Categoría: Letra P

(Barcelona, 1926 – Benicarló 2003). Rector Arxiprest de Vinaròs. Nascut a Barcelona, fill de pares benicarlandos de seguida es va traslladar a la població veïna als pocs anys. Ingressà al seminari de Tortosa acabada la guerra en 1939. Va prendre possessió de la nostra parròquia com a Tinent- rector en 4 d’octubre de 1970. Baix la seua gestió s’han dut a terme les següents realitzacions: renovar tots els bancs de l’arxiprestal que estaven ja en molt mal estat; va fer revocar la portalada de l’església i campanar (nov. 1974), llevant la pintura negra de les grans columnes salomóniques, dixantles en el seu color original; ha renovat totalment la casa abadia, ja molt antiquada; ha electrificat els tocs de les campanes (1981) i en 1992 va acabar la renovació total de la capella de la comunió. Baix el seu manament s’ha declarat l’arxiprestal Monument Nacional (1978) i s’ha celebrat amb profussió d’actes commemoratius i lluiment el IV centenari de la seua construcció (1985). En 2 de juliol de 2000 va celebrar les noces d’or sacerdotals. Al setembre de 2001 es va jubilar, retirant-se a Benicarló, on va morir el 17 de gener de 2003, als 72 anys, havent exercit durant 52 anys el seu ministeri sacerdotal.

Periòdic local fundat per Ventura Puchol Puchol en 1935, de tendència de dreta regionalista. Es subtitulava “Organo de la Derecha Regional Agraria” C.E.D.A. Sols va aparèixer un número, que se sàpigue, el dia 9 de Juny de 1935, dia de la festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Tots els colaboradors van escriure baix pseudònim. En nom del director tampoc apareixia publicat. Per les seues idees de dretes va ser afusellat a principis de la Guerra Civil, en 2 d’ octubre de 1936, junt a les portes del Cementeri d’ Almassora. El periòdic tenia molts anuncis, cosa que no tenien els periòdics d’ esquerra com Patria Libre. Les abundants notícies que portava eren molt similars en redacció a les de la Revista San Sebastián.

(Bejís 1725-Madrid). Pintor i escriptor. Va publicar en 18 volums el llibre «Viaje de España en que se da notícia de las cosas más apreciables y dignas de saberse que hay en ella» (Madrid 1798). Molt poc deuria trobar aquest autor en Vinarós quan tan sols diu unes generalitats, aportades ja per anteriors tractadistes. «De Benicarló dista Vinaroz, villa de mucha consideración, lo mismo que Peñíscola. El mar tiene allíprofundidad para que se puedan arrimar embarcaciones de bastante porte. Ha sido algunas veces embestida por enemigos, pero ha sabido defenderse. La tierra es rica por su excelente cultivo, y muchas cosechas, especialmente de vino, trigo, aceyte, algarrobas, regándose lo más por un sinnúmero de norias. Regulan su vecindario igual al de Benicarló. En todas, ó las más de estas grandes poblaciones marítimas, hay sus defensas de artilleria, baluartes y alguna tropa. A poco se encuentra Benicarló…».

El que es conegut com pont romà, encara que ha batut el rècord de temps, no es pot assegurar que sigue d’aquella època. Es parla d’ un pont construit al riu sobre el segle XVIII, que suposem que és aquest: així s’afirma en les “Efemèrides” del mes de maig, que suposem que són de Ràfels García, però podrien ser anteriors. En elles, es diu que el dia 6 (de maig) de 1635 el Consell de la Vila va manar construir un pont sobre el Cervol. Abans es passava o travessava per uns guals, camins que creuaven el riu sec i no es creuaria amb les gran avingudes pel perill que suposaria, sent travessat quan les aigües ja deurien amainar. Dos anys després el pont encara no estava fet i el Consell torna a insistir i diuen les efemèrides: “17 de maig de1637. Insiste el Consejo de la Villa en la construcción del puente sobre el Servol y acuerdase saquen de la bolsa comunal y de lo que adeuda a esta Vicente Ciurana, doscientas libras para los gastos que se originen en las obras”. Es citat dit pont del riu en els establiments del Lloctinent de Justícia (nº 11), en 1647. No sabem per tant si el pont estava després trencat o la sortida de la població era pel Camí Canar, ja que Laborde en el seu llibre de viatges per la nostra població, de l’any 1826, diu: »Apenas se sale de Vinaroz se pasa por el vado del rio Servol, que está casi siempre sin agua. Después de media legua se pasa una rambla de ordinario seca, y á otra media se divisa á la derecha una torre cuadrada, que señala los límites del reino de Valencia; se pasa en seguida el rio Cenia por un buen puente de una arcada, se entra en Cataluña».
El PONT de la carretera general 340 és molt més modern i va ser trencat en diverses rivades com en 18 de setembre de 1884. Un antecessor del Sr. Gómez Sanjuán, Josep Escrivano Morales, en el seu diari afirmava: “Año 1863. Nota- Dia 31 de octubre 1863. Estuve a ver el puente nuevo que se hace en el rio nuestro en la carretera nueva de Ulldecona. Soby arriba de dicho puente, en el momento que estavan poniendo las nueve últimas piedras que fueron la llave del puente, son muy grandes hera menester muchos hombres para manejarlas. El Aparato de madera para formar el puente hasía muy bien”. PONTDEL SERVOL CARRETERA DE LA COSTA NORD. Construit al final de l’avinguda de Tarragona, fou inaugurat en 1971, baix manament de l’alcalde F. Balada. El va fer l’empresa Coalfa per 940.000 pessetes.PONTS DE LA CARRETERA DE LA COSTA SUD. En abril de 1983 s’estaven construïnt els ponts sobre el Barranc de Bola i sobre el Barranc de Les Salines. Es pot vore imatge coroletjada sobre el particular en la portada del setmanari “Vinaròs” del 16 d’abril de 1983. PONT DE LA CARRETERA DE L’ERMITA. Construit també en temps de l’alcalde F. Balada, condueix cap a la serra del Puig, a l’Ermita, Club de Tennis i zona de xalets. Va ser beneït i inaugurat el dia 20 de gener (festa de S. Sebastià) de 1967.

A més del pont de l’Olivar, entre la població d’Alcanar i la nostra es troben diversos ponts, un més pròxim a Alcanar, que es coneix allí com pont dels “Estretets” i considerat d’época romana i el pont de Sol de Riu. Sobre quest darrer trobem una referència en el setmanari local “El Mediterráneo”, de 1881. “La situación topográfica de esta ciudad, enclavada en el confín del reino de Valencia, a dos leguas del puente de piedra con que Carlos III dividió nuestra comarca del principado de Cataluña…” La refèrencia al rei Carles III és inexacta, ja que la pedra en qüestió va ser recuperada, ja partida pel mig, al llit del riu per membres de l’Associació “Amics de Vinaròs”, però l’autor que això escriu l’havia llegit moltes vegades sent mestre en la veïna població d’Alcanar (1964-1974) i el número romà IV estava escrit “IIII”.

Porta aquest humil nom pel senzill motiu que la construcció del pont nou sobre el riu Cervol, per a la carretera nacional, era una obra en el seu temps d envergadura. En dos ocasions les aigües desbordades del riu el van trencar, en 1884 i en 1909. Abans, en temps de les guerres carlines es coneixia com carrer d’ Ulldecona. En 1919 se li va posar el nom de carrer «Aliados» per l’alegria de la pau europea. Amb tal motiu l’ajuntament va felicitar França per mig del consolat frances acreditat llavors en Vinarós. L’any 1928 es va prendre l’acord municipal de donar-li el nom de Bisbe Lassala, encara que no es va dur a efecte. En escriptures notarials de 1927 es nomena com carrer del Pont o C. Barcelona. Durant la segona República i guerra civil va dur el nom de carrer de Pablo Iglesias, fundador del PSOE. En una rajola fina de ceràmica que es troba encara en la primera casa del carrer, junt al c. Del Convent, es llig «Calle Cuarenta». Dita denominació es deuria fer a finals del segle passat per cobrar els impostos. En la confluència del carrer amb el de la Mare de Déu es feia la foguerada de Sant Antoni, fins l’any 1966, que amb motiu d’enquitranar quasi tots els carrers es va traslladar fora muralla. Entre les cases números 18-20 es fa la paradeta per a besar la relíquia els dies de S. Sebastià i de la festa de la Misericòrdia, quan puja acompanyada pels romers.