Categoría: Letra Q

(Vinaròs 23-03-1901). Doctor en Ciències Històriques. Catedràtic de la Universitat de València. Vice-rector de l’Institut d’Ensenyament Mitjà Lluis Vives de València en 1957. En gener de 1967 va ser nomenat Acadèmic corresponent a València, de la Reial Acadèmia de la Història. Es l’autor de nombrosos llibres sobre Geografia i Història com: “La última Reina de Aragón”; «La Tradición marítima del antiguo Reino de Valencia», Delegació d’Educació, Castelló, 1946; «Geografia Valenciana» en Societat Castellonenca de Cultura, 1946; “Las milícias valencianas desde el s. XIII al XV”; «La última organización de las milicias valencianas (1643-1707)” B.S.C.C. T XXV 1949, pp.510-52; «Breve Síntesis de Historia de España» de l’Editorial Gredos; «Breve síntesis de Geografia General» (id.), “Vicente Boix”; “Historia Española”; etc.

(Vinaròs). Llicenciat en Dret. Fiscal. El 7 de setembre de 1957, sent fiscal de l Audiència de Còrdoba, es va casar amb la senyoreta Josefina Lòpez Pérez. Recau en ell el càrrec de Tinent Fiscal en la mateixa Audiència (gener de 1959). Es Magistrat d’aquella capital andalusa dos anys després, en que va ser distingit amb la Creu de S. Raimundo de Peñafort. A l’any següent se’l nomena Fiscal Provincial de l’Audiència a Huelva (gener de 1962), i en gener de 1975 passa a Pamplona com Fiscal de l’Audiència Territorial.

(Vinaròs 27-X-1923). President de la Audiència Territorial de València. En desembre de 1957, exercint llavors a Xiva, es nomenat Jutje de 1ª Instància de Novelda. En 1962 passa com a Magistrat de la Audiència Prov. de Tarragona. En octubre de 1983 es nomenat President de la Sala de la Audiència Territorial de València. En 1985 es troba a l’Ilustríssim Sr.Querol exercint la presidència de la Secció Quarta de l’Audiència Territorial de la mateixa capital.

(Vinaròs 29-XI- 1921). Magistrat Jutge de 1ª Instància de València. En desembre de 1958, la ciutat de Torrent li va retre un homenatge i li va dedicar un carrer després d’exercir molt acertadament com a Jutge de Primera Instància i comarcal, sent destinat com a Jutge Magistrat a Gijón. En novembre de l’any següent pren possessió de la Magistratura de l’Audiència de Terol. En 1961 és nomenat Jutge Magistrat de València i poc després Inspector de Justícia d’aquella capital. En gener de 1962 va ser distingit amb la Creu de San Raimundo de Peñafort. Sent President de la Sala 2ª de l’Audiència Territorial se li va retre un homenatge en desembre de 1971. Com a curiositat afegirem que el seu padrí de bateix fou el Sr. Alejo Querol, que feia poc havia estat elegit Diputat Provincial.

(Ulldecona 1912- Vinaròs). Compositor i musicòleg. Catedràtic. Doctor en Filosofia i Lletres. Director de l’Institut Nacional de Musicologia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando. Fou una de les primeres figures en musicologia espanyola. Va publicar més de 300 articles i uns 15 llibres sobre música antiga espanyola. Va fer diferents transcripcions i composat prop de 200 obres, en les que destaca el seu enfocament humanista. Va morir a Vinaròs on vivia jubilat en els seus darrers anys.

(Vinaròs) Fou alcalde de la ciutat apenes durant un poc més d’un any, entre el 4 d’abril de 1939 fins el 10 de maig de 1940, en una època en que la nació estava sumida en un pla d’estabilització brutal i per tant de gran penúria econòmica, amb manca de subsistències i en la que es van posar en vigor les cartilles de racionament per a adquirir pa de panís (pa negre), tabac i altres. No es recorda d’ell cap fet memorable. Era personatge adinerat que vivia solter de les seues rendes, a les afores del carrer del convent en una casa gran amb hort.