Categoría: Letra P

En els llibres de comptes del segle XVI ja se’ n parla de la raval de les «atarazanas». Vol dir que llavors ja existia un barri mariner. Es va donar el nom de plaça del Primer de Maig en la festa del treball de 1904. Es tornaria a donar eixe nom, ara compartint-lo amb el del Santíssim amb l’adveniment de la democràcia, el 16 de desembre de 1979, descobrint la placa l’alcalde Ramon Bofill. Aquest lloc s’ha conegut en el transcòrrer dels temps com Playa de los Astilleros (escriptures de 1884), de la Magdalena, Sacramento i del Santíssim durant molt de temps, la capelleta del qual encara es conserva. La remodelació de la plaça tal con es troba actualment data de 1974, obres que es van dur a terme baix el manament de l’alcalde Lluís Franco Juan.

1. Pastís molt dolç, fent amb «merengue», típic de les festes escolars de «sant Nicolau» i «santa Catalina». Més modernament s’ ha adoptat el nom de «pastísset i encara que actualment ja no es va al riu, moltíssimes famílies segueixen la tradició d’ obsequiar i obsequiar-se amb els referits dolços. Moltes «copletes de picadillo» que es creuaven els escolars, xiquets i xiquetes, feien referència a ella, com les que citem, entre moltes de les que es cantaven:
Santa Catalina,
la rosa divina,
anirem al riu
a menjar-mos la prima
–
Les catalinetes
ne tenen una prima
tota rodada
de polls de gallina.

2. Llinatge vinarossenc, d’origen català, que ja no apareix en els segles XIX i XX. Uns Prima s’ establirien posteriorment en Benicarló. El més antic dels Prima que apareix nomenat en la Història de Borràs correspon a Bernat Prima, qui en 1359, apareix amb molts altres prohomes de la Vila signant el document en que el mestre de Montesa dóna jurisdicció pròpia i mana amollonar el terme a Vinaròs. En el segle XV es nomena a Nadal Prima com un dels signants del document de concordia entre les viles de Vinaròs i Benicarló amb Peníscola, el 14 de nov. de 1460. (Borràs, pàg. 300). Entre altres Prima destacats trobem a Joan Prima i Onofre Prima del segle XVI.

Justícia en 1545 i en 1604 és jurat, però llavors s’ho dixa per fer-se capellà, sent substituït el mateix any per Bertomeu Esteller. En 1594 tenia posada una demanda sobre una part del territori on els Agustins havien de fundar el seu convent de Sant Telm.

Va ocupar el càrrec de jurat en 1606, mustassaf en 1608 i Síndic en 1634. A favor de Joan Bautista Prima es va concedir en 1646 privilegi militar de cavalleria, sent comissionat Cristòfol Cardona per a que fos armat cavaller. Aquest mateix any se li va donar títol de noblesa. Les seues armes eren escut tallat i dalt en camp d’or un lleó rampant de gules i baix, en el mateix camp, un àguila de sable pasmada. Tenia drets sobre els que renunciava en 1658, sobre la casa de la Viuda del notari Ledesma, on s’havia de construir la capella de la comunió de l’Arxiprestal.

1. (Vinaròs). En 1767 la casa de Gaspar Prima va ser assaltada i cremada per un motí de dones que protestaven per l’impost dit “peyta” o contribució que havien de pagar els terratinents segons les seues heretats. En eixa casa, vivint sols ja la seua viuda, Isabel Esteller, van dipositar el cos de Sant Valent que acabava de ser desembarcat per a que sigués contemplat pels veïns de la vila, en juny de 1777. Per un inventari de cases, sabem exactament quina era la casa dels Prima al carrer de la Puríssima, donant al carrer Major (Tenda Ginerba). (Vide Puríssima).

2. (Vinaròs ? – Benicarló 6-IV-1778). De l’estat noble. Fill de l’anterior. Casat amb Antònia Agulló, viuen els dos en la casa del pare, segons el «Vecindario» de l’any 1754. Mor resident a Benicarló en 6 d’abril de 1778.

Es deia així el que dóna a l’actual parada d’ autobusos, avui denominat de Juan Giner Ruiz. A principis del segle vint encara es denomina així en la referència a un desbordament del Riu Cervol. En l’hort que allí hi havia, dit d’en Prima, es va promoure un altercat iniciat per Joan Esteller en temps del justícia Francesc Guilló Barceló, el 28 de maig de 1688. (Vide Gómez Sanjuán, «Un escándalo público en el Vinaròs del s. XVII«, Butlletí del CEM, nº 34).