Urbanització moderna, construida entre els anys 80 – 90, en la partida del mateix nom.
Quadra
Nom d’una de les partides del nostre terme municipal.
Leopoldo Querol Roso
(Vinaròs, 15-11-1899 – Benicàssim, 26-08-1985)
Fill predilecte de Vinaròs. Pianista i eminent humanista, estudià al Conservatori de València i es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. La seua tesi doctoral sobre el Cançoner d’Uppsala obtingué el 1927 el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Central de Madrid.
A la dècada de 1920 amplià estudis de piano a París, sovint amb els mateixos compositors, com Milhaud, Poulenc o Ravel i l’any 1928 va debutar com a pianista a la Salle Pleyel. En abril de 1932, amb l’Orquesta Filarmónica de Madrid dirigida per Pérez Casas, interpretà per primera vegada a Espanya el Concert per a piano de Ravel, amb el qual inicià una carrera triomfal que el portà a ser considerat pel públic i la crítica el pianista espanyol més destacat d’aquells anys. Aquest èxit va servir d’inspiració per als compositors d’aquella època, i li va permetre estrenar al llarg de la seua carrera trenta concerts per a piano i orquestra, la majoria a ell dedicats, vint-i-un dels quals van ser estrenes absolutes.
Les gires el portaren per tota Espanya i Europa, especialment França, amb diversos concerts anuals fins a una edat avançada. A París, el 1954, es va convertir en el primer pianista de la història a gravar la integral de la Suite Iberia d’Albéniz, l’obra capital del repertori pianístic espanyol. També tocà a països com Angola, Moçambic, Sud-àfrica o Filipines, on el 1949 realitzà una exitosa gira. La seua gran capacitat memorística, que abastava un repertori de més de 2.000 obres pianístiques, li permeté gestes increïbles com tocar a l’Ateneu de Madrid el 1949 totes les obres pianístiques de Chopin en 7 concerts consecutius de dilluns a diumenge.
Per oposició fou catedràtic de Francés en instituts com el d’Alcoi, el Lluís Vives de València o el Ramiro de Maeztu de Madrid. També fou catedràtic de Piano al Real Conservatorio de Música de Madrid i, entre 1947 i 1951, assessor de Música de RNE. Publicà diversos llibres i articles pedagògics i científics, tant de música com de llengua francesa, així com dues composicions per a piano. El seu caràcter polifacètic el dugué des de la creació de festivals com el de Priego de Còrdoba o el de guitarra Francisco Tárrega de Benicàssim, fins a aparéixer en la pel·lícula Concierto Mágico interpretant-se a ell mateix. També són innombrables les seues aparicions i concerts a les ràdios i televisions espanyoles i franceses.
Fou acadèmic de 5 acadèmies d’art, entre les quals destaquen Sant Carles de València i San Fernando de Madrid. També obtingué la Cruz de Plata de Alfonso XII i la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, així com la presidència o la càtedra d’honor de diversos conservatoris i societats filharmòniques.
Per aquesta important carrera, el 1977 es va posar el nom de Leopoldo Querol a l’aleshores únic institut de Vinaròs.
Text realitzat per: Mario Masó Agut (octubre 2024)
Fotografia principal: Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Fons Família López-Chavarri Andújar. Autor: Anònim
Bibliografia:
MASÓ AGUT, Mario. Leopoldo Querol Roso. Una vida al piano (1899-1985). Universitat Jaume I, Diputació de Castelló. 2023
TORRES MARÍN, Pablo. Leopoldo Querol Roso. Amics de Vinaròs, colecció Mare Nostrum nº36. 2013
Quinzà Macip, Salvador
(Vinaròs, 1950). Colaborador assidu del Setmanari Vinaròs i altres publicacions locals, entre les que destaca la sèrie d’articles amb el nom de «La història de les camaraes», amb la recopilació dels quals se li ha publicat un llibre; també ha escrit molts articles sobre les diferents entitats del poble i la seua història, diferents treballs o oficis ja desapareguts, que resulten molt interessants; apassionat pel tema, segueix cada any les novetats sobre les nostres processons de la Setmana Santa pas a pas.
Querol Grau, Julia
(Vinaròs, 1883 – 4-III-1965). Mestra Nacional d’Ensenyament Primari. Va morir als 82 anys, viuda de Santolaria. Va exercir durant molts anys en Vinaròs i encara queden en el record les cobles populars de santa Caterina en que apareix el seu nom: Viva la mestra, / viva el confit,/ Viva Donya Julia / que mo’ l’ha repartit.
Querol Escribano, Ricardo
(Vinaròs). Casat amb Mª Giner Roca. Pares de Ricardo, Angel i Josep Giner Roca. Aquest matrimoni va sufragar en 1940 la imatge de Sant Josep que es troba a l’ Arxiprestal, en compliment de la promesa que havia fet la mare si el fill Ricardo tornava amb salut del front de la guerra, com així va succeir. La imatge és obra de l’escultor valencià Josep Gerique.