planta decretada pel Ministeri (durant el 26 de setembre de 2013), fins a l’actualitat, s’està a l’espera de l’informe tècnic, en el qual s’indicarà la viabilitat del projecte en un futur. Les diferents opinions efectuades per experts externs a la companyia asseguren que no es pot garantir amb un 100% de seguretat que la seva tornada en marxa no contregui altres moviments sísmics d’idèntiques característiques o fins i tot superiors, a causa de la fracturació geomorfològica del fons marí sobre el qual s’assenta.Ja que des d’un primer moment, la premissa era que sempre que no és pugui garantir una fiabilitat absoluta de que no succeira res en el cas d’una hipotètica reapertura, el Projecte Castor no podra posar-se en marxa.

1. Molí d’arròs i pinsos de gran extensió, situat a les afores del carrer del Pont, inaugurat en 1871, que seria adquirit pel molí de Carsi i reinaugurat en 1881. (Vide id.)

2. Nom del molí d’arròs i pinsos existent a finals del segle XIX i principis del XX en la plaça de Sant Antoni, en el lloc conegut com «La Barceloneta». Es deia posteriorment dels Patrons o de sant Sebastià. Perteneixia a un tal Conesa.

3. Nom que rebia la Societat Cooperativa Obrera de socors del mariners, fundada a Vinaròs en 1883 i que va perdurar fins la guerra civil del 36. Unes altres compostes de mariners eren «El Previsor», «La Unión», «La Flor del dia», «La Luz del dia», encara que unes estaven integrades per pescadors i altres per armadors o patrons. Dites cooperatives o societats venien a ser un clar antecedent de les assegurances socials actuals.

Periòdic local de tendència patriòtica fundat per Ràfels Garcia en 1864. Es el periòdic local més antic del que es té notícia. Va eixir el primer número el dia 28 de setembre i l’objecte de la seua publicació era la defensa dels interesos agrícoles, industrials i artístics de la comarca. Va deixar de publicarse en març de l’ any següent. (Vide Ràfels García).

A més a més de la Televisió, un altre invent que anava a trastocar la vida ciutadana en tots els ordres, fou l’accés al cotxe de moltes famílies gràcies al xicotet vehicle “SEAT 600” que es fabricava a Barcelona. Trobem els primers examens de conduir en massa: “EXAMEN DE CHOFERS. “El próximo miércoles, dia 11, a las 11 de la mañana, en la explanada de la lonja, el personal técnico de la Delegación de Industria, procederá a examinar a cuantos aspirantes se presenten para obtener el permiso de conducir, en sus distintas categorías” (Setm. “Vinaroz”, 7-III-1959). A partir d’eixe moment s’obririen a Vinaròs les dos primeres escoles per a ensenyar a conduir, les de la Gestoria de Lluís Franco i la “Escuela de Choferes d’Agustí Arnau” que tindrien delegacions en tots els pobles de la comarca. Més tard ja se’n instal.larien d’altres (Autoescuela Valls).