(Benicarló). Escultor del segle XVI. L’1 d’abril de 1594, els majorals Francesc Gil i Arnau Laboria van concertar amb Vicent Redorat, la construcció d’un altar a santa Anna per a la Confraria que havia d’ocupar una de les capelles de l’església nova. L’altar de santa Anna de la confraria del gremi dels teixidors ocupava l’actual capella del Cor de Jesús, ja que en el seu sòcol de rajoles fines del segle XVIII encara es poden admirar els símbols de l’esmentat gremi. Redorat també va fer la imatge del Santíssim Salvador per a l’altar del gremi dels llauradors . El 6 de març del mateix any (1594), es va signar el compromís amb Vicent Redorat, «mestre de fer ymagens«, «ymaginaire de la Vila de Benicarló, atrobat en la present Vila de Vinarós«. A dit mestre se’l troba a La Mata de Morella en 1593 i se li paguen 28 lliures «a Vicent Redorat, de Benicarló, en principi de paga de la clau i retaule». Per ser molt similar a la clau de l’església de Vinarós i el motiu de ser cunyat del retaulista Pere Dorpa, que segons Borràs Jarque fou l’autor del magnífic retaule de la nostra Parroquial, tots dos d’aquella mateixa època, ens pot fer imaginar que siga aquest l’autor també de la referida clau, que té l’escut de la Vila al sostre de la nostra església major.
Redona de l’Ermita
S’entén per «redona» el tros de terreny propietat de l’ermita, conegut amb dita paraula perquè la rodeja per totes bandes. Dit indret està delimitat per uns mollons de pedra que es troben de tram en tram. En l’any 1566 ja se’n parla de dita redona i de l’extensió que llavors tenia, ja que en el llibre de comptes consta que s’arrendà a Miquel Sanchis per 28 lliures, regentant la parròquia Bertomeu Redorat i que es van pagar dos lliures “per escombrar el pou de La Closa» que pareix ser pertanyia llavors a l’ermita. En 1744 es collien 40 cafiços de blat i en 1746, 90. En 1948 s’havia transformat gran part del seu terreny en vinya, donat que ja se’n nomenen 22 jornals. La venda feta pel govern el 1820 la va reduir, recuperant-se posteriorment, i quedant com en l’actualitat. De les diferents invasions o usurpaments de terreny que ha sofert a travès dels segles pels seus veïns, se’n parla ja en 1817. En aquesta ocasiò fou Antoni Ayguals qui havia près més de dos jornals de terra. Altres invasions foren en 1857, 1871-72 i 1917 en que l’Ajuntament va obrir expedients per depurar responsabilitats. En aquesta última data de 1917, el regidor Sorolla, tractant de l’antiga qüestió de la invasió de la «redona» per particulars, va dir que si no es prenien mesures prompte es quedaria l’ermita sense un pam de terra, i Daufí va afegir que s’havia d’obligar a que foren retornades les terres usurpades.
Redó Monroig, Agustí
(Vinaròs 1868). Pintor decorador. Alumne de l’Acadèmia de Joaquim Torres i ex – encarregat dels tallers de Francesc Soler i Rovirosa i de Sumell i Vilaró, de Barcelona. Pintava capelles i altars de tots els estils, imitava la fusta i pedra, tintava papers, rètols en cristall, daurats i lluminosos. Feia la tècnica dels esmerilats a l’àcid. Expert en treballs sobre tela. Segons Borràs Jarque i segons la cartela que hi ha a l’entrada de l’Ermita de la Misericòrdia, Agustí Redó, fill de la ciutat, va pintar l’església i retocar els quadres en 1900. Agustí Redó vivia al carrer de sant Joan, nº 2, segons s’anunciava en el programa de les festes de Sant Sebastià de 1916. Va pintar la primera bandera de la Banda “La Alianza” que es troba en el museu municipal i que va brodar la cunyada del pintor Pablo Bèjar, Irene Calbé. En 1917 va posar una fàbrica de nines a la casa del «Palacio» de la raval Socors, junt amb el propietari del palau, Sr. O’Connor. En novembre de 1921 va començar a pintar la capella de la comunió de la veïna població de Santa Magdalena. En 1924 va pintar el primer camió que els Verdera van construir en els seus tallers (suposem que només farien la carrosseria). Segurament és obra seua el bell fris d’angelets de l’entrada de la casa particular del carrer de Santa Rita, nº 8, de Nati Romeu Sospedra.
Redó Miralles, Sebastià
(Vinarós 1970). Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Jaume I de Castelló, especilitzat en l’Epoca Medieval. Ha publicat diferents articles en el setmanari Vinaròs, i a les revistes “Crònica de Vinaròs” i “El Servol”, de la que fou, en 1997-98, el sub-director. Exerceix com a professor de Religió en col.legis de la ciutat.
Redó Miralles, Mossén Lino
(Vinarós 1854 – Almassora 1936). Sacerdot des de 1885. Exercí de coadjutor en Serra d’Engarcerà, La Jana i Benicarló. Coadjutor també de Vinaròs en 1901 i 1902. Beneficiat després, de l’església de l’ex-convent de Sant Agustí de Vinarós. Manuel Foguet era el seu escolanet i segurament per la seua influència, aquest emprendria els estudis sacerdotals, que després abandonaria. En 1929 era un dels signants de la 1ª pedra de la futura ermiteta de Sta. Magdalena. En esclatar la guerra civil va ser detingut poc després el dia 10 d’agost, i portat a l’Ajuntament. Se li va manar que es tragués la sotana, negant-se ell amb rotunditat. Mossén Lino va morir assassinat per milicians, a les portes del cementeri d’Almassora, la nit del 2 d’octubre de 1936, juntament amb altres companys capellans vinarossencs.
Redó Llonart, Mossén Xavier
(Vinaròs 3-XII-1914 -1-VIII-1978). Vicari Judicial de l’Arquebisbat de Madrid-Alcalà. Doctor en Dret canònic. Autor de la tesi «La figura del vicario sustituto» (1962). A l’abril de 1962 es va publicar també la seua traducció de l’italià del llibre «Manual de Derecho Canónico«.A l’abril de 1965, seguint els passos de l’Arquebisbe V. Enrique i Tarancon es nomenat Vicari General d’Oviedo. Posteriorment ocupa el càrrec de Vicari General Administratiu de Toledo (setembre de 1969). En juny – desembre de 1971, la premsa nacional señalava al 
vinarossenc Xavier Redó como probable bisbe de Segorbe-Castelló. En març de 1973 fou nomenat Vicari Judicial de la Arxidiòcesi de Madrid-Alcalà. Va participar sovint en molts actes religiosos de la seua població natal. Als dotze anys, en agost de 1926 havia obtingut una beca per a cursar estudis de carrera eclesiàstica en el col.legi dels PP. Salesians d’Alacant. Va ser seminarista de Tortosa, quan Enrique i Tarancón era rector de Vinaròs, i fou ordinat sacerdot a Tortosa; va cantar missa a la nostra ciutat el 16 de juny de 1940. Fou coadjutor en Forcall, i rector a Cabacés, Margalef, Vila-real, Flix (gener de 1953) i després d’una estada a Roma, com a arxiprest de Mora d’Ebre. Pasta un temps, Enrique i Tarancon ja se l’endugué amb ell i pràcticament seria la seua ombra, seguint-li els passos allí on el seu antic rector anava. De caràcter molt afable, la seua mort prematura, als 63 anys, va ser molt sentida.
Els seu funeral va ser concelebrat a Vinaròs pel Cardenal Tarancón i el bisbe de Tortosa, Ricard Mª Carles, assistint una gentada imponent.